jueves, 30 de julio de 2009

CARTELL 1987


En 1987 el Concurs de Cartells va quedar desert. Segons el jurat de les 79 obres ninguna era prou bona. El trencament estètic cap a nous plantejaments en el mon de la pintura alcoyana va acabar amb la tradició del Concurs de Cartells i a partir de 1987 es decidiria per un autor de prestigi. Es va elegir un pintor per fer el Cartell de Festes 1987 i va ser Manolo Boix. En el cartell apareixia un moro que va causar moltes bromes i crítiques perquè aguantava la arma amb el dit xicotet. El cartell s'ha valorat com un dels millors ja que portava pa d'or de 22 quilates que val 150000 de les antigues pessetes. La figura rica del moro i la creu de Sant Jordi han convertit aquest cartell en un dels més recordats. El Cartell era original, fi i delicat. Un Cartell elegant i suggestiu en el que el moro no queda definit per cap filà i sembla més un càrrec fester amb una pomposa capa negra al vent. Cromàticament el Cartell és prou monocrom i el color tostat regna en l'obra i fa destacar la bandera cristiana de color roig.




FILAES DE CÀRREC 1987=
-Capità cristià: Filà Vascos.
-Alférez cristià: Filà Mozàrabes.
-Capità moro: Filà Judíos.
-Alférez moro: Filà Miqueros.

miércoles, 29 de julio de 2009

ALFERECIA JUDÍOS 1986






































Santiago Molina va ser l'alférez moro de la filà Judíos en 1986 i va fer l'Entrada a peu, baix un cel ple de núvols però sense la inoportuna pluja que havia acompanyat al capità llaner. Una de les curiositats de l'alferecia de la filà Judíos va ser que va acabar la seua desfilada en l'Avinguda País Valencià quan ja era de nit però en la primera part del trajecte fester es va poder apreciar en el cel l'arc de Sant Martí amb els seus set colors, però el boato dels Judíos ja era prou colorit de per si. El trage de l'alférez tenia uns bombatxos que recordaven als del Judíos amb el seu característic rosa i un turbant roig. Un trage fi ideat per Luis Solbes que precisament s'havia estrenat com a dissenyador amb un alférez de la filà Judíos. El rodella de l'alférez moro 1986 portava el mateix trage però anava sobre un palanquí. El seguici estava ple de palmiters i servents de l'alférez amb parasols i palios. Tots els servents i palmiters portaven bombatxos i turbant blau. Santiago Molina va ser un dels últims alférez que va desfilar junt a un decorat parasol, un element molt típic dels càrrecs als anys 60 i 70 però que es va perdre quan els càrrecs començaren a fer la seua Entrada sobre carrosses. Per a l'alférez moro 1986 va sonar per primera vegada la marxa mora "Lawrence d'Arabia" inspirada en la banda sonora de la pel·lícula de Hollywood. Aquest seguici de l'alférez de la filà Judíos va ser obert per un grup de xiquets negrets i la carrossa de l'escut acompanyada d'un grup de percussió. Els cavallers desfilaren a peu, com l'alférez, amb un trage que tenia semblançes amb el de Santiago Molina. Les dones també van tindre el seu paper ja que algunes vestien de blau i blanc representant l'harem de l'alférez. La favorita amb trage groc amb brodats negres i turbant roig disfrutava de la seua entrada baix un pòrtic ben adornat i les seues dames que saludaven sentades mostrant el magnífic vestit blau i blanc. La part principal del boato es va acompanyar de la marxa mora "Als Ligeros". El blau també va ser el color principal de les dones percussionistes. Un grup de egípcies de blau i uns eunucs amb bombatxos rosa i un turbant blau donaren pas a l'esquadra de negres que va ser africana i va baixar amb la marxa mora "Voluntat de fer", com anava sent normal en aquesta filà. El color negre mai faltava en les esquadres especials fetes per Luis Solbes i justament el dissenyador complia 40 anys en el mon fester ja que va començar amb l'alferecia mora de 1946. El trage de l'esquadra de negres tenia un toc africà per les pells de zebra i el color blau però l'element que més cridava l'atenció era el sorprenent casc que mesclava roig i blanc. La carrossa dels xiquets reproduïa el casc però en grans dimensions. L'esquadra oficial al so de "Éxodo" tancava una bona alferecia que donava per finalitzada una bona Entrada Mora, malauradament plujosa i amb un xicotet retràs horari.

viernes, 24 de julio de 2009

CENTENARI REALISTES I MIG MUDÉJARES 1986







Després de la capitania de la filà Llana va parar de ploure i ja tot va ser festa. I més quan va arribar la filà Realistes celebrant el seu centenari amb una esquadra especial on el color distintiu de la filà, el blau, estava tintat als bombatxos, però en una tonalitat molt més clara que l'habitual. El colorit era total en el trage antic de la filà, començant per les sabates grogues i el xaleco blau, sense oblidar la brillant faixa verda. El color granate i el color blanc, sobretot en la capa, li van donar lluminositat a una vesprada amb el cel encapotat. El turbant no era de grans dimensiones i fins hi tot les plomes estaven a un tamany molt reduït. Un disseny arcaic però que va agradar molt i recolzat per una bona banda de música tocant la marxa mora "Als berebers".
La esquadra del mig de l'any 1986 va estar a càrrec de la filà Mudéjares. El disseny clàssic va ser de Luis Solbes. Una esquadra amb el bombatxo dels colors de la filà (groc i verd) i un gran turbant roig molt original per la forma de les plomes blanques. La capa blava estava adornada amb detalls en or, encara que sobre la tela negra i la faixa roja també hi havien medallons daurats. Una de les primeres vegades que va sonar en Alcoi la marxa mora "Éxodo" va ser per a l'esquadra d'enmig de la filà Mudéjares en 1986.













miércoles, 22 de julio de 2009

CAPITANIA LLANA 1986



La pluja va fer acte de presència en la desfilada de la mitja lluna. Amb l'arrancà de la filà Llana, que feia el capità moro va arribar un gran aguacero que no va arribar a suspendre l'Entrada Mora. Una fina pluja va deslluir la primera part de l'Entrada Mora. A pesar de la pluja, el públic va aplaudir la capitania mora de la Llana per l'excel·lent boato que van oferir amb molta presencia femenina en una època en la que començava a augmentar el nombre de dones que participen als boatos de manera assombrossa. La percussió anunciava l'arribada d'un llarg seguici com feia anys que no es contemplava. Francisco Matarredona, un veterà de la filà Llana, ostentava la capitania damunt una carrossa tirada per esclaus cristians i elegantment sentat saludava a la gent que aguantava l'aigua baix els paraigües. Justament quan va entrar a la Plaça de Espanya amb les campanes voltejant en l'Església de Santa Maria, la pluja va arreciar desalentant un poc al públic. Però Francisco Matarredona, vestit per Rafael Guarinos amb un trage clàssic i d'estil llaner, i les seues favorites no volien desperdiciar la gran vesprada del 22 d'abril. Les dos favorites anaven sentades davant la jaima envoltada de palmeres. El capità moro 1986 va gaudir d'una estrena musical: "Fanfàrria llanera". Francisco Matarredona culminava tota una vida dedicada a la filà Llana, fins hi tot el seu fill havia sigut alférez moro l'any anterior. Els peveters i els palios eren elements imprescindibles d'un boato senyorial i d'estil nòmada, com aquest que va traure al carrer la filà Llana en 1986. També un grup de moros de groc transportava xiquetes en palanquins que saludaven al compàs de la marxa mora "A mons pares". El negre també va ser protagonista d'un grup de sultanes tocant la percussió. Els jéques àrabs cavalcaven sobre cavalls mentre les aiguadores del desert vestien senzillament de negre i blanc. El capità tenia a la seua disposició un esquadró de guerrers de blanc i roig amb turbant negre encarregats de custodiar-lo i protegir-lo. Tots ells desfilaren amb "El moro del Sinc" conegudíssima marxa mora encara que alguns anaven a cavall i altres formant una filera recta i amenaçant. Els cavallers del capità desfilaven seguint-li els passos a l'esquadra oficial amb "Llanero i president". Portaven trages de tuareg del desert, uns autèntics nòmades de negre sobre camells. L'esquadra de negres era molt original amb tons rojos, metalls daurats i la cara pintada de negre. Negra també era la capa, que portava un escut daurat i redó. I al igual que el cel, la marxa mora també estava marcada per la paraula negre: "L'entrà dels negres" va ser estrenada per la esplèndida esquadra de negres llanera. El turbant blanc era totalment clàssic, tal i com havia imaginat el seu autor: Manuel Fuster. La filà Llana va ser molt aplaudida en el seu any de capità moro 1986.

































El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites