A l'any 1980 les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i en especial les Entrades del 22 d'abril van tindre un gran canvi. Un canvi positiu i que va donar tantes satisfaccions que es manté hui en dia amb molts bons resultats. Es tracta de La Roda. Un invent rotatiu que permet que les filaes desfilen any rere any canviant de posició en la desfilada. Es tarden 14 anys a pegar-li el gir a la roda, pel simple fet de que hi han 14 filaes en cada bàndol.
Fins 1979 l'ordre de la desfilada el marcava l'antiguitat de cada filà. El càrrec de capità obria l'Entrada i la segona filà en desfilar era la més antiga de les Festes de Sant Jordi: La filà Andaluces per part del bàndol cristià i la filà Llana per part del bàndol moro. I així es dirigia l'ordre successivament fins que abans de la filà de l'alférez desfilava la més nova de les filaes. No era un ordre circular, sinó que totes les filaes ocupaven el mateix lloc tots els anys.
La filà Llana, a més d'aristocràtica, sempre era la que tenia el privilegi d'eixir en segon lloc. La gran perjudicada d'aquesta manera d'ordenar les filaes eren els Berberiscos que patien retrassos horaris i fins hi tot desfilaven amb menys públic, degut a que eren els penúltims. Mentre que la filà Llana sempre arrancava del Partidor a les primeres hores de la vesprada, la filà Berberiscos per ser la més nova sempre li tocava arrancar a última hora de la vesprada.
Durant tota la dècada dels anys 70, filaes com Muntanyesos, Cruzados, Alcodianos, Realistes i sobretot Marrakesch demanaven revisar el tema perquè patien les conseqüències d'un sistema poc democràtic que sempre beneficiava als mateixos: Els components de les filaes antigues. La filà que més va lluitar a partir de 1976 per la implantació de "La Roda" va ser la filà Berberiscos i en especial el seu primer tro Rafael Insa. Aquest fester bequetero va convertir el seu amor per Nostra Festa i la seua filà en una autèntica batalla contra els dirigents de l'Associació de Sant Jordi que li restaven importància al tema de les rotacions als actes de la Trilogia. Rafael Insa va ser capità moro uns anys més tard, convertint-se en el càrrec més recordat de 1984 per la brillantesa i originalitat del seu seguici .
La filà Xanos no tenia problema perquè sempre desfilava en quinta posició, darrere de la filà mora capitana i les filaes Llana, Judíos i Miqueros. Però les últimes filaes cada any estaven més molestes amb la seua inferioritat i fins hi tot es van editar paperets de humor que criticaven: "El Bequetero s'encontra del tot pansit i tanmateix el llanero va de lo més devanit. Lliçó= Mentre regne el feudalisme hi haurà espavilats que amb tot el seu egoisme faran a molts desgraciats".
La filà Abencerrajes, entre altres, tan sols demanava un canvi a millor que donara les mateixes oportunitat a totes les filaes. Un repartiment just que no beneficiara a cap filà i que permetera a totes les filaes tindre el mateix prestigi i gaudir del públic per igual. La proposta es basava en que després de l'any de capitania, eixa filà desfilara en segon lloc i a l'any següent en tercer lloc, anant retrocedint any rere any fins arribar a l'esquadra d'enmig. Successivament anirien tirant cap enrere fins que els tocara l'alférez. Per tant la filà que desfilara davant de l'alférez li pertocaria eixe càrrec a l'any següent. Si una filà ocupava el nové lloc en la desfilada, tardaria 14 anys en tornar a ocupar eixe nové lloc. La filà Abencerrajes va aconseguir que s'aprovara la proposta en el seu any d'alferecia mora. I per descomptat van tancar l'Entrada Mora amb total dignitat.
El debat al Casal de Sant Jordi es va produir el 29 de gener de 1979, per poder posar en pràctica les decisions al mes d'abril de 1980. La Reforma Festera va tindre 16 vots a favor i 11 en contra. La Roda sols s'aplicava a les dos Entrades. De fet actualment la Diana es continua començant amb la filà del capità cristià i darrere la filà Andaluces i Asturianos, pel simple fet de ser les més antigues. De la mateixa forma la Processó General del dia Sant Jordi s'inicia amb la filà Llana, per ser la més antiga del bàndol moro i tindre més de 200 anys d'història. Aquesta Reforma Festera de 1980 no sols tenia com a centre polèmic "La Roda" sinó que proposava un canvi en el recorregut Fester, traslladant l'inici del recorregut a "El camí" i no al Partidor. Aquest canvi no es va aprovar per l'oposició de filaes com Tomasines, Judíos, Cordoneros, Andaluces, Vascos i Maseros que, entre altres, també s'oposaven a "La Roda" per un clar motiu: Sempre ocupaven les primeres posicions als actes. En aquella època el president de l'Associació de Sant Jordi era Enrique Sanus i va demanar que cesara la demagògia. En les Entrades de 1980 també es va estrenar la filà Benimerines, la més jove de totes i que es va aprovar en 1979, al igual que "La Roda". Per tant aquesta nova filà mai va tindre problemes en la posició que ocupava a l'Entrada Mora, però si que és la última filà que arranca la Diana.
"La Roda" va suposar un gran avanç en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. I hui en dia no se li dona importància però durant molts anys va ser tema d'enfrontament entre progressistes i conservadors de Nostra Festa. Per veure el gran canvi que va portar "La Roda" presentem una comparativa de l'ordre de desfilada de les filaes cristianes en 1979 i 1980:
-1979: - 1980
-Filà Cruzados. Capità Cristià, 12a antiga -Filà Alcodianos. Capità Cristià. 1980
-Filà Andaluces. 1a antiga. -Filà Cruzados. Capità 1979.
-Filà Asturianos. 2a antiga. -Filà Muntanyesos. Capità 1978.
-Filà Cides. 3a antiga. -Filà Tomasines. Capità 1977.
-Filà Maseros. 4a antiga. -Filà Navarros. Capità 1976.
-Filà Vascos. 6a antiga. -Filà Almogàvars. Capità 1975.
-Filà Mozàrabes. 7a antiga. -Filà Mozàrabes. Capità 1974.
-Filà Gusmans. 5a antiga, filà d'enmig. -Filà Vascos. Capità 1973 i filà d'enmig 1980.
-Filà Almogàvars. 8a antiga. -Filà Gusmans. Capità 1972.
-Filà Navarros, 9a antiga. -Filà Maseros. Capità 1971.
-Filà Tomasines, 10a antiga. -Filà Cides, Capità 1970.
-Filà Muntanyesos, 11a antiga. -Filà Asturianos, Capità 1969.
-Filà Aragonesos, 14a antiga. -Filà Andaluces. Capità 1968.
-Filà Alcodianos. Alférez Cristià, 13a antiga -Filà Aragonesos. Alférez Cristià 1980.
L'Entrada Mora 1980, encapçalada per la filà Mudéjares, va resultar tot un èxit, tant per la capitania mora palomina, com per l'estrena de la filà Benimerines. Però el gran canvi va ser el innovador sistema de posició que provocava un ordre nou en la desfilada depenent de la capitania i no de l'antiguitat. La rotació no va dur problemes i les filaes van anar retrocedint llocs fins que la filà Mudéjares li va tornar a tocar càrrec en 1993. La filà Mudéjares desde la seua capitania en 1980 va anar amb el pas dels anys arribant a l'últim lloc en l'ordre de les Entrades. La particular Roda de cada filà culmina en l'any d'alferecia i l'esquadra d'enmig marca l'equador ja que estan a mitad camí entre la última capitania i la pròxima alferecia. La capitania és un càrrec de celebració pel començament d'un nou cicle.
En l'actualitat es segueix gastant "La Roda" per l'efectivitat que té. La Reforma festera de 1980 va portar un gran avanç a les Festes de Moros i Cristians i en 2015 s'ha seguit posant en pràctica. La explicació és complexa però fàcil d'entendre. La filà Vascos haurà d'esperar fins 2029 per tornar a tindre el càrrec de capità cristià. La causa és els 14 anys que ha d'anar retrocedint en l'ordre de la desfilada mentre les altres filaes fan la capitania cristiana. Començant per la filà Mozàrabes que en 2016 tindrà la capitania cristiana. Els gats obriran l'Entrada Cristiana de l'any que ve, ja que en 2015 li van posar punt i final a l'acte amb la seua espectacular alferecia. Una alferecia cristiana que no havien tingut desde l'any 2001, 14 anys abans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario