jueves, 27 de junio de 2013

CÀRRECS FESTERS 1975-1979

Capità Cristià Almogàvars 1975.

Alférez Cristià Navarros 1975.

Capità Moro Xanos 1975.

Alférez Moro Verds 1975.

Capità Cristià Navarros 1976.

Alférez Cristià Tomasines 1976.

Capità Moro Verds 1976.

Alférez Moro Magenta 1976.

Capità Cristià Tomasines 1977.

Alférez Cristià Muntanyesos 1977.

Capità Moro Magenta 1977.

Alférez Moro Cordoneros 1977.

Capità Cristià Muntanyesos 1978.

Alférez Cristià Cruzados 1978.

Capità Moro Cordoneros 1978.

Alférez Moro Ligeros 1978.

Capità Cristià Cruzados 1979.

Alférez Cristià Alcodianos 1979.

Capità Moro Ligeros 1979.

Alférez Moro Mudéjares 1979.

jueves, 20 de junio de 2013

CÀRRECS FESTERS 1970-1974


Capità Cristià Cides 1970.

Alférez Cristià Maseros 1970.

Capità Moro Realistes 1970.

Alférez Moro Berberiscos 1970.

Capità Cristià Maseros 1971.

Alférez Cristià Gusmans 1971.

Capità Moro Berberiscos 1971.

Alférez Moro Llana 1971.

Capità Cristià Gusmans 1972.

Alférez Cristià Vascos 1972.

Capità Moro Llana 1972.

Alférez Moro Judíos 1972.

Capità Cristià Vascos 1973.

Alférez Cristià Mozàrabes 1973.

Capità Moro Judíos 1973.

Alférez Moro Miqueros 1973.

Capità Cristià Mozàrabes 1974.

Alférez Cristià Almogàvars 1974.

Capità Moro Miqueros 1974.

Alférez Moro Xanos 1974.

sábado, 15 de junio de 2013

RANKING ESQUADRES 2004

 Han sigut bastants els dies per a poder votar la millor esquadra de negres de l'any 2004 (sense contar la centenària dels Mudéjares) i l'alta participació ha donat com a vencedor a Luis Sanus, dissenyador de l'esquadra de l'alférez cristià. És la primera vegada que una esquadra de la filà Tomasines guanya el Ranking d'esquadres. Recordem que els ingredients que van fer triomfar l'esquadra de l'alférez tomasina 2004 eren una capa de plomes roges, un original casc metàl·lic, maquillatge corporal platejat i la exitosa marxa cristiana "Creu daurà" que va ser la primera vegada que va sonar en Alcoi. Com ja ha passat en alguna altra edició, el següents llocs s'agrupen per càrrec. L'esquadra de l'alférez moro segueix a la de la filà Tomasines i darrere van les dos esquadres capitanes i per últim les del mig. Al pareixer les esquadres d'enmig 2004 no van ser les de més qualitat però ningú pot negar la fantasia de les dos esquadres d'enmig, ni per supost de la resta.

1a: Alferecia Tomasines.

2a: Alferecia Magenta.

3a: Capitania Verds.

4a: Capitania Navarros.

5a: Mig Asturianos.

6a: Mig Berberiscos.

domingo, 9 de junio de 2013

MARIO GISBERT SANT JORDIET 2014

El passat 30 de maig es va celebrar Assemblea General Ordinària al Casal de Sant Jordi on es va llegir la Crònica de les festes d'Alcoi 2013 i es va proclamar oficialment que les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi 2014 seran els dies 3,4 i 5 de maig. Per la proximitat de la Setmana Santa al 23 d'abril, s'ha acordat, sense polèmiques, traslladar les festes al cap de setmana següent. El dia 2 s'interpretarà el himne i el dia 3 de maig serà el dia més important perquè es faran les Entrades tal i com va ocórrer l'any 2003.
L'Associació de Sant Jordi va premiar a les filaes Judíos i Cruzados per la seua bona participació en les Entrades 2013.
L'assemblea també va servir per presentar els càrrecs de les properes Festes. Rafael Vilaplana és el nou Capità moro representant a la filà Llana, Antonio Giner serà Capità cristià pels Gusmans, Juan Mataix Alférez moro dels Judíos i Santiago Giner, germà d’Antonio Giner, farà l'Alferecia cristiana pels Vascos. Aquesta Filà també ha presentat a Mossèn Torregrosa, Santiago Cano. El fet més curiós és que el capità cristià i l'Alférez cristià són germans. La Fila Judíos va fer entrega d’un cofre com a fiança dels anys de càrrec que conté dos monedes autèntiques de l'època medieval d'Alcoi i la Filà Vascos ha deixat una reproducció a escala de la relíquia de Sant Jordi que es trau en processó el dia del patró.

El moment més emocionant i important era l'elecció del nou Sant Jordiet. Sense estar present en el Casal de Sant Jordi, Mario Gisbert Llopis va ser el protagonista de l'assemblea de l'Associació Sant Jordi. El jove de 6 anys de la Filà Mozàrabes ha sigut designat com a Sant Jordiet 2014.
David Giner, el qual va ostentar el càrrec en les passades Festes, va extraure la boleta número que tenia el nom de Mario Gisbert. Javier Gisbert, pare de Mario, es va abraçar amb els membres de la filà presents en l'acte. Feia 25 anys que la filà Mozàrabes no tenien un Sant Jordiet. A més a més el càrrec s'enganxarà amb l'alferecia 2015 que té la filà. Mario Gisbert Llopis complirà 7 anys en agost, va al col·legi Salesians i una de les seues aficions és el futbol. És fester des de que tenia 8 mesos i curiosament son tio ja va ser Sant Jordiet. El seu primer acte com a Sant Jordiet va ser la Processó del Corpus el diumenge passat.




domingo, 2 de junio de 2013

ALFERECIA MAGENTA 2004


Mullaven més les llàgrimes dels magenteros que la pluja torrencial. Recordaven amb ràbia la granizada de feia 14 anys, en l'anterior alferecia. El boato començava amb el ballet de les banderes on unes xiques de roig movien banderes grogues i roges amb la mitja lluna al compàs de "L'entrà de les kàbiles". Virginia Bolufer, amb una ploma blanca al turbant, es va encarregar d'aquesta primera dansa que anunciava a l'esquadra de blancs amb "El moro del Sinc", marxa mora que en 2004 complia 50 anys. Un grup de moros amb estandards precedien al segon ballet. El boato s'ambientava en els carrers de Beirut i la coreògrafa Inma Cortés va preparar un ball on les ballarines interactuaven amb els venedors de teles del bazar. Entre les tendetes de teles les ballarines feien els seus girs fent volar les faldes blaves. Movien fins vels amb la música d'Omar Faruk titulada "Hasret". La sensualitat estava molt present en les ballarines que portaven mocadors de colors al cap i fils penjant del trage. Les mercaderes comprant, les portes d'entrada a la ciutat i uns malabaristes continuaven el boato de la filà Magenta. La guàrdia roja de la favorita custodiava la carrossa vegetal on estava la família de l'ancià alférez. Els nets i les netes vestides de verd eren la cort infantil. En la part superior de la carrossa estaven envoltades de plantes les dos favorites, vestides per Alejandro Soler amb brillants túniques en gris i granate. Plomes de pavo real al casc i un arc de fletxes les feien guerreres i elegants al mateix temps. Van fer la seua desfilada triomfal baix la pluja al sons de "Penya Cadell" que arrollava els sentits. Una tribu guerrera femenina galopava en els cavalls lluint trages en verd i negre. La carrossa de les dames, amb túniques rosa i capes blaves, era el cap d'un pavo real i les seues plomes tapaven als moros de verd amb panderos. La carrossa del rodella estava arrastrada per bous i ell vestia un bèl·lic trage que tenia teles negres, cotamalla intercalada en el cuero marró i metalls fins hi tot al turbant blanc. El seu ritme el marcava la peça musical "Marxa del centenari" que també podien escoltar els cavallers a camell armats amb espindargues. La resta de cavallers, amb turbants blancs, anaven sobre una carrossa que semblava feta de fusta. Els 19 homes portaven trages d'Alejandro Soler on predominava el blau i alguns detalls en color marró. El ballet "Saidy" d'Ana Botella portava gaiatos a les mans. Una original dansa que va quedar empanyada per l'aigua òbviament, però també  per la música pregravada que no sempre queda bé al carrer. Ana Botella utilitza molt melodies turques per als seus balls encara que no siguen apropiades per a les Festes de Moros i Cristians. En aquesta ocasió de l'alferecia 2004, les ballarines movien el cos amb una falda plena de obertures de color magenta fent honor a la filà de càrrec. Unes dones amb trages negres i turbants liles portaven rams de flors per oferir-los a l'alférez moro al qual precedien. De nou sonava una marxa mora d'Amando Blanquer, que va morir poc després. Totalment adecuada era "Any d'alferis" per al moment. Rodolfo Llàcer era l'alférez moro 2004 per la filà Magenta amb un trage blanc emmarcat en el més pur classicisme alcoyà, una estètica que identifica i sempre indentificarà al dissenyador Alejandro Soler. No era gens recarregat el trage de l'alférez però si que tenia un bolset de cuero marró, un punyal i dos teles llargues de color magenta subjectades als muscles. El turbant blanc estava decorat amb cordes. La sobrietat de Rodolfo Llàcer també era visible en la carrossa que seguia l'estil propi del boato i d'Alejandro Soler. Les antorxeres amb casc de plomes i metalls anaven engalanades amb faldes negres i pells de guepard. Amb el foc il·luminaven el camí de l'esquadra de negres que com indica el seu nom portaven un maquillatge negre. La caputxa blanca del turbant de color roig li donava personalitat a l'esquadra magentera. Tan original idea va ser concebuda pels germans Sempere que desde fa uns anys s'han pres un descans en el disseny fester. Va ser molt alabada pel públic que continuava fidel als festers en les seues cadires i que també van fer alguna broma sobre la caputxa de l'esquadra, tal volta per refugiar-se de la traïdora pluja. La falda dels esquadrers estava cosida amb plomes de faisà, així es mesclaven el blau i el roig a l'esquadra i també amb el color blanc que imperava a la capa que tenia un escut d'or. Ja era de nit i les llums de l'enramada feien brillar les plaques daurades amb motius àrabs que portaven els esquadrers al pit. "Un moro mudéjar" era l'última marxa mora que s'interpretava a l'Entrada Mora 2004, que va posar el llistó molt alt per al següent any.




El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites