viernes, 27 de agosto de 2010

ALFERECIA CORDONEROS 1991

Els dos adjectius per a descriure l'alferecia de la filà Cordón, els Cordoneros, serien original i novedosa. Ocupar el càrrec d'alférez moro significa tancar les Entrades amb un bon espectacle i això és tot un repte. I més per a aquesta peculiar filà alcoyana amb bombatxos verds, manta roja i ploma tricolor al turbant que la fan una de les més conegudes i volgudes. Sent així no podien decepcionar als espectadors que esperaven lo millor de la filà Cordoneros. El boato representava l'imperi otomà, ja que esta filà té uns orígens turcs molt clars. El banderí acompanyat de genets i grup de xiquets obrien el seguici de l'aférez moro 1991, amb una hora de retràs sobre l'horari previst. Unes abanderades turques vestien vistosos trages en lila i verd amb una capa de color roig intens. Les banderes que portaven als muscles eren roges, verdes i grogues fent un conjunt multicolor que va agradar. Una de les raons per la qual el seguici era original era perquè combinava colors granate, lila, ocre o blau en els dissenys fent-los vius i impactants, obres de Jordi Parra molt adequats per a les hores en que desfilava l'alférez moro, quan ja quasi s'havia fet de nit. Unes aiguadores, amb trages de distints colors i un guinyo al trage cordonero i la seua ploma, custodiaven als cavallers de l'alférez que vestien de marró, verd i groc i que anaven muntats en cavalls, ja que era el que s'estilava per als cavallers. Al turbant portaven la ploma, símbol cordoner. Ells eren els jefes otomans acompanyats per una gran coral de sopranos, tenors ,baixos i contralts que tancava una carrossa amb percussió. El gran mandatari, l'alférez Antonio Pascual Valor apareixia plantat en la carrossa que representava unes grans arcades de l'Alhambra de Granada i els seus corredors, encara que la sorpresa més inesperada van ser uns xicotets ànecs vius. Les flors adornaven a la favorita, elegantment sentada, amb un trage verd i xaleco que li arribava fins als peus de color negre. Al costat de l'alférez moro, la favorita saludava juntament amb ell i la rodella Bàrbara Pascual, germana del Sant Jordiet 1991. Ella portava un trage idèntic al de el seu tio Antonio en verd ocre i granate que es rematava amb un gegantesc turbant i una capa amb un preciós brodat en fil d'or. L'alférez moro podia escoltar la nova marxa mora anomenada "Sultanid". Per darrere les seues huríes ballaven fent una coreografia feta per Inma Cortés. Els moviments sensuals s'enredaven amb les fines teles blanques del trage junt al rosa i uns curts bombatxos d'un blau claríssim. Si sensacional resultava el ballet també ho era la fanfàrria que les guiava. Una guàrdia a cavall donava pas a un nombrós batalló de dones amb espases i escuts amb els que feien sorolls de guerra. L'ambient començava a ser tenso quan el públic es va impacientar pel retràs horari i els xiulits van marcar la desfilada de la filà Cordoneros per l'Avinguda País Valencià. Un grup de homes resaven damunt una carrossa on el profeta era el gran protagonista. I després d'un tall arribava l'esquadra de negres, colorista i en la línia general del boato. Bombatxos de groc i plomes de pavo real en la part inferior, xaleco i pells d'animals a la superior composaven una esquadra de negres acompanyada de la marxa mora "Fran-Semp". El casc tenia quatre plomes blanques subjectades per un turbant verd que a la volta també subjectava dos banyes. Els metalls daurats i la capa lila amb un escut redó aconseguien que l'esquadra de negres triomfara. Tant l'alférez moro com l'esquadra de negres van lluir uns magnífics dissenys de Jordi Parra. Uns turcs i l'esquadra oficial amb la marxa mora "Juanjo" tancaven l'alférez cordonero 1991 que no es va salvar de polèmiques, ja que va ser la primera Entrada Mora que acabava totalment de nit en la Plaça Espanya, degut als talls i l'evident increment de festers i festeres. Però el retràs horari es va perdonar durant la desfilada magistral de la filà Cordoneros i va ser motiu de reflexió després de les Festes de Sant Jordi per trobar solució a una nova realitat: Els boatos dels càrrecs augmentaven fins a 1000 persones.











viernes, 20 de agosto de 2010

MIG BENIMERINES 1991























Moltes voltes ja s'ha dit que Alejandro Soler es garantia de èxit i als anys 90 encara més, això va pensar la filà Benimerines i va encertar en la seua primera esquadra d'enmig desde que en 1980 eixiren per primera vegada a les Festes alcoyanes. Nòmades del desert desfilaven per el casc històric d'Alcoi al compàs de la marxa mora "El kabila". El blau es mesclava amb els leotardos negres damunt unes pells de guepard. Una gran espasa penjava del cinto i el turbant aclaria que són benimerines amb cenèfes del seu bombatxo. De la capa penjava un gran escut marró. Com a arma portaven esveltes espindargues. Encara que l'esquadra d'enmig de la filà Benimerines va agradar, part del públic estava enfuriasmat pels freqüents talls que es van produir en l'Entrada Mora 1991. Altra anècdota d'aquella vesprada va ser l'estrena de l'adaptació a marxa mora de la famosa "Amor amar", una cançó del cantant alcoyà Camilo Sesto.

martes, 17 de agosto de 2010

CAPITANIA MAGENTA 1991























Sonaven els trompeters i timbalers en el Partidor com a anunci d'una vesprada inoblidable però amb la companyia de la boira i la pluja. L'Entrada Mora s'obria amb el color magenta, ja que la filà Magenta tenia la capitania. Un veterà, Antonio Gonzàlez Moltó, va estar al capdavant de les hostes mahometanes en 1991. L'avís el feien unes xiques fent sonar el gong i li donaven ambient a una vesprada bastant freda. El blanc el roig i el negre es barrejaven amb uns moros que muntaven una algaravia amb un curiós instrument fet amb petxinetes del mar i un aparatós tambor. La presència femenina continuava amb unes dones que transportaven estores de roig i verd. El trage era de Alejandro Soler, creador de la capitania magentera 1991. Uns peveters li donaven misteri a l'ambient llançant fum a l'aire i per donar-li més misteri, unes dones amb trages blanc i negres feien sonar xilòfons xicotets. Els seus aparatosos turbants amb una plometa taronja feien que es divisara per darrere la carrossa del capità de gran bellesa i acompanyat de unes huríes blaves que formaven part de el seu harem i que ballaven sentades amb uns grans ventalls de plomes blanques. La escena era digna de Alcoi amb un capità moro grandiós. El trage tenia el magenta com a color principal però no l'únic perquè la capa era negra. El boceto de Alejandro Soler tenia xicotetes pinzellades de blau i ocre per al trage de Antonio Gonzàlez Moltó. Al carrer Sant Nicolau un fort ruixat va sorprendre al públic però ningú es va moure de les cadires ja que els núvols començaren a expandir-se mitja hora després. La gegant carrossa del capità moro 1991 la tancaven uns palmiters que li feien aire a Antonio Gonzàlez Moltó. En aquella època es va posar de moda que l'inici de l'Entrada Mora s'anunciara amb grups femenins de percussió, per això la primera marxa mora de la vesprada va ser "Clam" de Gregorio Casasempere, que estrenaven els músics que anaven darrere l'ariet detallista del capità moro. El seguici continuava amb els seus cavallers a cavall amb un turbant blanc i un trage on la senzillesa era suprema. Un grup d'arqueres, algunes a cavall, en gris roig i blanc donaven pas al ballet de Ana Botella que s'estrenava en la festa alcoyana amb el ballet de la favorita de taronja i roig. Elles acompanyades de la marxa mora "Juanjo" saludaven al públic i amb la seua entrada a la Plaça Espanya va eixir el sol. Les favorites van destacar per la pedreria i cuidats trages on predominava el blau, rosa, granate i negre. Les ballarines amb tocs negres feien senzills moviments amb una ploma i una llança davant de la carrossa en forma de corona sobre la que anaven les favorites. Un grup de moretes de rosa i morat finalitzaven quasi el boato, però quedava l'esquadra de negres africana amb els colors roig i negre i un turbant amb plomes de pavo real. Un trage que saltava als ulls, disseny de Rafael Guarinos i amb la marxa mora "El president". Un gran final per a la Magenta que fou molt aplaudida en 1991 però també criticada per els talls que hi hagueren al seu llarg boato destacant la distància excessiva entre l'esquadra de negres i l'esquadra de blancs, la qual va baixar amb la sonada melodia de "El moro del Sinc". No va ser un boato de participació massiva, no obstant la elegant però lenta desfilada de la capitania magentera la va convertir en el càrrec fester més llarg fins al moment, amb uns 70 minuts de duració. Fins aquell any cap seguici sobrepassava la duració d'una hora, però a partir de 1991 els boatos es van allargar degut a la nombrosa gent que s'apuntava a eixir. A finals dels anys 90 les xifres eren exageradament altes, encara que el màxim de duració el té la filà Llana en la capitania mora de l'any 2000. Entre 1991 i l'arribada del segle XXI, Nostra Festa va tindre una evolució molt positiva en quant a participació i en la capitania mora de la filà Magenta ja es va poder observar que les dones reclamaven el seu lloc propi en les Entrades.




















































































































































El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites