Va ser fundada en la segona meitat del segle XIX.
La filà Xanos ha tingut tres dissenys ben definits al llarg de la seua història. El primer constava d'un turbant dividit en dos colors, armilla roja amb mànegues brodades, faixa amb quadres, pantalons bombatxos rosa a la manera turca i manta. En 1918 es va realitzar el primer canvi d'indumentària. Desapareix la línia turca, que és substituïda per un estil nord-africà. Els bombatxos s'acurten, el turbant xicotet desapareix i és substituït pel turbant àrab blanc amb franges roges; també desapareix la manta i s'incorpora una capa, la faixa canvia els quadres per unes ratlles. La darrera modificació es va produir l'any 1966, en la qual el canvi més espectacular va ser el color dels bombatxos, que va passar del rosa a l'or groguenc.
Si llegim la primera acta de l'Associació de Sant Jordi de 1839 apareix a la cinquena posició amb el nom de "Tercera de Lana". Destaquen d'aquesta filà dos personatges que revolucionaren el món de la festa. El primer va ser Juan Bautista Botí Moltó, primer tro de 1855 fins a 1889, el qual va redactar el primer reglament de les filaes, a més de ser capità moro en 1860 i destacat membre de la "Junta Directiva de Fiestas". L'altre personatge cèlebre va ser Antonio Espinós Jordà, conegut popularment com "Toni el Rei", que ha passat a la història per ser el primer alférez i capità (1903-1904) amb un disseny propi, diferent al de la filà. Aquest disseny va ser immortalitzat pel pintor alcoyà Francisco Laporta Valor. Des d'aleshores, tots els anys esperem amb curiositat la presència de capitans i alferes. També a l'any 1974 van traure per la seua alferecia una dansa morisca de xiques joves. Es tracta dels antecedents dels ballets que posteriorment inundarien els boatos dels càrrecs festers.
En l'Entrada Mora desfilen amb la marxa mora "A mons pares" del mestre José Pérez Vilaplana ja que sols la banda de Cocentaina té la partitura.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical Contestana de Cocentaina.
En l'any 2003 van tindre l'últim Capità en la persona de Jordi Vitòria Corella i l'any 2002 l'Alférez, que va ser José Blanes Fadraque.
La filà Xanos ha tingut tres dissenys ben definits al llarg de la seua història. El primer constava d'un turbant dividit en dos colors, armilla roja amb mànegues brodades, faixa amb quadres, pantalons bombatxos rosa a la manera turca i manta. En 1918 es va realitzar el primer canvi d'indumentària. Desapareix la línia turca, que és substituïda per un estil nord-africà. Els bombatxos s'acurten, el turbant xicotet desapareix i és substituït pel turbant àrab blanc amb franges roges; també desapareix la manta i s'incorpora una capa, la faixa canvia els quadres per unes ratlles. La darrera modificació es va produir l'any 1966, en la qual el canvi més espectacular va ser el color dels bombatxos, que va passar del rosa a l'or groguenc.
Si llegim la primera acta de l'Associació de Sant Jordi de 1839 apareix a la cinquena posició amb el nom de "Tercera de Lana". Destaquen d'aquesta filà dos personatges que revolucionaren el món de la festa. El primer va ser Juan Bautista Botí Moltó, primer tro de 1855 fins a 1889, el qual va redactar el primer reglament de les filaes, a més de ser capità moro en 1860 i destacat membre de la "Junta Directiva de Fiestas". L'altre personatge cèlebre va ser Antonio Espinós Jordà, conegut popularment com "Toni el Rei", que ha passat a la història per ser el primer alférez i capità (1903-1904) amb un disseny propi, diferent al de la filà. Aquest disseny va ser immortalitzat pel pintor alcoyà Francisco Laporta Valor. Des d'aleshores, tots els anys esperem amb curiositat la presència de capitans i alferes. També a l'any 1974 van traure per la seua alferecia una dansa morisca de xiques joves. Es tracta dels antecedents dels ballets que posteriorment inundarien els boatos dels càrrecs festers.
En l'Entrada Mora desfilen amb la marxa mora "A mons pares" del mestre José Pérez Vilaplana ja que sols la banda de Cocentaina té la partitura.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical Contestana de Cocentaina.
En l'any 2003 van tindre l'últim Capità en la persona de Jordi Vitòria Corella i l'any 2002 l'Alférez, que va ser José Blanes Fadraque.
No hay comentarios:
Publicar un comentario