viernes, 12 de enero de 2018

MARXES CRISTIANES FILÀ VASCOS

Amb l'arribada del 2018 i desprès de passar l'època nadalenca continuem l'apartat de les marxes cristianes de les filaes. Ens centrem en la filà Vascos, nascuda en 1909. Una filà molt influenciada per la música festera de la segona meitat del segle XX. En 1958 va estrenar la primera marxa cristiana de la història i això ha marcat als seus càrrecs i la forma d'entendre les desfilades. Gràcies als Vascos i al compositor Amando Blanquer va nàixer el subgènere de marxa cristiana, encara que la filà també està molt relacionada amb José Maria Valls.

"ALELUYA" és una de les marxes cristianes més importants de la història de les Festes. Principalment perquè va ser la primera de totes, però també per la seua qualitat indiscutible. Amando Blanquer Ponsoda es va convertir en l'inventor d'un subgènere dins de la música festera. Als anys 50 els festers alcoyans ja notaven una falta de música pròpia. Desde 1907 els moros podien desfilar amb marxes mores mentre que els cristians continuaven utilitzant pasdobles dianers i obres de música militars sense cap referència medieval. Amando Blanquer va composar una obra ambientada en les esglésies, com una peça musical religiosa però amb un marcat ritme de desfilada. Aquella necessitat dels cristians es va fer realitat en la plujosa Entrada Cristiana de 1958. La Banda Primitiva d'Alcoi va estrenar "Aleluya" per a l'esquadra de negres de la filà Vascos, en el seu any d'alferecia cristiana. Segons Amando Blanquer "Aleluya" reflexa dinamisme, solemnitat, llum i alegria però és veritat que amb el pas del temps "Aleluya" s'ha convertit en una marxa cristiana més per a càrrec que per a la baixada d'una esquadra. Bona prova és que els últims tres capitans de la filà Vascos van desfilar amb ella: Mario Botella en 1987, Fernando Tormo en 2001 i Eduardo Tormo en 2015. De totes formes l'aparició de la marxa cristiana "Aleluya" i la seua transcendència es centren en la novetat i innovació que van suposar en aquells temps, fa 60 anys. El músic alcoyà tenia 23 anys quan va composar "Aleluya" i estava en una etapa de la seua vida radiant i plena de creativitat, com demostra en vàries obres per a les Festes de Moros i Cristians. La recepció de la primera marxa cristiana per part del públic no va ser aclamada per la majoria. "Aleluya" en un principi va tindre els seus defensors i altres dubtaven del subgènere. També va haver un moviment en contra de la marxa cristiana però estava més dirigida a crítiques personals cap a Amando Blanquer per part dels seus detractors. La filà Vascos va quedar molt satisfeta amb "Aleluya" i li han fet diversos homenatges. El naixement del subgènere marxa cristiana va ser premeditat: Si les marxes mores tenien melodies orientals la marxa cristiana tenia que ser litúrgica i una alabança a Crist. Per això el títol és "Aleluya", marxa cristiana que va marcar un abans i un desprès. 


"SALMO" és la segona marxa cristiana de les Festes de Moros i Cristians. També és del pioner Amando Blanquer, encara que la va composar en 1962 per a la filà Navarros. Contrariat pel relatiu èxit de la seua primera marxa cristiana, Amando Blanquer es va animar a crear altra seguint els paràmetres de "Aleluya". "Salmo" és encara més sacramental, és quasi música per a missa i per això la melodia principal recorda a una oració. 4 anys desprès "Salmo" va desconcertar més al públic i els festers no sabien com marcar el pas. De fet costa imaginar a una esquadra desfilant amb "Salmo". Amando Blanquer ja no li va donar més oportunitats a la marxa cristiana fins als anys 90, quan el subgènere ja estava consolidat. La decepció del musicòleg amb la marxa cristiana és relativa ja que "Salmo" va obrir un nou camí per a la música festera i si que ha eixit en alguns boatos a les Festes d'Alcoi. Un exemple de "Salmo" al carrer és l'alferecia cristiana 1986 de la filà Vascos, encara que està clar que "Salmo" és més apropiada per a que la toque una banda en un concert.


"EL CONQUERIDOR" és la marxa cristiana amb la que habitualment desfila la filà Vascos cada 22 d'abril. L'arrancà al Partidor es fa amb aquesta marxa cristiana de José Maria Valls i precisament amb "El conqueridor" va arrancar la primera esquadra femenina de la filà Vascos en 2016. Però "El conqueridor" data de 1980 i el seu títol és fàcilment deduïble: Jaume I, rei de la Corona d'Aragó i protagonista de la reconquesta cristiana tenia el nom de el conqueridor pels seus triomfs a les batalles del segle XIII.

"IX EL CRISTIÀ" és del mateix autor i de la mateixa època que "El Conqueridor". L'alcoyà José Maria Valls va repetir la fórmula en 1981 i la marxa cristiana "Ix el cristià" també s'ha convertit en una de les peces musicals insígnia de la filà Vascos. La semblança entre les dos marxes cristianes és evident i fins hi tot han perdut un poc de frescura desprès de la sobreexplotació que tingueren fa unes dècades. No obstant "Ix el cristià" segueix sent molt interpretada per la filà Vascos, tal i com ja es va fer en l'alferecia cristiana que van tindre en 1986.

"GENTILEZA 72" és una marxa cristiana molt bonica del músic contestà José Pérez Vilaplana. El mestre de Cocentaina la va dedicar a la filà Gentils per a la capitania cristiana de 1972. Molt prompte "Gentileza 72" va començar a sonar també en Alcoi de la ma de la filà Vascos. La melodia festiva és fàcil de reconèixer i s'ha convertit en una de les marxes cristianes clàssiques. A més a més va posar en auge el subgènere de la marxa cristiana. Fins als anys 80 va tindre molta presència en les Entrades Cristianes. Fins al punt de que va sonar en les esquadres de la filà Vascos, tant en l'alferecia de 1986 com en la capitania de 1987.

La filà Vascos té una gran quantitat de marxes cristianes que no han sigut enregistrades o que no es troben a internet. Començant per la marxa cristiana que José Maria Valls va preparar per a l'esquadra d'enmig 1994. El nom "L'Enguerí" provenia de la fàbrica on treballaven els fundadors de la filà Vascos a principis del segle XX. Per a l'alferecia cristiana de l'any 2000 es van adaptar una sèrie de melodies del segle XVII com són "Protus", "Danzas Terpsicore" i "Reut". Dins del boato de la filà Vascos hi havia una part bèl·lica que si va aprofitar una marxa cristiana. A més a més una de Rafael Mullor Grau molt famosa: "L'AMBAIXADOR CRISTIÀ". La filà Asturianos d'Alcoi va estrenar "L'ambaixador cristià" en 1982, el mateix any en el que va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi.

"LAIA" és la marxa cristiana amb la que Francisco Valor Llorens va entrar dins del mon de la música festera. El prolífic músic li va dedicar "Laia" a la seua neboda en 1999. Va sonar per primera volta amb el capità cristià de les Festes de Cocentaina 1999 i uns mesos més tard va eixir en les Festes d'Alcoi, concretament acompanyant a l'alférez cristià de la filà Vascos. Salvador Gutiérrez Estruch i el seu rodella van suportar la forta pluja en aquella Entrada Cristiana del 5 de maig del 2000. La ceremonial harmonia de "Laia" va agradar al públic i festers i Francisco Valor va tindre una estrena immillorable. Altre nom femení era el títol de la marxa cristiana que va estrenar la favorita de la filà Vascos en l'any 2000: "Marina" de Francisco Amaya. "Laia" va eclipsar totalment l'estrena de "Marina" en aquella alferecia cristiana.

"GLORIA" és la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra de negres de la filà Vascos en l'any 2000. Davant d'una meteorologia nefasta la marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés va pujar els ànims dels esquadrers de l'alférez cristià. "Gloria" es va estrenar en Bocairent a l'any 1993 però està dedicada a uns festers de la població de Beneixama.

"PAVANA" és una melodia renaixentista molt emprada en les Festes d'Alcoi. En la capitania cristiana 2001 de la filà Vascos es van recopilar algunes peces musicals d'Europa, entre les que destacava aquesta part de la "Suite de danses" de Tylman Susato. Una música tan cortesana sols podia acompanyar a la dama de la capitania cristiana 2001.

"BATALLERS" és la marxa cristiana de Ramón García Soler que va servir de suport musical per a les elegants favorites del capità cristià 2001, Fernando Tormo. "Batallers" té un ritme marcial que era molt apropiat per a la temàtica de caça del boato de la filà Vascos. La bèl·lica marxa cristiana es va estrenar en la capitania cristiana 1999 d'Albaida i en Alcoi va sonar per primera volta amb la filà Vascos, iniciant un camí d'èxit de l'obra de Ramón García durant uns anys.

"OBERTURA DE BEN HUR" és l'adaptació de la mítica banda sonora de la pel·lícula i va sonar en la primera esquadra de negres del segle XXI: La del capità cristià 2001 de la filà Vascos. Gregorio Casasempere Gisbert va crear una triomfal marxa cristiana a partir de la composició que va fer el cinematogràfic Miklós Rozsà en 1959. "Obertura de Ben Hur" obria la història èpica de Judá Ben Hur, ambientada en les carreres de quadrigues, la lepra i els últims anys de vida de Jesucrist. Sorprèn que "Obertura de Ben Hur" combine tan bé en la música festera, de reminiscències més medievals amb cap relació amb l'Imperi Romà. A més a més el volgut Gori Casasempere va convertir una música americana del cine daurat en una guerrera marxa cristiana per a les Festes d'Alcoi sense perdre l'essència.

"AMO I SENYOR" és la marxa cristiana que l'esquadra d'enmig 2008 va estrenar en l'Entrada Cristiana. Sergio Querol va dedicar a la filà Vascos aquesta obra musical en la que s'inclouen unes notes de l'Himne de Festes d'Alcoi. El títol fa referència al 2008, any en que es celebrava el 800 aniversari del naixement de Jaume I, amo i senyor d'Alcoi. A l'any següent la filà Vascos celebrava el seu centenari amb una esquadra commemorativa. José Maria Valls com a fester d'honor de la filà va dedicar als seus membres la marxa cristiana "Vascos 100 anys de música i festa" en 2009. Tant "Amo i senyor" com "Vascos 100 anys de música i festa" van passar desapercebudes desde un primer moment. No han transcendit en la música festera i ni tan sols hi ha una gravació de les obres a la pàgina Youtube.

"XAFIGUEM" va ser una de les peces musicals més destacades de l'alferecia cristiana 2014 de la filà Vascos. El seu so agut per les xirimites, la rapidesa i els passos del ballet de la natura van fer que "Xafiguem" destacara en un boato amb una música poc escoltada: "Fontinents", "Crusllan" o "L'Enguerí". La coreògrafa Ana Botella va agafar l'obra que Mario Roig Vila havia dedicat a "La Colla la Xafigà" de Muro en 2010.

"DANZA COLORISTA" és molt apta per a aquells boatos relacionats amb akelarres, encara que Rafael Mullor Grau la va pensar per a un ballet contrabandista o de gitanes. I és que "Danza Colorista" es va estrenar en 1995 per a l'alferecia cristiana de la filà Andaluces d'Alcoi. Altre ballet va aprofitar la peça musical en 2014. Eren les bruixes d'Ana Botella que movien calaveres en una carrossa. "Danza colorista" també acompanyava a les favorites de Santi Giner, l'últim alférez cristià que ha tingut la filà Vascos.

"AMGIROU" és una original marxa cristiana de Francisco Valor. L'Entrada Cristiana 2014 es tancava de la ma de la filà Vascos amb una estrena musical: "Amgirou". Els tenebrosos esquadrers de l'alférez cristià van encarregar una marxa cristiana emmarcada dins del mon esotèric del País Basc. La utilització de instruments musicals rudimentaris i naturals va sorprendre, tant en l'audició com visualment. Destacaven la percussió a base de la txalaparta, feta amb bases de fusta i l'aparició de trompes alpines en determinats moments de l'obra. La traducció és senzilla ja que "Amgirou" significa atrapat en euskera.

En quant a la capitania cristiana 2015 de la filà Vascos es van escoltar les dos fanfàrries que José Maria Valls havia dedicat als ambaixadors de les Festes d'Alcoi: "Fortuna favorable" de caire més àrab i "Alcoi ma pàtria". L'apartat musical del boato va crear expectació per unes adaptacions que l'organista Francisco Amaya havia fet del "Cancionero de Uppsala", el llibre del duc de Calàbria on es recollien cançons renaixentistes. Les més destacades que van sonar al seguici del capità cristià van ser "No me los amuestres más", "De Palacio", "DACA BAILEMOS". Els títols resulten un tant estranys i peculiars però són en realitat parts del "Cancionero de Uppsala" anònim i escrit en castellà antic.

"ZORAIDAMIR" podria ser considerada una de les marxes cristianes més revolucionàries. A part de ser de les primeres, també va suposar un enorme èxit per a l'autor: José Pérez Vilaplana. En 1969 es va escoltar per primera volta "Zoraidamir" i mantenia un estil divertit mesclat amb els pasdobles dianers. Durant dècades les bandes de música van tocar "Zoraidamir" en excés i la filà Vascos la va posar al dia en la capitania cristiana 2015.

"ALS CRISTIANS" ha eixit en les Entrades de quasi totes les filaes del bàndol cristià. No debades és la marxa cristiana dedicada a totes les filaes i per això és tan coneguda. José Maria Valls la va composar en 1975 i al seu 40 aniversari va sonar amb els cavallers del capità cristià 2015 de la filà Vascos d'Alcoi.

"BARRANCH" agafa el nom de la saga familiar que ha ocupat un parell de capitanies cristianes en Alcoi: els Tormo. Encara que Eduardo Tormo i la seua família desfilaren en una carrossa amb la marxa cristiana "Aleluya", ells tenien una obra dedicada en 2015. Francisco Amaya com a amic, vasco i assessor musical del boato li va dedicar una marxa cristiana a la família dels Barranch, molt coneguda en Alcoi. La dedicatòria de "Barranch" diu així: "A Eduardo Tormo y a la memoria de Fernando Tormo, de la familia Barranch, ambos capitanes de la Filà Vascos 2015 y 2001 respectivamente. A la Filà Vascos de Alcoi, que dice su himno es "reunió de bons vassalls" y cuya música, que es Luarca, figura en esta obra. Con el deseo de ayudar a conservar por siempre la tradición de cantar el himno de la Filà Vascos".

"EL DIVÍ" tanca aquesta recopilació de marxes cristianes de la filà Vascos. La raó és que va ser la peça de Francisco Valor Llorens que va escollir l'esquadra de negres del capità 2015. "El Diví" per molt cremada que estiga agrada als espectadors actualment i la filà Vascos va incloure una coral que cantava "Jerusalem" en el fort de la marxa cristiana. La traducció de la lletra en llatí és "Clameu cants de guerra, no tingueu por perquè la victòria és nostra". Tot un crit de batalla per a una marxa cristiana molt guerrera. Una primera part anima a unir-se a la fe de Jesucrist i la segona part de "El diví" clama a l'atac cap als musulmans. "El diví" és el malnom del capità cristià 2007 de la filà Hospitalaris de Torrent.

domingo, 7 de enero de 2018

CAVALCADA REIS MAGS ALCOI 2018

133 edicions de la Cavalcada d'Alcoi avalen una tradició més que consolidada en la ciutat i que cap col·lectiu pot tombar amb descontextualitzades acusacions. Així es va demostrar el passat divendres 5 de gener quan Melchor, Gaspar i Baltasar van aplegar a "El Camí" quan s'estava fent de nit. Junt als monarques anaven 400 patges paqueters amb una tasca il·lusionant i desinteressada. La única crítica a la Cavalcada que es pot fer és que portem massa anys amb els mateixos ropatges per als Reis Mags. En 2014 es van estrenar els actuals trages de Melchor, Gaspar, Baltasar i l'Emissari Reail, dels més espectaculars que s'havien vist mai. Es tractava d'un homenatge pòstum al gran artista Alejandro Soler. 5 anys desprès continuen sent uns trages preciosos però ja necessiten un canvi i normalment la renovació es feia cada 4 anys.


El dia 4 de gener l'avantsala de la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags va ser "El Bando". Els xiquets i xiquetes van poder dipositar les cartes en les burretes mentre l'Emissari Reial declamava el Bando que havia escrit Joan Valls i continuava inèdit. La música popular de l'acte alegra a qualsevol, sobretot quan el poble es posa a cantar "Pastorets i pastoretes" o es sent la sobrietat de la peça musical "Crida i clam" de Gregorio Casasempere. La part dels personatges del Tirisiti va contar amb dos novetats: La remodelació de les vestimentes per a fer-les més fidels a les titelles autèntiques i l'aparició del bou. Una sorpresa que va fer riure als més menuts, sobretot quan el bou perseguia al torero Clásico.

Els més matiners van poder accedir al Campament Reial situat al Preventori. Un any més l'èxit de públic demostra que la idea de l'Associació Cultural Samarita era bona i amb uns objectius solidaris que la fan encara millor. Els xiquets s'emocionen quan troben el seu paquet entre els llocs naturals on està muntat tot el Campament. El 5 de gener comença fort però no té comparació amb el que passa a la vesprada...

La Cavalcada dels Reis d'Orient 2018 es va iniciar amb les heraldo, que eren totes dones, i els trompeters i timbalers. Darrere aquest avís s'apreciava la lluminosa estrela que guia el camí. Les danses tradicionals es van poder veure en dos ocasions, gràcies al grup de danses Sant Jordi i el grup de danses Carrascal. L'Emissari Reial no es va perdre la Cavalcada i va desfilar en la carrossa. Aquesta volta va poder descansar la veu ja que no tenia que llegir cap missatge. 

La part principal de la Cavalcada estava formada pels seguicis dels tres Reis Mags. Melchor pujava el primer camell i estava acompanyat de la Banda Primitiva d'Alcoi. Els músics de la vella intepretaven la mítica obra musical "L'Entrà dels Reis". En 1913 Camilo Pérez Monllor la va composar per a la Cavalcada d'Alcoi amb una dedicatòria important: A la Societat el Panerot que en aquell moment organitzava la Trilogia dels Reis Mags.

El benvolgut rei Baltasar va besar a una multitud de xiquets que s'apropaven al seu camell per a saludar-lo. El betún és la característica diferenciadora del rei que va enmig i per diverses raons és el preferit de la majoria d'alcoyans. Pel que fa a la música, la Banda Societat Musical Nova d'Alcoi anava tocant "5 de gener", una obra musical que li van encarregar a José Maria Valls. Es va estrenar en 2010, any del 125 aniversari de la Cavalcada d'Alcoi.

Quasi tancant la Cavalcada alcoyana desfila sempre el rei Gaspar, el de la barba marró. De principi a final va rebre l'estima dels xiquets i xiquetes, encara que aquesta part de la Cavalcada es més caòtica i desordenada. La Unió Musical d'Alcoi participa amb el rei Gaspar tocant la peça musical "Nit Màgica". És l'obra d'Alfonso Yepes més recent ja que data de 2016. L'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi no s'oblida de la Cavalcada i també ix però sense acompanyar a cap rei. 

L'Adoració es va fer esperar però no va decepcionar a cap dels assistents que estava guardant lloc a la Plaça d'Espanya. Focs artificials, revolteig de campanes, bengales i el "Haleluya" de Haendel creen un ambient irrepetible per a que Ses Majestats li entreguen regals al Jesuset. Els potents focos van il·luminar a Melchor, Gaspar i Baltasar que caminaven lentament fins el pessebre i van retornar seguint una estora i saludant al públic. Un públic afortunat que per a estar en primera fila havia acudit a les 5 de la vesprada. 

Els patges i la seua pintura negra s'han convertit en un tema d'actualitat que desperta opinions enfrontades. La gran majoria de la societat alcoyana està a favor d'aquest personatge que ajuda als Reis a entregar els regals a les cases. Al contrari, algunes agrupacions de punts d'Espanya han descrit als patges com "un blackface massiu" que ofen a les persones negres. El problema i l'error és comparar uns personatges singulars i que transmeten pau i concòrdia amb els esclaus del colonialisme i la segregació en Estats Units. No tenen res que veure i òbviament la tradició alcoyana no té cap intenció discriminatòria ni vol ridiculitzar cap raça. Si Afroféminas hagueren acudit a Alcoi el dia 5 haurien comprovat l'amor amb que els alcoyans reben als patges i que pujar per un escala amb regals no converteix a ningú en racista. Ni per anar pintat de negre, ni per entregar regals a xiquets com a treball voluntari. Gràcies, més que mai, a aquells 400 joves que mantenen la màgia del Nadal Alcoyà i fan que la Cavalcada de Reis Mags siga inimitable.

martes, 2 de enero de 2018

LA MÀGIA DELS REIS MAGS A ALCOI

Els preparatius per a la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi anuncien la visita que rebran els xiquets en pocs dies. Ses Majestats Melchor, Gaspar i Baltasar tenen una cita obligada cada 5 de gener i passen per la Serra Mariola per a entregar regals i obsequis als ciutadans. Tot Alcoi es bolca en una de les seues tradicions més boniques i esperades. La màgia envolta Alcoi no sols el dia de la Cavalcada, sinó també en la resta d'actes que conformen la Trilogia del Nadal.

L'Acte de les Pastoretes va culminar el 2017 ja que es va celebrar el matí del diumenge 31 de desembre. La coincidència amb cap d'any va fer que la participació fora elevada, especialment entre els xiquets. El sol i el vent van acompanyar als pastorets i pastoretes en el seu recorregut fins el portal de Betlem. És a dir desde el Partidor i recorrent el carrer Sant Nicolau acabant a la Plaça Espanya. Allí es van ballar les danses, ja que el grup de danses Carrascal i el grup de danses Sant Jordi també desfilen en les Pastoretes. Però els grans atractius de l'acte són els ramats de cabres i ovelles i els xiquets que en carros o a peu baixen amb una indumentària pastoril. Els trages són d'estètica bucòlica i també recorden a les vestimentes de les classes populars al segle XIII. Els xirimiters tocant cançons tradicionals i la Banda Primitiva d'Alcoi interpretant "L'entrà dels Reis" de Camilo Pérez Monllor li posen música a l'acte. La Sagrada Família ha aparegut a la Bandeja per a que els xiquets li donen orfrenes al Jesuset i abans s'havia organitzat una rostida d'embotit a les 9 del matí. L'esmorzar a base de llonganisses i botifarres va iniciar la jornada en la Plaça Espanya.

Les Pastoretes li van dir adéu a l'any però en comença un millor per als alcoyans. Això segur desprès de que Alcoi haja patit moltes dificultats i obstacles en 2017. Per a demanar un 2018 més bo hem d'escriure la carta als Reis Mags i tirar-la a les bústies. Quan? El 4 de gener a les 19:00 de la vesprada. Mitja hora abans el Tio Piam fa el seu propi pregó acompanyat de instruments musicals populars. Però l'acte central és "La Burreta" que baixa desde la Font Redona i acaba en la Parròquia de Sant Roc. Antorxers, el poble cantant i els personatges del Tirisiti participen en l'acte. L'Emissari Reial proclamarà el Bando en diferents punts del trajecte per a anunciar la vinguda dels Reis Mags d'Orient. Ho farà desde la seua luxosa carrossa arrastrada per bous. Darrere aniran les burretes amb les seues bústies per a que els xiquets deixen les seues cartes dins i siguen llegides a temps pels Reis Mags. 

L'Emissari Reial és un enviat directe dels Reis Mags i llegirà un Bando del poeta alcoyà Joan Valls. Una decisió sustentada per l'efemèride de l'Ajuntament "Any Joan Valls", ja que va nàixer en 1917. L'Associació Cultural Samarita ha convocat un concurs nadalenc per a premiar les millors cartes gegants. Desde fa molts anys sorgeixen grups de joves que de forma espontània dibuixen una carta a tamany XL. Els Samarites volen potenciar aquesta creació de cartes grans amb un concurs. Hi ha dos premis: La millor carta amb un txec de 200 euros i la carta més original amb un txec de 100 euros. El txec es podrà gastar al Centre Comercial Alzamora i a més a més va acompanyat d'un lot de productes nadalencs. Els guanyadors s'anunciaran per la xarxa social Facebook el dia 5 de gener.

També l'Associació Cultural Samarita és l'encarregada de la Visita al Campament Reial. Una iniciativa que desde fa pocs anys ha tingut una resposta massiva de gent, fins el punt d'agotar els passes en poc temps. El propòsit no ha deixat de ser solidari i la recaptació es fa a través dels tickets d'autobús per a pujar al Preventori. Allí estarà ubicat el Campament Reial, encara que es podrà observar de lluny desde el dia anterior gràcies a l'encesa d'antorxes. Les famílies podran veure a patges, regals empaquetats, camells i la tenda de Ses Majestats de 9:00 a 14:00.

Els pronòstics meteorològics marquen bon temps per al 5 de gener de 2018, dia de la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Començarà a les 18:00 de la vesprada al carrer "El camí" i s'allargarà fins la nit creuant ponts i tot. El final es va canviar a principis d'aquesta dècada i és el principi de l'Alameda, una avinguda molt important d'Alcoi. Melchor, Baltasar i Gaspar desfilaran en aquest ordre peculiar, tal i com es fa desde 1885.

Les mirades als patges seran més intenses que mai desprès de les acusacions injustes que han rebut últimament per part de col·lectius aliens a la ciutat d'Alcoi. Afroféminas s'ha equivocat al criticar als patges paqueters desde la ignorància. Abans d'atacar una tradició hi ha que fonamentar i basar-se en arguments reals. Hi ha que viure la pujada dels patges per les escales i veure la il·lusió i estima que els professen els xiquets per a entendre que els patges no representen cap humiliació als negres. En 2018 Alcoi seguirà defenent els patges, un dels tresors únics que té la Cavalcada més antiga d'Espanya i que a més a més és d'Interès Turístic Nacional i BIC per mèrits propis. 

Un gran número d'entitats socials d'Alcoi s'apunta al sorteig per a acompanyar a Ses Majestats. Aquestes persones s'encarreguen d'agafar als xiquets, elevar-los a l'altura dels Reis Mags per a que els besen i retornar-los als seus pares sense cap dany. Els seguicis del Rei Melchor, Gaspar i Baltasar estaran en mans del Club de Futbol Pista, la filà Andaluces i la companyia Unión Alcoyana Seguros. El dia 5 de gener de 2018 serà la primera Cavalcada amb l'exclusiva enramada que té Alcoi com a ciutat del Nadal.

Aquestes llums ornamentals sols s'apagaran en el moment de l'Adoració. Un espectacle pirotècnic a la Plaça Espanya que és com un teatre basat en el passatge bíblic en el que els Reis Mags li ofereixen or, encens i mirra al Jesuset, el fill de Déu. La Mare de Déu i Sant Josep estaran dins del pessebre i Melchor, Gaspar i Baltasar s'acostaran poc a poc i en la foscor fins arribar als peus del Jesuset. Desde darrere de l'Església de Santa Maria es llançarà un impressionant castell de focs mentre sona "Haleluya", una obra de música clàssica de Haendel. L'Adoració està programada per a les 20:30 aproximadament segons els organitzadors.

Varies televisions d'àmbit comarcal i nacional retransmetran en directe la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Una festa molt volguda pels alcoyans i que com s'ha demostrat no permet ser maltractada ni culpada per ningú. Fins hi tot els Playmobils s'han mobilitzat per a donar suport a la Cavalcada d'Alcoi amb les figuretes dels 3 Reis Mags i els camells en format click. Les difamacions contra la Trilogia dels Reis Mags o algun dels seus elements estan descontextualitzades i no són vàlides, així que és l'hora de demostrar perquè el Nadal Alcoyà té tanta fama. Benvinguts siguen Melchor, Gaspar i Baltasar.

miércoles, 27 de diciembre de 2017

CARTELL CAVALCADA ALCOI 2018

Una obra de Óscar Climent va guanyar el Concurs de Cartell per a la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. La votació del jurat expert va estar molt ajustada per la qualitat dels cartells finalistes i es va decidir que la millor era l'anomenada "Ells ho veuen tot". Posteriorment es va descobrir que era del llicenciat en Belles Arts Óscar Climent Llàcer, encara que el seu Cartell no ha agradat a tots els alcoyans. Recordar que Óscar Climent ja ha guanyat el Concurs varies voltes però en 2016 no va rebre el premi desprès de les acusacions de plagi. El Cartell dels Reis Mags d'Orient per a 2018 és 100% original.

En aquesta ocasió els típics patges no estan representats al Cartell però si molts elements distintius d'Alcoi. Haguera sigut una bonica casualitat que en un any en el que els patges han rebut tantes crítiques i atacs foren els protagonistes del Cartell de la Cavalcada d'Alcoi. Però el personatge principal és el rei Melchor amb la seua corona i la barba blanca. Un ull un tant inquietant està pintat sobre un fons de color rosa que no s'associa gens amb el Nadal alcoyà. A l'altra part del Cartell es poden observar diminuts dibuixos de la burreta, un arbre de Nadal, escales i regals, l'estrela, el camell i el Campanar entre altres.

La tipografia és senzilla i a més a més va ser un dels aspectes puntuats junt a tècnica, colors, composició, simetria matemàtica, originalitat i presentació. A l'interior de l'Ajuntament hi ha una exposició amb les 44 obres presentades al concurs del Cartell 2018. Entre els més destacats i que més comentaris positius ha rebut està el Cartell de Rosa Moltó, junt a molts més que s'han valorat igual o millor que el Cartell guanyador de Óscar Climent. L'autor va nàixer en novembre de 1988 i representa a la perfecció l'estil jove que caracteritza els Cartell de la Cavalcada.

El dia 1 de desembre es va penjar públicament el Cartell de la CXXXIII Cavalcada de Reis Mags a la façana del Consistori i a la Plaça Espanya no van fallar els xiquets cantant nadaletes. Era una cita obligada per al regidor de Festes Raül Llopis i l'alcalde Toni Francés. Óscar Climent va atendre a la premsa i va rebre felicitacions per la seua obra, dirigida a un públic infantil. 

El dia 1 de desembre es va aprofitar per a iniciar el Nadal alcoyà, coincidint amb el principi de l'últim mes de l'any. A part del Cartell de la Cavalcada la gran novetat era l'encesa de les llums ornamentals. Molt anunciada havia sigut la creació d'una enramada pròpia amb els trets identificatius d'Alcoi. La veritat és que el resultat és magnífic i estèticament queda molt bonica, sobretot al carrer Sant Nicolau. Fins hi tot ha fet rectificar a alguns crítics que veien massa simple l'enramada alcoyana. L'únic problema és que serà igual per a tots els anys i pot arribar a cansar. La gràcia de les llums de Nadal és que cada any canviaven i la Cavalcada resultava diferent en cada edició, encara que alguns anys la il·luminació va dur polèmica.

L'expectació era màxima perquè les noves llums s'havien presentat amb mesos d'antelació i alguns dubtaven de si serien vistoses o quedarien pobres el dia 5 de gener. L'enramada és d'un color blau que en la llunyania s'aprecia blanca i la decoració està inspirada en la famosa Casa del Pavo, símbol de l'epoca modernista d'Alcoi. Al centre hi ha un rei mag rodejat per un oval. El rei d'una llum més groga sembla que va vestit d'or damunt del seu camell. L'estrela de Betlem i la corona de rei deixa clar que són unes llums realitzades per al Nadal d'Alcoi exclusivament, la ciutat amb la Cavalcada més antiga d'Espanya. Foto de Kiko Templario.

Amb les llums especials penjades per tot Alcoi ja poden vindre els Reis Mags d'Orient. I la promoció no s'ha parat ni amb el debat pel racisme dels patges, un inesperat atac a la nostra tradició que ha unit a Alcoi i fins hi tot hi ha una recollida de firmes en internet a favor dels patges paqueters. La guia del Nadal té un vídeo on queda demostrat perquè Alcoi és la ciutat del Nadal.


Juan Javier Gisbert Cortés li donarà veu al Bando Reial el dia 4 de gener de 2018. L'esperat dia de la burreta serà especial per a tots els xiquets i xiquetes que volen entregar les cartes a Melchor, Gaspar i Baltasar. Dins de les bústies quedaran els desitjos i tots els regals demanats pels alcoyans. Juan Javier Gisbert és un home de teatre, molt involucrat en la cultura alcoyana i el mon artístic. Però segurament el seu personatge més reconegut és el d'ambaixador moro en les Festes de Moros i Cristians. Desde 2012 exerceix aquest paper diplomàtic i ara pot sumar al seu currículum ser l'Emissari Reial en la Trilogia dels Reis Mags 2018.

Tractant-se de l'any Joan Valls era evident que el Bando escollit tinguera relació amb el poeta local. Òbviament serà un Bando Reial en valencià i que ha estat recuperat desprès d'estar en l'oblit desde els anys 60. Una bona iniciativa declamar Bandos Reials inèdits que podria tindre continuïtat. El dia 4 de gener de 2018 es culminarà l'any de l'aniversari de l'escriptor Joan Valls quan tots els alcoyans escolten atentament el text del Bando Reial. Un altre dels nombrosos homenatges pòstums que ha rebut Joan Valls durant el 2017.

Però abans del dia la Burreta es celebrarà l'acte de les Pastoretes el matí del 31 de desembre. Sols resta desitjar a tots els alcoyans que acaben bé l'any i li donen una festiva benvinguda al 2018 en la nit de Cap d'Any. Esperem que siga un any fructífer per a Alcoi i que començe amb la màgia del Nadal i la vinguda dels savis Reis Mags. També viurem amb entusiasme les futures Festes de Sant Jordi, en un mes d'abril principalment important per a les filaes Navarros, Verds, Tomasines i Magenta. Ens sumem a la seua il·lusió. Per la nostra part el blog   http://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ continuarà a ple rendiment i funcionant els 12 mesos de l'any com sempre. Hi han moltes sorpreses i novetats pensades per a 2018, així que FELIÇ ANY NOU!

jueves, 21 de diciembre de 2017

EL NADAL ALCOYÀ 2017

Aplega el final de l'any i Alcoi és converteix en la ciutat del Nadal. Unes festes tradicionals que s'han consolidat com una senya de identitat pròpia. La forma d'entendre el Nadal que tenen els alcoyans és única i singular. A la vista està el massiu recolzament de la societat en les últimes setmanes. Una defensa del Nadal Alcoyà i les seues peculiaritats que comença a ser més necessària que mai. Sobretot per els atacs que ha patit fa poc. Però no anem a centrar-se en la polèmica ja que estem per a celebrar l'alegria d'aquesta època i desitjar un bon Nadal.

El Betlem del Tirisiti acapara l'atenció en aquestes setmanes tan especials i sobretot els xiquets i xiquetes esperen amb ansietat el dia per anar al Teatre Principal i gaudir de la representació més nadalenca i popular que té Espanya. I sense perdre l'essència ja que el Betlem de Tirisiti es narra en valencià, un encert de la companyia teatral La Dependent. I és que no es pot oblidar que aquest teatre de vareta té el seu orígen en el segle XIX i els personatges havien de parlar indiscutiblement la llengua autòctona, excepte en la part sacra. Tirisiti és un fenomen de masses consolidat i també un símbol de la infància, per això existeix fins hi tot en format llapis:

La campanya per a públic en general del Betlem de Tirisiti comença el dia 22 de desembre fins el 5 de gener, abans de la vinguda dels Reis Mags. Hi ha sessions totes les vesprades i pels matins sols els cap de setmana. El preu únic és de 3 euros, tant per a xiquets com per a adults, encara que els menors de 2 anys poden estar als braços dels seus pares o familiars. La venta per internet es fa desde la pàgina web de TicketAlcoi. Si hi han dubtes es pot tocar per telèfon al número 965541449. Els personatges faran disfrutar a grans i xicotets segur.

En aquesta ocasió les figures del Betlem de Tirisiti que s'estrenen són les de les filaes amb l'alferecia en 2018, és a dir Tomasines i Magenta. Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi estan escenificades al teatre amb una recreació de la Diana i ja s'han vist les 28 esquadres de les filaes quan han tingut càrrec. Ara s'està afegint la versió femenina dels trages, tal i com es pot comprovar amb la filà Tomasines que ha entregat les seues titelles dels dos sexes.

A la revista "Màgia" de Radio Alcoy està perfectament explicat el Nadal Alcoyà al complet. Una guia plena de informació per a conèixer les tradicions nadalenques. No sols per a visitants, també per als ciutadans que no saben tots els actes que l'Ajuntament d'Alcoi prepara per a disfrutar d'aquestes dates tan boniques. La regidoria de Turisme està treballant per a convertir aquestes Festes en un referent internacional. Per això s'exposa propaganda a les grans ciutats i a la capital. Per motius que no s'entenen a Madrid el títol no escriu "Navidad" ni "Christmas" i els anglesos no poden comprendre de que tracta la marca "Alcoi ciutat del Nadal". La portada de la revista "Màgia" és del desaparegut artista local Raül Botella i per dins explica les jornades més destacades de les Festes d'Alcoi i també actes més senzills com el del castanyer solidari. El matí del 24 de desembre el venedor de castanyes vendrà castanyes a la gent que s'acoste a la Plaça Espanya. La causa és solidària ja que els diners es destinen a ajudar als més desfavorits. L'acte del castanyer solidari contarà amb l'acompanyament musical de xirimites interpretant nadaletes.

Altra forma de ser solidaris és comprant el calendari de 2018 que ha preparat el Centre d'Educació Especial Tomás Llàcer d'Alcoi. Carlos Lucca ha fotografiat als xiquets de l'escola junt al Grup de Danses Carrascal. El projecte té com a resultat unes imatges molt carismàtiques on es reflexa la simpàtia dels xiquets i els personatges del Tirisiti al llarg dels 12 mesos de l'any. Els xiquets del Tomás Llàcer i tots aquells que són diferents mereixen el respecte i ajuda de la nostra societat. L'agraïment als pares, professorat, fotògrafs, participants i maquetadors per crear un calendari solidari de gran qualitat i amb una temàtica tan apropiada i típica d'Alcoi.


I la solidaritat també va unida a l'Associació Cultural Samarita. Per la seua part han confeccionat un cobertor de balcons amb el logo de la marca "Alcoi ciutat del Nadal". No podia faltar un rei mag pujat al seu camell. És la gran novetat d'aquest any, i van a recaudar diners també en les visites al Campament Reial. Segur que aquest cobertor de balcons, al preu de 10 euros, engalanarà les façanes dels edificis per on passen els Reis Mags d'Orient. El 5 de gener arribaran Melchor, Gaspar i Baltasar a Alcoi per a repartir regals i besades en la magnífica CXXXIII Cavalcada dels 3 Reis Mags.

Altre bon regal per a fer a una persona estimada en aquesta època consumista és el disc "Voces y sonidos". En ell estan enregistrades les dos Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians amb les veus dels dos ambaixadors actuals: Ricard Sanz i Juan Javier Gisbert. Una iniciativa que ha promogut l'alférez moro de la filà Magenta com a part del seu any de càrrec. Santi Carbonell s'està involucrant molt en el seu futur paper principal en abril i ha preparat diverses idees culturals. El caràcter solidari del Nadal no s'oblida i les ventes del CD van per a Asfial, l'Associació de Fibromialgia d'Alcoi. A part de l'Ambaixada Cristiana i Mora també estan gravades les fanfàrries de José Maria Valls. El compositor les va titular "Alcoi ma pàtria" i "Fortuna favorable" perquè són dos frases que es declamen el 24 d'abril. La portada de "Voces y sonidos" està formada per una fotografia del Castell de Festes i un quadre d'un moro pintat per Ignacio Trelis, amb el seu estil personal.

Els patges de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi han sigut amenaçats per l'Associació Afrofeminas per considerar-se un blackface massiu. La comunitat negra acusa a la tradició dels patges paqueters de racisme i discriminació. La ciutat d'Alcoi ha eixit en defensa d'uns dels personatges més volguts i honrats del seu imaginari col·lectiu. El fet de que persones blanques es pinten la cara de negre amb betún no implica una humillació ni caricaturitza a la raça negra. En Alcoi no hi existeix odi cap a les persones negres i els patges reben milers de besades i aprovacions per ser portadors de felicitat. Els xiquets estimen i esperen als patges amb cares d'alegria i sorpresa i ahí no hi ha lloc per a la xenofòbia ja que és un dia molt entranyable. El debat ha esclatat i tal volta l'Associació Afroféminas tindria que vindre a veure la Cavalcada de Reis Mags per a comprovar que els patges no són una ofensa per al seu col·lectiu i promouen valors tan importants com el treball cooperatiu. Pujen amb escales als balcons en grup i porten els regals de forma voluntària i sense demanar res a canvi. És una tasca que fa més gran el Nadal alcoyà i especialment la seua Cavalcada del 5 de gener.

Sobre l'argument de que estereotipa la imatge dels negres cal ressenyar que els patges no representen a esclaus ni als negres d'Àfrica sinó als ajudants dels Reis Mags d'Orient. Per tant són un personatge de ficció al igual que els donyets del Santa Claus. Pintar-se la cara de negre i els llavis rojos no converteix a una persona en racista, i menys quan ho fan centenars de joves amb una mentalitat molt oberta i desinteressadament. La noticia ha unit a tot Alcoi per a recolzar la seua Cavalcada i als seus patges i els polítics també reafirmen unilateralment que es tracta d'un malentès pel desconeixement i ignorància de Afrofeminas. No oblidem que els patges són una tradició i símbol nadalenc ple de significat per als alcoyans i sobretot per als xiquets i xiquetes de les comarques centrals valencianes.

Hem de protegir les nostres tradicions més antigues i innocents en aquest segle on tot és ofensiu fins a un punt exagerat. Alcoi està adaptant-se a la societat actual en molts aspectes com la igualtat de gènere però no pot fer desaparèixer les seues arrels. Un poble que perd els origens perd la identitat com diu Raimon. Desprès de d'aquesta defensa a ultrança dels patges paqueters és necessària una reflexió col·lectiva i dies tan familiars com la nit de Nadal, els sopars d'empresa o cap d'any poden ajudar a pensar amb claredat sobre les tradicions precioses que té Alcoi. BON NADAL de part de l'equip de http://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites