martes, 30 de marzo de 2010

RANKING ESQUADRES 1990

Ens agradaria demanar més participació en esta part del ranking perquè últimament no hi han quasi vots. La guanyadora aquesta volta ha sigut la filà Verds amb la seua esquadra capitana dissenyada per Alejandro Soler. Va innovar molt i li va donar un gir a les esquadres d'estil africà. No hi ha dubte de que aquesta esquadra de negres va marcar un abans i un després i 20 anys després encara està en la memòria de molts alcoyans que valoren la originalitat que caracteritza a la filà Verds. Enhorabona!
1a: Capitania Verds.

2a: Alferecia Tomasines.

3a: Mig Berberiscos.

4a: Mig Asturianos.

5a: Alferecia Magenta.

6a: Capitania Navarros.


Posdata: envieu les vostres votacions a enriccroket_@hotmail.com
Hui a les 20:30 es la presentació de la Revista de Festes i el Cartell obra aquest any de Ignacio Trelis.

sábado, 27 de marzo de 2010

ALFERECIA MAGENTA 1990




















La desagradable pluja ja feia una bona estona que havia aparegut però no per eixe contratemps l'Entrada Mora s'anava a suspendre ja que fins hi tot va seguir quan va granissar, a pesar de la fugida d'alguns espectadors. I la filà Magenta tenia clar que anava a traure al carrer tot el que havien preparat per a l'alférez moro durant tant de temps i amb tanta il·lusió a pesar d'un tall en la desfilada. El boato de Jordi Sellés per a l'aferecia mora 1990 anava de nòmades, de una caravana de nòmades creuant el desert amb els seus trages senzills. Al principi del seguici la única música que s'escoltava era el de la percussió. El guió de la filà anava seguit de grups de dones nòmades negres que amb els seus cànters de fang deixaven pas als cavallers del alférez magentero. Sobre cavalls els valents cavallers estaven escortats de dones amb un auster trage blanc i turbant negre que tocaven panderos. Els cavallers seguien la línia del boato amb trages en blanc i negre, però el seu complement eren unes llançes i uns escuts redons. Eren els íntims amics i familiars de l'alférez moro, Juan Pla Galiana al qual li obrien pas els cavallers. I si ells anaven a cavall l'alférez sols podia anar d'una forma: sobre camell. L'espectacularitat magentera estava servida amb el gran alférez que va superar fins i tot la pluja que arreciava en la seua triomfal entrada a la Plaça Espanya. El trage era d'una senzillesa fora de lo comú molt acord amb el boato de gent del desert ja que ell també representava a un nòmada, el jefe de l'expedició pel desert que muntat al camell saludava a tort i a dret amb la seua desbordant felicitat, sabedor de que la marxa mora "Alfaris Magenta" anava dedicada a ell. La faixa groga, un turbant modest però amb metall daurat deixava clar la importància del càrrec. La seua arma era l'espasa que s'adequava al fantàstic conjunt creat per Jordi Sellés. Però ahí no acabava tot, darrere una amazona temerària per l'estat del carrer, ja banyat per la forta pluja, deixava pas a uns esclaus cristians vigilats i torturats per moretes amb bombatxos blancs. El rodella també a camell i amb un trage igual que el de l'alférez feia acte de presència seguit per aiguadores amb el rostre tapat i una tela que recordava als bombatxos amb ratlles verticals. La marxa mora "Al primer tro" omplia de sobrietat l'arribada del fill de Juan Pla Galiana. Normalment el rodella és una figura simpàtica però el del alférez moro va mostrar un comportament arrogant, tal volta per la tètrica melodia de "Al primer tro" o per la mala climatologia. Uns tuaregs amb capa de ratlles negres i fondo taronja deixaven pa a la carrossa de la dona de l'alférez que en el paper de favorita disfrutava damunt d'una carrossa que representava un jaima: lloc on els nòmades es refugiaven durant les tempestes d'arena i les nits gelades del desert. La favorita portava un cuidat trage i estava recolzada per les seues dames que estaven sentades en la mateixa carrossa. A pesar de l'aigua els músics no van parar de tocar la seriosa marxa mora "Magenta". L'esquadra de negres li cobria la retaguàrdia amb un aspecte amenaçant i ferotge amb una crani d'animal del desert com a casc amb plomes negres per darrere. La túnica verda tenia inscripcions àrabs i una pell com a capa. Una esquadra de negres d'Alejandro Soler acompanyada per "Lawrence d'Arabia", marxa mora famosa i elegida per l'esquadra de negres i pel ballet que els seguia amb pausats moviments. Sense deixar de ser nòmades les ballarines de Inma Cortés feien els seus estudiats passos amb un trage negre i blanc més senyorial i darrere baixaven carros amb armes i mercaderies per a la dura travessia dels beduïns pel desert. Aquest senzills beduïns eren la última sorpresa de l'espectacular boato oferit per la Magenta. L'Entrada Mora 1990 era tancada per la esquadra oficial de la filà acompanyada també per la pluja i els sons "El moro del Sinc".






jueves, 18 de marzo de 2010

MIG BERBERISCOS 1990
























































La filà Berberiscos va elegir per traure al carrer un disseny de Luis Solbes. I es que, els populars bequeteros tenien una missió molt important en 1990 i era la d'estar al centre de la desfilada mora i per tant, traure esquadra d'enmig. Els esquadrers portaven un maquillatge negre com els núvols que van descarregar la seua fúria quan l'esquadra d'emig enfilava la Plaça Espanya. Per això l'última part de l'Entrada Mora va viure les conseqüències de la molesta pluja tan inoportuna com sempre i més en eixos anys en els que l'Entrada Mora sempre anava acompanyada d'aigua. Però no era el maquillatge negre el que destacava, el turbant era més acaparador ja que era roig i li sobreixien tres plomes de color tostat que anaven a conjunt amb la resta del trage, de gran bellesa i amb tocs originals com els forats elegants que sorgien als genolls. El calçat devia ser còmode i a conjunt amb el turbant. La marxa mora "Marxa del centenari" de Amando Blanquer va ser la música ideal per a l'esquadra bequetera.Una volta més es va fer patent la maestria de Luis Solbes per a conjuntar teles i metalls daurats, no sols a l'esquadra d'enmig 1990 sinó en moltes altres esquadres de negres d'Alcoi que li han donat un estil propi i diferent al d'altres pobles que celebren Festes de Moros i Cristians.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites