jueves, 30 de mayo de 2013

MIG BERBERISCOS I CENTENARI MUDÉJARES 2004


 
L'Entrada Mora discorria amb normalitat fins que va aplegar l'esquadra d'enmig de la filà Berberiscos amb un sensacional trage de Roberto Pérez on el blanc i el roig es combinaven a la perfecció. Els detalls en or, les cordes i el sorprenent cuero blau van deleitar al públic com el gran escut que els penjava de la capa. Al turbant portaven una banya i una mitja lluna i de nou el roig i el blanc com a colors principals. Tots van descriure l'esquadra bequetera com molt moruna. Senyors provinents de l'Orient que baixaven amb la peça musical "No ho faré més". Però quan entraren a la Plaça d'Espanya, la pluja va fer acte de presència mullant als festers de l'Entrada Mora. Una part del públic va abandonar les seues cadires per no poder refugiar-se baix un paraigües, ja que la vesprada havia sigut solejada. A partir de les set de la vesprada la tronada ja no va parar i va portar alguna polèmica amb la banda de música de la filà Marrakesch. Torrencial era l'aigua quan la filà Mudéjares desfilava per la Plaça d'Espanya. Ja era mala sort que en l'any del centenari la meteorologia els desgraciara la festa, però altius i orgullosos van desfilar els veterans palominos amb una esquadra senyorial i plena de recordatoris a la filà Mudéjares. Jordi Peidro va adaptar el trage oficial a un estil commemoratiu que va agradar al públic xopat en les seues cadires. No faltaven els colors identificatius de la filà com el blau i el roig i per supost estaven presents els bombatxos grocs, encara que diferenciant amb el disseny de la filà, aquests no tenien ratlles i eren més daurats, fent honor a les seues bodes de or. La capa, amb un escut redó, i el turbant eren d'un blanc immaculat. Per deixar constància de la efemèride, es va composar una marxa mora per a l'ocasió: "Centenari mudèjar" interpretada per uns músics que van saber guardar la compostura a pesar de que les condicions climàtiques no eren les més adequades per a l'instrument.

jueves, 23 de mayo de 2013

CAPITANIA VERDS 2004


Les tropes de la mitja lluna es preparaven per entusiasmar al públic amb un grandiós espectacle: L'Entrada Mora 2004 encapçalada per la filà Verdes, amb una capitania dedicada al desaparegut José Barber. El veterà verd estava predestinat a ser el capità moro 2004 però no va poder desempenyar el càrrec per la seua repentina mort mesos abans. Aquell 22 d'abril de 2004 es presentava amb un cel incert, amb alguns núvols amenaçants. Però quan la portalada àrab arrancava al Partidor i la marxa mora "No ho faré més" començava a sonar, el sol encara sortia de tant en tant per a il·luminar a la filà Verds. El boato, obert per la portalada, estava basat en el desert i una caravana de nòmades. Aquesta idea es va poder observar desde el principi amb un grup d'aiguadores de tostat i verd que portaven uns cànters a les mans per omplir-los d'aigua dels oasi. Els camells i les burretes transportaven els aliments necessaris per sobreviure a les dures i llargues travessies pel desert. El grup de beduïns, vestits de roig i verd en distintes tonalitats, podien aguantar dies sencers sense beure fins arribar a un oasi. Un oasi que s'encarregava de recrear el ballet de les serps. Carmina Nadal i la seua companyia ballaven triomfals als sons de la marxa mora "El somni". Portaven cobres venenoses a les mans i al cap un voluminós turbant amb màscara i unes tires de verdes i roses, els colors que imperaven al trage de les ballarines que es movien amb rapidesa. Uns tuaregs de verd i negre envoltaven la carrossa de l'oasi ple de palmeres, un fons magnífic per al magnífic ballet de Carmina Nadal. Unes dones de verd, blanc i marró amb botiges, representaven el poble del desert. Un grup de moros blancs cuidaven les jaimes, lloc on descansaven els nòmades mentre feien els seus viatges. Les huríes portaven àmfores a les mans i uns trages en blau i blanc dissenyats per Jordi Sellés. Les dames de la favorita desfilaven sobre cavalls i sentades en un palanquí per facilitar que el públic es fixara en els detalls d'un trage elegant amb plomes blanques i teles del color característic de la filà: el verd. Tampoc van faltar en el boato de la capitania mora els bous i per supost, els seus cavallers sobre una carrossa que representava un refugi per resguardar-se de les tempestes d'arena, tan habituals a les dunes dels desert d'Àfrica. El trage de Jordi Sellés destacava per les teles blaves, negres amb detalls en verd i roig i pel bàsic turbant blanc. La marxa mora "Alfajira" i un cavall blanc homenatjaven al recordat Pepe Barber davant de l'harem del capità amb trages en verd, roig i blanc, un color que es repetia en les plomes dels ventalls que utilitzaven per servir al seu senyor. El luxe oriental va augmentar encara més amb el ballet de les odalisques, vestides de roig. Les ballarines d'Ana Calvo es tapaven el rostre sensualment amb fins vels en una sumptuosa dansa per al capità Antonio Carbonell. El daurat de les exòtiques ballarines també apareixia en uns lleons alats gegants que impressionaven al públic i que tenien la funció d'arrastrar la carrossa de la favorita, vestida amb un senzill trage verd, i del capità moro 2004 amb un trage de Jordi Sellés. Cueros marrons, teles negres, blanques i verdes, brodats fins hi tot a la corassa metàl·lica i una daga de marfil conformaven un senyorial trage per al jefe de les tribus del desert. Antonio Carbonell rebia els aplaudiments del públic en nom de Pepe Barber i de la seua filà, els Verds. La família Carbonell Llopis tornava a tindre càrrec ja que l'any anterior, el germà d'Antonio Carbonell va exercir d'alférez moro. "Tarde de abril", per a molts la millor marxa mora de totes, sonava per al capità verd que portava un medalló platejat a l'auster turbant. El símbol de la filà, la palmera, estava present a la llança de l'escolta del capità, que portava trages blancs i verds amb detalls com borles, peçes metàl·liques i fils de color groc i roig. L'espectacle de la pólvora va donar algun ensurt als espectadors perquè els camells sobre els quals muntaven els camellers blaus estaven molt nerviosos. Els camellers disparaven les seues espindàrgues mentre domaven els camells, sent aquest punt del boato un dels més memorables. Les Annahauris, joves vestides de blau, verd i roig movien el melic encisades per la melodia de "Titarós" que estava tocada per xirimites. La cort verda de la favorita i un grup de moretes infantils de blanc i verd tancaven el boato. La sobrietat dels nobles arribava amb l'esquadra de negres, que aquesta vegada no va ser  ni de negres, ni d'esclaus ni guerrera. Tot al contrari, mai s'havia vist en Alcoi una esquadra tan aristocràtica. Senyorials i elegants a més no poder eren les teles roges i verdes en diferents tonalitats que lluïen els esquadrers baix un sol que anava a ser cobert per núvols torrencials al llarg de la vesprada. La sofisticada i fastuosa esquadra va ser obra de Jordi Sellés que va incorporar una espasa xicoteta i també un escut a la luxosa capa grisa. Els brodats i l'or feien encara més rica aquesta esquadra de la filà Verds que va desfilar amb les notes musicals de la marxa mora "El president". 50 anys després de la seua composició, "Moros Verdes" seguia sonant per a l'esquadra de blancs amb un inexpert cabo batidor que va caure del cavall dos dies després, mentre feia l'acte de l'estafeta del dia l'Alardo. No era normal que l'esquadra de blancs tancara la capitania mora però així va ser el final de la esplèndida capitania mora 2004. El treball i vocació de la filà Verdes va tindre la seua recompensa a pesar de la trista noticia de la mort de Pepe Barber en el seu any de capitania mora.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites