sábado, 20 de junio de 2009

FILÀ MASEROS O LLAURADORS


La seua creació va ser aprovada el 16 de maig de 1842, i van eixir per primera vegada a la Festa l'abril de l'any següent. Aleshores, el seu primer tro era Pedro Gisbert, que ja figura en l'acta del 5 de juny de 1843.
El seu disseny té un caràcter especialment valencià: espardenyes amb cintes verdes i calces blanques, saragüells prisats, camisa blanca amb l'escapulari, faixa roja, jupetí brodat i mocador estampat, especialment de color roig i groc. Completen el vestit la manta de vius colors i la montera de vellut amb flors, espigues de blat i la imatge del Jesuset del Miracle. Les armes pròpies són ferramentes de les faenes del camp, però com a signe d'identitat la fila Maseros té la forca.
En determinades èpoques no van estar presents en la Festa; així, per exemple, el període comprés entre 1846 i 1855. Pel maig de 1858 li corresponia el càrrec d'alférez, al qual va renunciar possiblement per passar alguna crisi, ja que tampoc no estigueren presents en la Festa de 1861. Però ja desde 1865 va quedar incorporada definitivament a la Festa, en la qual van tenir els primers càrrecs en 1871 i 1872. En 1966 van tornar a eixir a Festes les filaes Maseros i Verds i les dos es refundaren unides, junt a la filà Magenta que es va estrenar en l'Entrada Mora.
Una de les característiques especials dels Maseros, els populars "Llauradors", és la de desfilar en l'Entrada Cristiana amb matxos, costum que comença en 1889 en què, amb motiu del seu càrrec d'alférez, sol·licitaren permís per a eixir amb cavalleries guarnides. No serà fins a 1942 quan, per primera vegada, faran esquadra en l'Entrada Cristiana. Juntament amb la filà Andaluces realitzen l'acte del "Contrabando" a les set i quart del matí del dia 24 d'abril.
Signe d'identitat per als Maseros és també la música que els acompanya. Queda associat a ells el pasdoble "València", del mestre Padilla, i els darrers anys la marxa cristiana "Pas als Maseros", de José Maria Valls Satorre, amb motius musicals del folklore alcoyà.
En l'any 1999 van tindre l'últim Capità en la persona de Alfonso Torres Cardador i l'any 1998 l'Alférez que també va ser desempenyat pel conegut sabater.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites