viernes, 8 de diciembre de 2017

LES ENTRADES DE 1977

Les Festes d'Alcoi de fa 40 anys es van aliar amb el bon temps i el sol va lluir durant tots els dies de la Trilogia de Sant Jordi. El Cartell de Festes va ser obra de l'artista local Enrique Galbis Aracil i el director de l'Himne va ser Antonio Mompeán. L'Entrada Cristiana es va celebrar el tradicional 22 d'abril, que va caure divendres. Luis Solbes i Rafael Guarinos van ser els dissenyadors més destacats dels càrrecs moros i cristians.
Capità Cristià filà Tomasines 1977. Paco Jover Pérez.

Capità Moro filà Magenta 1977. Remigio Vicent Jover.

Alférez Cristià filà Muntanyesos 1977. Emilio Gisbert Coloma.

Alférez Moro filà Cordoneros. Rafael Payà Linares.

En el boato del capità cristià va destacar una carrossa amb una rosa que obria i tancava els seus pètals, en l'alferecia cristiana l'ambient de muntanya i bosc, en el capità moro que per primera volta eixien els cavallers i en l'alferecia mora una carrossa amb tres aus gegants.
Esquadra de negres capità filà Tomasines. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig filà Cides. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres alférez filà Muntanyesos. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres capità filà Magenta. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig filà Berberiscos. Disseny de José Segrelles.

Esquadra de negres alférez filà Cordoneros. Disseny de Jaime Mora. 

El xiquet Sant Jordiet 1977 va ser Jorge Moltó Cantó de la filà Cides. Va protagonitzar un extraordinari final de Festes en l'acte de l'Aparició de Sant Jordi.

domingo, 3 de diciembre de 2017

RECOMANACIONS PER A UN CABO BATIDOR

En les Festes de Moros i Cristians i a un component de les esquadres que puja a cavall. Es tracta de la figura del cabo batidor. Són cavalls que executen moviments a les ordres d'un genet. En Alcoi tan sols estan permesos en filaes de càrrec com el capità, l'alférez o l'esquadra d'enmig. Generalment l'exercici del cabo batidor és una mescla de doma vaquera i doma clàssica. Al genet i al cavall en conjunt se'l anomena cabo batidor perquè originàriament la seua funció era batre el terreny per a obrir el pas a l'esquadra. Els professionals de l'equitació donen les següents recomanacions per a aquelles persones que volen practicar per a ser cabos batidors en el futur i no volen decepcionar als alcoyans:

1- Les riendes del cavall poden portar-se en una o dos mans, depenent del contacte en la boca per a transmetre ordres al cavall. Preferiblement s'han de portar en la ma esquerra.
2- El cavall ha d'anar amb el cap abaixat, la posició normal de treball amb el cavall. Si el cavall va amb la cara molt alta no estarà centrat. Si mou molt la cola el cavall demostra que no va còmode i està desconcentrat o nerviós. Cada cavall té el seu propi caràcter.

3- Les orelles del cavall també marquen si està pendent de distraccions. Si les orelles estan cap enrere es possible que no faja cas a les indicacions i en qualsevol moment vaja a moure's sense control. Si meneja les orelles molt tampoc està massa concentrat. Quan porta les dos orelles cap avant vol dir dir que està pendent de les ordres i del treball que li marca el genet.
4- Cada animal està educat d'una forma. Alguns necessiten esperons i altres ni tan sols fusta per a corregir moviments. L'excés d'aquestes ajudes per al genet provoquen ferides, rascades i lesions en la pell del cavall. La fusta no s'ha de utilitzar per a pegar, és tan sols una prolongació del braç del genet i sols és per a marcar un moviment. Els esperons marquen les ordres desde les cames però mai han de fer sang o irritar la panxa del cavall.

5- Si es mareja al cavall amb els peus i se li marquen ordres contradictòries amb les riendes és probable que intente fer caure al genet o no pare de moure el cap d'un costat a altre.
6- No tots els cavalls serveixen per a fer els mateixos moviments. Alguns fan bé moviments i altres no són capaços, per tant és millor no forçar-los. Ni els cavalls de passeig ni els de alta competició són aptes per a fer de cabo batidor. Per molt bonic o elegant que siga el cavall, també té les seues limitacions i no hi ha que pressionar-lo.

7- Potser al principi renegue de col·locar-se davant l'esquadra, però ha d'estar acostumat i que no siga la primera volta que s'enfronte a la situació. Per això és important practicar anteriorment i que estiguen familiaritzats als carrers. S'ha de tindre en compte que han d'estar preparats per a aguantar el confeti, la música, la gent i els sorolls.
8- Per a desfilar com a cabo batidor el cavall ha de disfrutar i que vaja tranquil per a que el genet no tinga sobresalts i puga saludar sense pors. És bo explotar les virtuts del cavall però no fer-lo patir per al lluïment personal. El públic ho veu amb mals ulls i el cavall és un ésser viu que nota el dolor i no ha de sofrir. Seria un error imperdonable.

9- El binomi cavall-home ha d'estar equilibrat. Sense destacar excessivament ni obligant a l'animal si no pot fet un determinat moviment. Millor fer poc i anar a gust que no massa. L'autoritat i el dinamisme són la clau per a captar l'atenció de l'espectador.
10- Habitualment el genet avança el pas i torna cap a l'esquadra al galop. Depen de la inclinació del carrer. Si el cavall baixa pel carrer és més correcte que per seguretat vaja a un pas més lent i al pujar ja pot cavalcar més ràpid. La finalitat de cada direcció és anunciar l'imminent arribada de l'esquadra i portar noticies als esquadrers quan pega el gir al voltant del formador.

 11- Per a fer l'exercici de "la posada" el cavall assumeix tot el seu pes en les pates de darrere. És una elevació en la que conserva l'equilibri al plegar les pates.
12- Per a fer l'exercici de "la corveta" el cavall ha de fer una posada i continuar mantenint les pates de davant en l'aire mentre pega xicotets salts amb les pates de darrere. L'exercici està ben realitzat quan el cavall ha alçat les pates de darrere quatre voltes avançant pel carrer.
13- Per a fer l'exercici de "la cabriola" el cavall ha d'alçar primer les pates de davant i seguidament alçar les pates de darrere fins quedar mantingut en l'aire durant uns segons. Però no ha de fer un salt massa arriscat, ja que al tornar a tocar el terra les quatre pates han de caure al mateix temps sense esvarar-se ni fer-se mal.
14- Per a fer l'exercici del "piafé" el cavall ha de trotar alternat les quatre pates sense avançar. El trot és elegant i cadenciós. Una variant és el passatge que és més ràpid i enèrgic.
15- Per a fer l'exercici del "pas espanyol" el cavall ha de xafar el terra amb les pates de davant alternativament. Primer eleva la dreta i desprès l'esquerra i així crea una seqüència successiva molt aplaudida. Les pates han d'estendre's abans de posar-se en terra suaument.
16- Per a fer l'exercici de "la reverència" el cavall alça una de les seues pates de davant i encorba el cos cap a davant per a realitzar una reverència.

17- És fonamental saber elegir el cavall a l'hora de llogar-lo en una quadra. Per a encertar hi ha que tractar a l'animal amb respecte i consideració i evitar gestos agressius. En moltes ocasions els cabos batidors van massa adornats i això molesta a l'animal i la seua autonomia. Per tant dificulta els seus moviments lliurement i pot ser perillós.
18- Hi han cavalls magnífics per a espectacles eqüestres que poden fer bé de cabo batidor, mentre que altres són més apropiats per a transportar banderes o ser guiats pausadament. Un bon cabo batidor no significa que siga el cavall oportú per a fer l'acte de l'estafeta, ja que les condicions són diferents el dia 24 d'abril.

19- El cavall no és un joguet. Hi ha que eliminar radicalment els abusos, càstigs, maltractament i exigències desmesurades a l'animal. El cavall valorarà la protecció del genet o amazona.
20- La persona ha d'exigir la cartilla del veterinari per a saber que el cavall compleix totes les condicions sanitàries i està vacunat. També és important demanar que el document de transport de l'animal estiga en regla. Hi ha que observar si el cavall compta amb els requisits mínims de seguretat, higiene, benestar i manteniment. És il·legal que els cavalls estiguen mal alimentats o sense rebre els tractaments necessaris. El propietari de la quadra no ha de infringir la legislació i cuidar a l'animal en les seues necessitats bàsiques.

Antigament els càrrecs festers també desfilaven en les Entrades a cavall. Era molt normal veure al capità moro saludant desde el seu cavall fins que es van imposar les carrosses a partir dels anys 80. Els primers en fer aquest canvi van ser els moros que van substituir les muntures equínes i el parasol per plataformes i palanquins. Als anys 90 el paper dels cavalls havia estat rellevat a ser cabos batidors, cavallers o com a animals d'arrastre i portadors de banderes. En la imatge es pot veure al capità cristià de 1956 de la filà Cides a cavall i amb la seua cort.

Les escoles d'equitació de la comarca són "La quadra Peluca", "La quadra Rovira" i "La quadra la Plana". Els tres centres hípics es troben associats a famílies d'Alcoi, Cocentaina i Muro respectivament. També tenen burrets i camells. Totes les escoles d'equitació i quadres acudeixen amb diversos exemplars d'animals a les Festes de Moros i Cristians i destaquen pel seu bon tracte als cavalls i un comportament modèlic.
 

Les recomanacions per a un cabo batidor de qualitat estan escrites per Jordi Linares, un especialista del mon hípic. A més a més és coneixedor de les Festes d'Alcoi per ser guia turístic i membre de la filà Realistes. De fet va ser l'encarregat de l'estafeta mora del dia els Trons 2011, any en que la seua filà tenia la capitania mora.

domingo, 26 de noviembre de 2017

EMPRESES DE CONFECCIÓ, CARROSSERS I COREÒGRAFES

Nostra Festa és sentiment. Nostra Festa és alegria. Nostra Festa és fe. Però és innegable que Nostra Festa també és negoci. En una ciutat industrial com Alcoi era impossible que les tradicions, i en especial les Festes de Moros i Cristians no es convertiren en una màquina de guanyar diners. Aquesta realitat no ha desvirtuat l'essència festera però si ha provocat un gran canvi en la forma d'entendre-la, sobretot per als emprenedors i artesans. Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi creen llocs de treball a través d'una incomptable xarxa d'empreses dedicades a engrandir les Entrades. Les Entrades no serien possibles sense el treball dels artesans.

Dels trages dels càrrecs, esquadrers, ballarines i participants de boatos s'encarreguen professionals del mon del teixit. Dissenyadors, modistes, teixidors, coneixedors de teles tenen una funció vital en unes Festes on es cuida tan la vestimenta i l'estètica. Homes i dones es posen a cosir i a brodar els meravellosos vestits dels festers. Una faena laboriosa que ha d'estar preparada abans del dia 21 d'abril. Curiosament Alcoi és una ciutat amb moltes fàbriques tèxtils i telers però en els treballs per a les Festes impera la faena artesana i manual. Turbants fets a ma, calçat fet a ma per equips com el de Torres o Maisa i brodats cosits per artistes amb molta veterania. Les filaes de càrrec confien en varies empreses de confecció per a aquesta tasca.

Els equips de metal·lers i modistes confeccionen i porten a la pràctica els bocetos de pintors com Jordi Sellés, Juan Climent, Luis Solbes, Alejandro Soler, els germans Sempere o Luis Sanus per posar uns quants exemples. Una responsabilitat molt important ja que converteixen en realitat la fantasia plasmada en un dibuix. Les següents empreses artesanes són les propietàries de la majoria de trages de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi:
 El Molinar. Lampisteria artesana.
 Festalcoi. Alquiler de trages.
 La Reconquesta. Trages cristians.
 Metal-Festa. Artesania en metall.
 Al-Azraq. Disseny fester.
 Roberto Pérez. Treballs per a la festa.
 Cotamalla. Mallés Francés.
 El Drac. Tallers Moros i Cristians.
 La Batalla. Confecció de trages.
 Tallers el Conqueridor. Tot per als moros i cristians.
 Metall-Art. Armadures i cascs.
 Roperia Ximo. Alquiler de trages.

Per altra part hi han moltes empreses que es dediquen exclusivament a l'acte de les Entrades. No podien ser altres que els especialistes en carrosses. A sovint són artistes que també planten Falles en altres poblacions valencianes. En l'àmbit de les Festes de Moros i Cristians creen els vehicles sobre els que desfilen els càrrecs festers. Un transport impressionant on van pujats capitans, alferes, favorites, cavallers, dames, membre del boato i últimament també ballarines.

Tot l'esforç dels treballadors es veu recompensat amb els aplaudiments del públic cada 22 d'abril. Les carrosses estrenades en Alcoi poden ser alquilades en altres municipis que organitzen desfilades. Inexplicablement Alcoi no té ninguna empresa relacionada amb les carrosses, encara que és un client recurrent a l'hora de preparar boatos de càrrec. Totes les filaes demanen carrosses noves per a les capitanies i alferecies, com també passa en trages i ballets. Que tot el seguici del càrrec siga una novetat i no alquilat és una obligació i una de les raons per les que les Entrades d'Alcoi tenen un prestigi tan gran. Els festers alcoyans confien en moltes empreses de carrosses repartides per tota la província d'Alacant i de València:

-Carrosses Angel Martín. 
-Carros de foc. 
-Carrosses el Murero. 
-Carrosses el Llombo. 
-Carrosses José. 
-Carrosses Creviart. 
-Carrosses Artefacte.
-Carrosses Mesas Chacón. 
-Carrosses Baluarte. 
-Carrosses Germans Guerola. 
-Carrosses López. 
-Carrosses Nayara.
 
Carrossa capità moro Mudéjares 1967.

 
Carrossa alférez moro Berberiscos 2011.

 
Carrossa alférez moro Verds 2017.

Per últim també els ballets han marcat un abans i un desprès en l'economia de les Festes de Moros i Cristians. Desde els anys 80 s'han convertit en una part imprescindible dels boatos i ballarines professionals li han sabut traure partit al seu art. La relació entre les acadèmies de ball i les filaes és intensa, controvertida i necessària en la percepció actual de les Entrades. Desde que van aparèixer els ballets, la visió i expectativa d'un boato ha canviat totalment, renovant el concepte que es tenia del seguici d'un càrrec. De les aportacions dels ballets es parla detalladament al següent enllaç: http://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/2014/12/els-ballets-part-essencial-dels-boatos.html

Les coreografies festeres van trencar la monotonia de les Entrades. Fa unes dècades les desfilades començaven a ser criticades per repetitives i els ballets van impulsar l'arribada d'un nou públic. Als anys 90 ja era difícil concebre un boato sense moviment i el treball de les acadèmies de ball es va fer essencial dins el mon fester. Ana Calvo, Inma Cortés, Ana Botella, Virginia Bolufer i Carmina Nadal van despuntar en aquella primera generació de coreògrafes. La presència dels seus grups de ball era molt sol·licitada, al principi en els moros i un poc més tard igualment en els cristians. La demanda va augmentar fins a l'excés i actualment costa controlar el número de ballets que ixen en cada càrrec. Per tant la situació està un poc sobreexplotada. L'arribada de nous i noves ballarines al panorama fester han produït una reforma de l'estil clàssic amb nous passos i idees innovadores per als ballets. La reputació de les coreògrafes alcoyanes ha disminuït als últims temps. Sobretot per la fama que han adquirit les acadèmies d'Ontinyent i Muro, però això no ha significat un problema per a que les filaes alcoyanes continuen contractant als grups de ball d'Alcoi. Afortunadament no existeix competència entre les coreògrafes i aquesta dècada grups de ball inèdits han debutat en les Entrades d'Alcoi. Rafa Felipe Porras ha revolucionat els espectacles de ball, junt a les successores d'Ana Calvo: El ballet Gawazi, que ha gaudit de bones valoracions per part del públic. El repte de les coreògrafes alcoyanes és seguir creant ballets sense perdre frescura i mantenint la seua rellevància. 

Imaginació, modernitat i qualitat són les característiques de les acadèmies de ball que actualment té Alcoi i que a més a més ofereixen exhibicions durant les Festes de Sant Jordi:
 Ballet Virginia Bolufer.
 Ballet Inma Cortés.
 Ballet Maria José Albors.
 Ballet Carmina Nadal.

 Ballet Gawazi.
 Ballet Òpera.
 Ballet Masters.
 Ballet Elena Tudela.
 Ballet Rafa Felipe.
 Ballet Ana Botella.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites