miércoles, 28 de marzo de 2012

MIG CORDONEROS 1998



La filà que en 1960 va traure al carrer la primera esquadra d'enmig va ser l'encarregada de traure la de 1998. Els Cordoneros quan celebraren el seu centenari fals en 1960 no s'imaginarien que la seua equivocació donaria peu a un dels elements essencials de les entrades alcoyanes: Les esquadres d'enmig. La dels Cordoneros de 1998 va ser dissenyada per Ernesto Ferràndiz de Cocentaina. Sobre uns bombatxos verds, una pell d'animals i boles de colors li donaven un toc africà al disseny dels esquadrers que anaven acompanyats de la marxa mora de Amando Blanquer "Tarde de abril". El roig i el negre es mesclaven entre els metalls daurats. Les plomes, mullades per la pluja, identificaven a la filà de la ploma tricolor encara que en l'esquadra dels Cordoneros 1998 Ernesto Ferràndiz no va voler posar-li color a unes plomes que li donaven al trage verticalitat. L'elecció dels Cordoneros va ser molt encertada i eixiren vençedors del difícil repte de oferir espectacle quan la pluja arreciava aquella vesprada d'abril en 1998, encara que la bonica esquadra d'enmig va provocar un dels pocs talls que van ocórrer durant l'Entrada Mora junt a la filà Miqueros que van fer una desfilada lenta.








miércoles, 21 de marzo de 2012

CAPITANIA BERBERISCOS 1998









































































L'any 1998, pocs alcoyans anaren de vacances durant les Festes de Sant Jordi. Aquell any, fins hi tot el menys fester es va quedar a vore l'Entrada Mora. Aquest efecte tenia una causa: La capitania que el famós industrial alcoyà Lionel Grau anava a desempenyar. Lionel Grau perteneixia a la fìlà Berberiscos desde feia molts anys i en 1998 prometia genis de la làmpara, estores voladores, contes de les mil i una nits i més sorpreses per a la vesprada del 22 d'abril. Una vesprada que va resultar ser plujosa però els carrers estaven plens, esperant l'arribada d'una de les capitanies més ben valorades dels últims anys. Encara hui, 14 anys després es segueix recordant aquell seguici ple de novetats. La primera d'elles va ser que l'esquadra oficial obrira l'Entrada Mora. Els Berberiscos foren els primers en traure l'esquadra oficial a l'inici i no al final del boato. Una novetat que ara s'ha convertit en normalitat. Amando Blanquer va composar per a la capitania barbaresca la marxa mora "Lleó i remi". Un grup d'abanderats obria el fantàstic seguici del capità moro 1998. Emirs a camell de blanc, roig i blau obrien el pas al grup d'arqueres de blanc amb imaginatius trages creats per José Moiña que les omplia de metalls daurats. Acompanyades de la marxa mora "Als berebers" portaven arcs per defensar-se. Un xicotet zoco àrab amb un venedor de teles i compradors conformaven una xicoteta escena teatral amb xiques de celebració i un grup d'abanderats. Entre els jardins dels palaus musulmans apareixien les odalisques de verd, tapades amb un vel i portant bandejes amb fruites per oferir-les al capità moro als sons de la marxa mora "Guàrdia Jalifiana". El boato continuava amb un grup de moretes de rosa amb capes taronja que executaven una senzilla dansa per a les dames de la favorita que, sobre una carrossa que representava un pòrtic musulmà, saludaven al públic mostrant els seus vestits blaus. Els contes de les mil i una nits eren contats per la bella Sherezade. Aladin, Simbad, Ali Baba i els 40 lladres captivaven al sultà, que quedava embelesat per les històries que van permetre que Sherezade seguira viva, ja que el sultà ordenava matar a les seues esposes després d'haver passat la nit amb ell. Les dones de blau tocaven la percussió junt a un elefant que va arrancar els aplaudiments del públic quan un fester es deixava passar per baix de l'enorme animal. Aquest extens boato seguia sorprenent al públic quan una llarga estora roja s'anava escampant pel recorregut. L'espectacle seguia i la pluja no importava perquè arribava el ballet de Ana Calvo amb les huríes plenes de sensualitat. Meravellós va ser el trage d'aquestes ballarines de blanc plenes de detalls. Menejaven els seus vels oferint-li la dansa a la favorita que va aparèixer triomfal sobre la palma d'un geni de la làmpara de proporcions gegantines. Impactant, segurament un dels plats forts de les Entrades de 1998. Els ulls penetrants del geni o la pell verdosa rosaven la perfecció gràcies a Carros de Foc. La favorita, filla de Lionel Grau, portava un trage blau i gris amb molta pedreria. La capa platejada estava feta d'una tela molt fina. Darrere l'impressionant geni de la làmpara la banda de música tocava la marxa mora "Voluntat de fer". L'harem del capità vestia trages de color blau clar amb xicotets detalls en or. Entre els arcs d'un palau musulmà apareixien a peu els cavallers del capità de blanc i blau amb capes roges portant espases per protegir les seues acompanyants femenines de rosa. Els metalls, tant d'ells com d'elles eren daurats. Els palmiters vestien de roig i blanc acompanyats de camells que portaven els tresors i riqueses del capità moro. Un grup de dones de blanc i roig exparcien fum al voltant de la carrossa del capità. I per fi apareixia Lionel Grau triomfant, sobre una estora màgica que volava sobre les cases d'una ciutat musulmana de color blau. Una impressionant carrossa per a un impressionant capità moro. La filà Berberiscos elegiren com a capità moro a un dels majors empresaris de la industria alcoyana per representar-los en 1998. No van defraudar gens. Lionel Grau portava un espectacular trage blanc replet de brodats de fil d'or sobre uns bombatxos rojos. El metalls daurats estaven al cinturó però sense abusar ja que José Moiña va voler donar la imatge d'un emir musulmà noble i elegant. De fet no portava arma sinó una artística pipa. El turbant també era blanc i la capa llarga tenia dos mitges llunes, símbol de l'Islam. El luxe i la sumptuositat arribava a tal punt que el trage incloïa autèntics safirs d'un color rogenc que brillava a pesar de l'absència de sol. Però si amb aquesta magnificència no era suficient, la marxa mora que l'acompanyava era encara millor. Una adaptació de la banda sonora de la pel·lícula "Lawrence d'Arabia" que va sonar magistral per a aquest gran capità moro. Tots deixaven a banda els paraigües per alçar-se de les cadires i aplaudir al capità en agraïment pel gran espectacle que estava oferint. El ballet de Virginia Bolufer tornava la calma amb un ball de moretes blanques amb vels i filigrana daurada. El disseny de José Moiña tenia una falda feta de tires de teles que li donava moviment al ballet, que servia com a punt i final de la part del boato dedicada als contes de les mil i una nits. Però no tot acabava ahí, darrere la carrossa dels mercaders començava la part més guerrera del boato bequetero amb les tribus africanes, la primera d'elles de color negre amb tocs de blanc i roig. El casc estava coronat amb plomes negres. Uns percussionistes vinguts del Sahara tocaven el tambor, amb la seguretat d'estar rodejats de guerreres amb plomes que destacaven per un trage negre, blanc i gris. La carrossa tribal que representava una cabanya construida amb elements naturals mostrava com unes africanes picaven cereals al compàs de la marxa mora "Soc Marrakesch". El trages de José Moiña eren de color negre i en aquest cas també grocs amb espectaculars cascs. L'originalitat estava ben valorada pels espectadors que esperaven impacients l'arribada de l'esquadra de negres. Dins de l'ambient salvatge, l'esquadra de negres no podia ser menys. José Moiña va crear una espectacular esquadra amb una capa de pell de zebra d'on penjava l'escut de la filà. Per davant era encara millor amb metalls daurats sobre les grosses teles de color roig i blau fosc. Un gran medalló d'or portaven al pit i sobre el cap l'element més cridaner del trage: un vistós casc daurat amb plomes de pavo real i altres més fines de color roig. Una marxa mora grandiosa va ser composada per a l'ocasió: "Marxa berberisca". Als últims metres del recorregut de l'esquadra, el capità moro Lionel Grau va agafar el sable per formar amb l'esquadra, un gest espontani que va causar sensació. La marxa mora "Tariks" acompanyava a un grup d'homes de negre i roig amb banderes i al ballet de la caça del tigre. Coreografiat per Virginia Bolufer amb trages africans de color blanc amb pells de guepard i cascs taronja de gran altura. Ball trepidant que junt a la màscara d'un elefant, portat per homes blaus, servia com a final d'un esplèndid i colorista boato, el del capità moro 1998 que a més a més de impressionant va ser multitudinari. Bravo Berberiscos!



















El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites