lunes, 28 de diciembre de 2009

LES PASTORETES

Aquest acte se celebra el matí del diumenge o del dia festiu anterior al 5 de gener (aquest any el dia 3 de gener).

Les Pastoretes és una cavalcada infantil en què un nombrós grup de xiquets i xiquetes, vestits amb la indumentària de pastors, participen sobre carros engalanats i en grups de ball, i reparteixen caramels i paperets amb versos. Desfilen acompanyats pels seus ramats per a anar fins a l'estable i obsequiar el Xiquet Jesús. Intervenen en la desfilada grups musicals i de danses, destacant el so de les xirimites i les cançons tradicionals relacionades amb el Nadal alcoyà. La celebració d'aquest acte es remunta a l'any 1889.

Abans de la desfilada, a la plaça d'Espanya, a partir de les nou i mitja del matí, s'encenen unes fogueres i els components del Grup de Danses Carrascal preparen un esmorzar popular amb carns i embotits torrats. La típica rostida no falla mai en l'acte que enceta la Trilogia dels Reis Mags.
S'inicia a les dotze del migdia des de la zona alta del carrer de Sant Nicolau (el Partidor), i acaba cap a la una i mitja a la plaça d'Espanya, al costat del pessebre amb la Sagrada Família.

Formació:

-Grup musical (Corporació Musica Primitiva).
-Grup de Danses Carrascal.
-Carros amb xiquets.
-Pastorets i pastoretes.
-Grup de Danses Sant Jordi.
-Carros amb xiquets.
-Grup musical de xirimites.
-Ramat d'ovelles.

miércoles, 23 de diciembre de 2009

EL BETLEM DE TIRISITI

Les representacions del Betlem de Tirisiti es celebren a la ciutat d'Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques, d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titella, format menut i temàtica amb elements populars i religiosos. Aquest substrat tan particular qualla en el marc de la industrialitzada societat alcoyana de meitat del segle XIX.

El betlem, que reuneix elements argumentals coneguts, n'afegeix també d'altres heterogenis on s'hi reflecteixen costums locals o fets singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el públic pot fins i tot reconèixer. S'ha fet evident que el Betlem té els arrels ben assentats en l'estima popular i, per això, el nivell d'exigència quant a la seua conservació i difusió, creixen cada nova temporada. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins els primers dies de desembre.

Quant a la tècnica, cal remarcar que els titelles són del tipus anomenat "de peu i vareta". Això vol dir que els perots, muntats sobre varetes verticals, corren per l'escenari pel si d'unes guies practicades entre els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a recer de les mirades del públic, imprimeixen els diversos moviments longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i apleguen a dotar-les d'una notable agilitat. Precisament aquesta manipulació característica, quasi desapareguda a favor d'altres com el fil, el guant o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interès al betlem, com ho és també la vocalització dels personatges mitjançant l'ús d'una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper del narrador que estimula la participació del públic.

Com a consideració final, remarcarem el gran valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d'Alcoi. Potser, junt amb un altre petit espectacle de titelles de Cadis, siga l'esdeveniment més singular i antic encara vius, d'aquest format, a l'Estat Espanyol. Ens trobem amb un elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Tirisiti, podem parlar d'un trasplantament vigorós des d'una altra època que ens apropa a la societat d'abans i a les generacions que ens han precedit.
PERSONATGES:

TIRISITI
És l'amo (o això creu ell). No se sap si és un heroi amb mala sort, o un cregut i un maldestre que té allò que es mereix. Es fica amb tots, té mal caràcter i és un garrepa, però... que farem!... ens té robat el cor.

TERESETA
És la muller del venter i, sempre que pot, li fa passades a Tirisiti. El pobre marit, advertit pel públic, es desespera i la crida des del terrat de sa casa.

EL SERENO
Si algú del públic ha perdut la noció del temps, el bon sereno li aclarirà a crits en quin hora vivim, encara que no sempre serà tan exacte com voldríem...

L'AGÜELO
Només aparèixer rep l'escridassada dels xiquets, als qui fan gràcia els seus moviments enrabiats, travessant l'escena per anar a missa.

LA SAGRADA FAMÍLIA
Apareix des de la primera escena i de sobte Alcoi s'ha convertit en una nova ciutat de Betlem on ningú, i menys encara Tirisiti, no els voldrà donar posada.

ELS REIS MAGS
Mantenen l'estil propi d'Alcoi, amb el rei negre al mig de la comitiva i un pasdoble anunciant l'adoració i la desfilada.

ELS FESTERS DE MOROS I CRISTIANS
Arriba la festa i apareixen les filaes. Moros i cristians, amb els Sargentos dels dos bàndols i el pasdoble dianer, giren l'esquadra pels carrers d'un Alcoi de joguet i se'n van, a tota pressa, qui sap si per arrancar l'Entrada.

EL CLERGAT= EL MONESILLO, EL SAGRISTÀ, EL RECTOR
Cadascun fa el seu paper: l'escolanet tocant la campana, el rector acudint a dir missa i el sagristà... atenent tota classe de feines... ajudat de ben a prop per Tereseta.

BON NADAL!

sábado, 19 de diciembre de 2009

CARTELL DE LA CXXV CAVALCADA DE REIS MAGS DE ALCOI


Ja esta penjat el cartell anunciador de la CXXV Cavalcada de Reis Mags en l'Ajuntament. El 5 de gener de 2010 Alcoi celebra el 125 aniversari de la Cavalcada i la societat s'està involucrant per a que siga una efemèride especial. L'autor del cartell és Pablo Martínez i representa un rei mag sobre el seu camell format per element característics del Nadal i de l'Epifania dels Reis Mags.
Desde les 12:00 a les 14:30 es pot recollir en la Llotja de Sant Jordi el patge de la Cavalcada al preu de 30 euros.
---------------------------------------------------------------------------------
El dilluns 14 de desembre de 2009 va estar nevant durant tot el dia en la ciutat. La nevada va fer suspendre les classes a les escoles, instituts i universitat.

martes, 15 de diciembre de 2009

ALFERECIA VERDS 1989

















El tancament de l'Entrada Mora 1989 era cosa de la filà Verds. Un segle abans la filà Verds va tindre una plujosa alferecia mora en 1889 però 100 anys desprès la clàssica filà del bàndol moro va tindre la climatologia a favor. A les huit i quart de la vesprada del 22 d'abril de 1989 entraven a la Plaça Espanya les xiquetes àrabs de blanc i taronja. Portaven estores per anunciar l'inici de l'alferecia de la filà Verds. Una filà que va traure un boato dins de les seues possibilitats i on van destacar les xirimites tocant "Ballalferis" i el ballet d'Ana Calvo, que dansava amb unes majestuoses ales als braços. El ballet creava un espectacle bonic i de grans dimensions ja que les teles verdes que tenien com a braços omplien de verd els estrets carrers per on passa l'Entrada Mora, fent que sobretot la gent dels balcons felicitara a les components del ballet. I la cosa no acabava ahí ja que l'alférez moro, en una gran carrossa atalaia, rebia elogis per part del públic. El seu trage, en blanc i verd era de extraordinària bellesa i estava fet per Luis Solbes, creador de tot el boato. L'alférez moro era un veterà de la filà que ja ha faltat: Francisco Davó Pérez, un admirador del compositor Amando Blanquer i que per aquest motiu va fer la seua entrada baix les notes de la cèlebre "Marxa del centenari". Els rodelles una vegada més desfilaren sentats en palanquins, un element que a finals dels anys 80 es va fer repetitiu. No obstant el trage de les huríes amb plomes blanques al cap era original. Unes amazones feien botar al cavall arrancant grans ovacions del públic, que també va rebre regals de la filà Verds ja que els ancians repartien clavells desde una carrossa. Luis Solbes va dissenyar un preciós trage d'un fi verd clar per al nombrós harem amb banderes de la favorita, que portava un ric trage en blanc i verd. Per a la filla de Francisco Davó i la seua cort va sonar la marxa mora "Anabel". La marxa mora "Moros Verdes" va ser disfrutada per l'esquadra de blancs.  L'esquadra de negres, també de Luis Solbes, va finalitzar l'Entrada Mora que curiosament es va fer sense arribar a fer-se de nit, sols amb la llum del dia i tancant la vesprada va sonar la marxa mora "Tarde de abril". El trage dels esquadrers també portava el color bàsic de la filà que és el verd, i el blanc com en l'alférez, portant al pit una pell de guepard. I aquesta volta si que eren negres per la cara ben pintada i un turbant igual de pompós com el de l'esquadra d'enmig dels Realistes. El mal temps havia donat una trégua a la correcta alferecia de la filà Verds però es va convertir en un malson el dia 24 d'abril ja que per culpa l'aigua es va tindre que suspendre l'Alardo, perdent-se tota la pólvora i amb una "Aparició de Sant Jordi" curta i freda. Les Festes de Sant Jordi 1989 van acabar amb una nit de "soparets" espantosa a causa de la insistent pluja.




















El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites