jueves, 24 de enero de 2013

ALFERECIA ALMOGÀVARS 2002



La filà Almogàvars va preparar amb entusiasme una espectacular alferecia cristiana. Tot començava amb l'esquadra oficial al so de "Als cristians" que era seguida per un nombrós poblat àrab de moretes i guerrers moros amb trages blancs que baixaven pels carrers amb la melodia àrab de "Arenes". La mesquita de Constantinopla, conquerida pels mercenaris de la Corona d'Aragó en 1303, donava pas a un grup de guerrers que lluitaven al compàs de la percussió contra uns moros amb escuts redons i pells. José Moiña va dissenyar una gran quantitat de trages per a l'alferecia de la filà a la que pertany, en concret 30. En el primer trage de boato que va fer per a l'alferecia predominava el negre entre metalls al casc i en un escut. El grup de les mercenàries portaven llançes i uns imaginatius cascs que combinaven perfectament amb el trage fet de pells. Una catapulta d'arrastre i un grup de dones de roig amb panderos anunciaven el trot de les amazones que lluïen els seus trages rojos damunt dels seus cavalls. Unes llanceres amb un cuidat maquillatge, llargues melenes, trage roig i capa blanca eren un dels molts grups de dones que desfilaren en el boato almogàver en el que tampoc van faltar els palanquins simulant castells. Unes dones de negre amb un casc que semblava el cap dels dinosaures triceratops custodiaven una torre d'assalt. En canvi, el següent grup de dones no portava casc sinó una caputxa i un trage daurat que brillava sobre el calent sol de migdia. El ballet de les taverneres, encara que anacrònic, va resultar espectacular gràcies als moviments trepidants que havia ideat Carmina Nadal basant-se en les notes de la marxa cristiana "Cid". Les descarades ballarines amb pentinades melenes combinaven unes camises blanques amb faldes de diferents colors que li donaven colorit a un ballet que representava les treballadores que servien beguda en gots als lluitadors en els descansos de les batalles, tal i com es veia en la carrossa on menjaven un grup de bel·licosos almogàvers. Unes camperoles repartien vi grec de Malvasia entre el públic que es refrescava en el calorós migdia impropi d'abril. Unes abanderades de roig i negre obrien el camí al ballet del bé i el mal. Aquest impressionant ballet va ser coreografiat per Ana Botella que va separar les seues ballarines en dos grups, el primer representava la bondat i es podia distingir pel trage blanc amb caputxa. L'altra part era totalment contrària ja que les ballarines de la maldat portaven uns trages negres amb impactants màscares de bruixes. L'enfrontament entre el bé i el mal s'escenificava als sons de la marxa cristiana "Ambaixadora contrabandista 1998". Una dona heretge nugada a un pal es preparava per a ser cremada en la foguera a l'estil medieval perquè en l'Edad Mitja tota persona acusada d'heretgia acabava torturada al foc obligada per l'església que per mitjà de la inquisició culpava a la població de bruixeria. Els cavallers de l'alférez cristià van desfilar sobre cavalls mostrant al públic els seus trages negres amb tants metalls que semblaven armadures. A destacar el treballat casc amb una bèstia al centre i l'espasa de grans dimensions penjada en la capa. A més a més també portaven una destral com a arma al igual que els verdugos que arrastraven la carrossa de l'alférez. Virginia Bolufer també es va basar en els encarregats de decapitar persones per crear el seu ballet. El negre i la cara tapada per una màscara com els pertoca als botjins era la indumentària de les ballarines que estiraven cordes i asustaven al públic amb moviments terrorífics. L'alférez cristià, al contrari portava un trage blanc dissenyat pel seu germà José Moiña. Sense cap dubte va ser un gran regal del dissenyador a Juan Moiña que brillava al sol gràcies a la cotamalla platejada. Com altres peçes del trage, el casc era de metall i tenia una elaborada forma que va ser molt alabada per un públic impactat per la carrossa que representava l'esquelet d'un drac mort que després de descompondre's sols li quedaven els ossos. L'espectacular estampa de l'alférez almogàver sobre el cap del drac alat es completava amb la música de "Tizona" que no podia faltar en un moment tan especial de la vida de Juan Moiña Pérez. Continuava l'extens seguici de l'alférez un grup de monjos blanc i unes guerreres roges amb un casc de xicotetes banyes. Les aclamades dames de la favorita vestien trages en roig i blanc plens de detalls i un casc en forma de drac, símbol de la filà. La guàrdia negra de la favorita vigilava la seua senyora amb arcs i fletxes, i les seues quatre preferides vestides amb elegants trages blaus plens de brodats. Totes elles desfilaven en una carrossa que representava una volta de creueria. La discreta favorita vestia un refinat i majestuós trage fet pel seu germà José Moiña en color roig i una capa de noble. La marxa cristiana que les acompanyava era la marcial "Te Deum" reafirmant el caràcter bèl·lic d'un dels millors boatos que ha tret una filà en l'any de la seua alferecia. No obstant van sorgir algunes crítiques aïllades per la duració excessiva del boato ja que va ser prou llarg i alguns qualificaren les Entrades de 2002 com maratonianes perquè els boatos dels càrrecs cristians van ser molt participatius sobretot el seguici de l'alférez de la filà Almogàvars que encara ens deparava alguna sorpresa com el grup de dones marrons amb cotamalla i banyes que portaven un casc gegant o la carrossa de les mercenàries de negre i roig amb metalls. Aquesta última part del boato va contar amb l'acompanyament de les xirimites interpretant "Penyalba". El punt i final del gran boato almogàvar el va posar una animada esquadra de negres que com la resta d'alferecia va estar dissenyada per un conegut component de la filà: José Moiña que fins hi tot va arrancar l'esquadra de negres al Partidor als sons de la marxa cristiana "Almogaver i alcoyà". La capa roja es combinava amb pells negres i teles tostades. Els esquadrers estaven armats per a la batalla amb llançes i espases però també protegits per les peçes daurades que tenia el agressiu disseny. Però sense cap dubte, el casc va ser la gran atracció del disseny per mesclar plomes negres i una xapa de metall que emulava unes ales. Com es pot veure al vídeo, l'alferecia de la filà Almogàvars 2002 va causar sensació per ser 100% guerrera i per la gran profusió de trages que va traure al carrer, tots ells d'una qualitat insuperable, ja que tot el que ha  fet José Moiña per a la festa és espectacular però si és per a la filà a la qual pertany, el resultat tenia que ser perfecte.


El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites