domingo, 27 de abril de 2014

GLÒRIA, TRASLLAT DE SANT JORDI EL XICOTET I GLÒRIA INFANTIL 2014

 El diumenge de Resurreció, aquest any el dia 20 d'abril, els alcoyans vam disfrutar de la Glòria, el pregó de les Festes de Moros i Cristians. La jornada anava a ser emotiva per ser la despedida del Sargento Moro Carlos Mateo que ja portava 4 anys arrancant l'esquadra del bàndol moro. Es va despedir amb el pasdoble "Als llaneros dianers" dedicat a la filà que aquest 2014 té la capitania mora. Amb "Un moble més" va arrancar Mateo Martín, el Sargento Cristià amb la seua forma particular de desfilar que ha sigut un poc criticada. De fet alguns gloriers, sobretot del bàndol cristià, han fet una Glòria bastant deslluïda pel seu comportament durant l'acte. Encara que l'arrancà sempre és bonica i emotiva, els gloriers de la filà Almogàvars, Mozàrabes i Aragonesos junt a altres gloriers van fer una pèssima desfilada. La Glòria 2014 va quedar com una de les pitjors que es recorden encara que l'oratge va ser millor del que s'esperava.
Altra de les notícies festeres sorgides aquesta setmana ha sigut la publicació d'unes fotos de dos festers homosexuals. El bes entre un moro i un cristià normalitza l'homosexualitat en les Festes d'Alcoi. A pesar de que la presència de homosexualitat als carrers durant els actes és escassa, no hi ha lloc a la discriminació per orientació sexual a les Festes de Moros i Cristians. Els dos homes que es besen no són de cap filà a pesar de portar un trage oficial i aixina hi tot les fotos de la revista "Nos Gustas" han armat cert rebombori i el reportatge ha rebut algunes crítiques perquè també s'havia contactat amb Fonèvol.
El dia 23 de abril, dia del patró Sant Jordi, no va ser festiu local a la ciutat però es van celebrar actes religiosos com eucaristies però per damunt de tot va destacar l'acte de la Processó del Xicotet. El trasllat de Sant Jordi el xicotet fins l'Església de Santa Maria es va desenvolupar sense talls al contrari que en 2013. Molts devots i els càrrecs festers de les Festes 2014 van participar en la processó destacant el Sant Jordiet 2014, Mario Gisbert Llopis.
I hui 27 d'abril els xiquets han sigut els protagonistes de la solejada jornada en l'acte de la Glòria Infantil. La Glòria Infantil està apunt de complir 50 anys i aquest any s'ha confeccionat un nou trage per al Sergentet Cristià, Carles Cloquell que s'ha estrenat en el càrrec dirigint als 28 glorierets del bàndol de la creu. El trage nou està basat en el que porta el Sargento Cristià mentre que el trage del Sergentet Moro continua sent diferents als altres ja que mescla verd, marró, blanc i roig. És precisament el Sergentet Moro, Jordi Sanz, amb l'esquadra de les filaes mores, el primer en arrancar a les 12 del migdia desde el Partidor. La simpatia dels Sergentets ha sigut rebuda amb aplaudiments del nombrós públic. Després de dies d'assaigs i preparacions per a la Comunió, els xiquets estaven molt feliços per ser els glorierets 2014. Quan han sonat les notes dels pasdobles els somriures i els nervis s'han mesclat i ja tot ha sigut Festa fins que s'ha disparat la mascletà a la "Plaça Espanya". La de hui ha sigut la segona mascletà d'Alcoi en 2014 després de la que es va fer en la Glòria el dia 20 d'abril.


martes, 22 de abril de 2014

TRAGES DE AMBAIXADORS 175 ANIVERSARI I ENTRAETES 2014

Aquest any 2014 celebrem el 175 aniversari de les Ambaixades d'Alcoi. En 1839 es van escriure en paper imprès les Ambaixades que el dia l'Alardo reciten tant l'ambaixador moro pel matí com l'ambaixador cristià per la vesprada. Després de que pel 175 aniversari s'hagen estrenat les fanfàrries "Alcoi ma pàtria" i "Fortuna favorable" i de que el Museu de la Festa haja tingut una exposició sobre la primera edició impresa de les ambaixades, ens sumem a l'efemèride recopilant trages dels últims ambaixadors que ha tingut Nostra Festa:
Trage Ambaixador Cristià desde 1988

Trage Ambaixador Moro desde 1988

Trage Ambaixador Cristià desde 1990

Trage Ambaixador Moro desde 1990

 Trage Ambaixador Cristià desde 1992

Trage Ambaixador Moro desde 1992

 Trage Ambaixador Cristià desde 1994

Trage Ambaixador Moro desde 1994

 Trage Ambaixador Cristià desde 1996

Trage Ambaixador Moro desde 1996

 Trage Ambaixador Cristià desde 1999

Trage Ambaixador Moro desde 1999

 Trage Ambaixador Cristià desde 2003

Trage Ambaixador Moro desde 2003


Trage Ambaixador Cristià desde 2007

 Trage Ambaixador Cristià desde 2013

Trage Ambaixador Moro desde 2013



El dia de l'Alardo d'aquest any, que no serà el dia 24 d'abril sinó el 5 de maig, serà especial per molts motius. Per una part el 175 anys de les Ambaixades i també perquè històricament la batalla d'Al-Azraq va començar el 5 de maig de 1276 i per tant aquest any la lluita fictícia es representarà exactament el mateix dia en que Mossèn Torregrosa va iniciar la batalla d'Alcoi. Es dispararan 2438 kilos de pólvora i ni l'augment del preu de la pólvora deslluirà l'acte. L'acte fester que si està en perill és la Retreta de la nit del dia Sant Jordi ja que la crisi econòmica i les estrictes mesures de seguretat han provocat que sols 2 filaes dubtoses s'apunten a participar en l'acte per regalar detalls al públic desde les carrosses. Als anys 90 ja van haver problemes de participació en la Retreta i en la pròxima assemblea de l'Associació de Sant Jordi es tractarà el tema per reinventar un acte desenfadat que convoca a molt públic per ser festiu i nocturn però que podria deixar de celebrar-se si els festers no s'involucren en la informal Retreta. Per primera vegada el Castell de Festes es pot visitar per dins i com s'ha obert al públic aquest any ha despertat molta curiositat. El dia 23, festivitat de Sant Jordi Màrtir, es farà la Processó del Xicotet aprofitant la coincidència en que és el dia del patró i ja el diumenge dia 27 d'abril els xiquets tindran tot el protagonisme amb la Glòria Infantil. El diumenge es va celebrar la Glòria oficial i per tant ja han començat les tradicionals Entraetes totes les nits al centre d'Alcoi. Horari Entraetes 2014:


















L'actualitat festera també es centra en la doble caiguda de la Verge en la popular "Processó dels Xiulitets" el diumenge de Resurrecció. La caiguda a l'encontre ha portat com a conseqüències que la Setmana Santa d'Alcoi siga noticia nacional a les televisions.

jueves, 17 de abril de 2014

CARTELL 2014


Encara que les Festes de Sant Jordi 2014 s'han atrassat al 2,3,4 i 5 de maig per la Setmana Santa, Alcoi té Cartell de Moros i Cristians desde el passat 1 d'abril. Marcant la tradició el Sant Jordiet 2014, Mario Gisbert, va destapar el Cartell pintat per Mónica Jover. L'estil de la pintora, la quinta dona que fa el Cartell de Festes, està plasmat en l'anunci de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. El cartell 2014 està replet de tòpics però l'element més repetit, el cavall, no apareix en el Cartell de Mónica Jover. No obstant, altres tòpics com el Barranc del Sinc, el castell de Festes o el Campanar si estan representats. El primer que ens ve a la mirada és que té una recopilació dels elements clàssics que identificador de la ciutat, així com el color ocre o terra que l'impregna tot ell. L’obra està presidida per un gran Barranc del Sinc. Baix apareixen les figures en forma de siluetes, unides, del Castell de Festes, del Campanar i la Cúpula de Santa Maria. Des d'aquest element arquitectònic ix una esquadra sols perfilada, amb el toc abstracte i vapors o transparències, habituals en l'obra de Mónica Jover, amb les seues llances, banyada per confeti. Un suau confeti que dona a la composició els punts de color diferents, groc, blau i rosa, als tons ocres i marrons dominants. Aquest domini del color terra, amb textura inclosa, es veu per tot el quadre, fins i tot el cel és de color marró, es dir, ens uneix Festa i Terra. La lletra escrita és tela bordada incrustada en el llenç fent homenatge al tèxtil alcoyà i a les persones que es dediquen a bordar els vestits i la vestimenta festera

Mónica Jover declarava als mitjans de comunicació : "Per a mi és un honor representar el cartell de Festes. És genial."
A la part de baix del Cartell hi ha una esquadra d'esquenes envoltada de confeti i que es basa en una fotografia de l'esquadra de negres en la que va eixir el pare de Mónica Jover com va explicar: “He col·locat una esquadra de negres que té un significat especial per a mi perquè representa l'esquadra especial dels Cides, Filà a la que perteneixc, en l'any de la Capitania de 1998 dissenyada per Manolo Boix."
És un Cartell entre clàssic, per tindre elements tradicionals, i innovador per el color roig que impregna el Cartell 2014 de dalt a baix, exceptuant el confeti de colors.
Mónica Jover va tardar quatre mesos en pintar el Cartell després de pensar moltes idees que es poden veure en una exposició a l’ajuntament. El públic en general l'ha rebut amb entusiasme i el valoren de forma positiva, sense grans polèmiques com en altres anys. La gran polémica d’aquest any s'ha centrat en la filtració del Cartell a través dels mòbils, ja que per "Whatsapp" circulava el Cartell autèntic hores abans del descobriment.  Les xarxes socials com Facebook o Twitter van difundir pel matí del dia 1 un “fake” del Cartell. El Cartell fals tenia el rostre de Sant Jordi, la lluita d'espases entre els Sargentos i un fons blau que recordava a Nadal.













Abans del descobriment del Cartell es va presentar la Revista de Festes, que compleix 75 anys, amb la portada de Fernando Gisbert, ex-assessor artístic de l’Associació de Sant Jordi durant vuit anys, alférez dels Gusmans en 1999 i creador de la capitania 2014 de la filà Gusmans. Precisament l’imatge del seu fill Ferran de Sant Jordiet 1992 durant l’Aparició és el motiu de la portada, una aparició del Sant Jordiet que no ha estat massa tractada. És la tercera ocasió que Fernando Gisbert s’ocupa d'aquesta portada, després de fer-la en 2004 i 2005 amb una altra aquarel·la i una fotografia. Com a curiositat dir que la portada de la Revista 2004 que va crear Fernando Gisbert té com a element principal el rostre del capità cristià 2014 vestit de heraldo.



Després de l’intens dia 1 d’abril arriba el pròleg de la Festa: La Glòria que es celebrarà aquest diumenge 20 d’abril després d’aquests dies de processons per la Setmana Santa. Després de la Processó dels Xiulitets, els pasdobles inundaran la "Plaça d'Espanya" per acompanyar la desfilada d'un fester de les 28 filaes alcoyanes comandats pels Sargentos moro i cristià. 

FILAES DE CÀRREC 2014=
-Capità cristià: Filà Gusmans.
-Alférez cristià: Filà Vascos.
-Capità moro: Filà Llana.
-Alférez moro: Filà Judíos.

jueves, 10 de abril de 2014

ALFERECIA ABENCERRAJES 2008
















 



Les circumstàncies econòmiques no van permetre a la filà Abencerrajes desenvolupar un gran boato en l'any de la seua alferecia mora. Per això van complir amb l'obligació del càrrec amb un boato discret basat en una caravana de nòmades pel desert. El primer toc d'atenció eren els percussionistes amb trages en blanc i negre que tenien un gran timbal i estaven precedits pel grup de escrivans de colors amb un tipògraf que entregava al públic pergamins amb lletres àrabs. Un grup masculí d'exploradors amb pobres trages en ocre i marró s'encarregaven de vigilar els camins per fer més segura la travessia pel Sahara. Protegits pels exploradors va desfilar l'esquadra oficial amb la túnica groga a ratlles verdes i la rítmica "Uzul el selmim", marxa mora que sols pot tocar la banda "Primitiva" d'Alcoi. La filà Abencerrajes va tindre problemes amb els cavalls ja que van donar més d'un esglai. S'anava fent de nit i a la Plaça d'Espanya es notava la falta del Campanar il·luminat. L'aspecte del centre d'Alcoi en 2008 era horrible degut a les grues que s'havien instal·lat al voltant del casc antic de la ciutat. Unes antorxeres portaven trages de color tostat molt femenins i que incloïen una tela a ratlles multicolors. Els fanalets per fer llum en la nit al desert també servien per donar brillantor a l'Entrada Mora 2008 ja que la nit s'aproximava i l'enramada ja estava encesa. Un nombrós grup d'arqueres tenien un senzill trage marró amb el turbant i la faixa de color verd. Totes les arqueres portaven un fanalet i l'arc i les fletxes colgant de l'esquena. Les xirimites i una torre amb percussió posaven el contrapunt musical en el primer apartat del boato. Els carros amb vivers permetien la supervivència dels nòmades al desert ja que als palanquins arrastrats per burretes estava emmagatzemat tot el menjar i les mantes per poder sobreviure a les dures condicions de vida. El boato dissenyat per David Llorens continuava amb un grup de banderes. Amb les cares quasi tapades, un poblat àrab duia uns historicistes trages que destacaven pel color blau i blanc. Era el torn del ballet de Ana Calvo amb la coreografia titulada "Gitanes del desert". Les ballarines van oferir al públic una alegre i colorista dansa al ritme de "Nómadas del desierto". Cada ballarina portava una falda d'un color barrejant el rosa, blau, verd, lila, negre i granate. El vistós trage de les ballarines es completava amb xapetes daurades, mocadors i uns tatuatges fets amb henna. La uniformitat del boato abencerraje es trencava amb el motivador ballet de Ana Calvo. Les gitanes del desert van ser molt aplaudides durant tot el recorregut per haver creat un bell espectacle amb els seus moviments frenètics. Els carros d'armes feien més guerrera l'alferecia mora 2008 però l'ambient tuareg continuava imperant gràcies a les pobres jaimes arrastrades per burretes. Un grup de ferrers obria pas a la carrossa de la ferreria on no es va deixar de costat la importància del foc i les ferradures. Uns palanquins transportaven carbó tancant la part del boato dedicada a l'ofici dels ferrers. Un grup de universitàries alcoyanes representaven la nit al desert amb unes mànegues platejades que movien simulant les dunes del desert. El conjunt amb un trage gris i blanc i la música de "Voces del desierto" va quedar molt bé i va demostrar el compromís que té la joventut amb les Festes de Moros i Cristians. Les joves destacaven pels cabells tintats de gris i per una brodada capa negra feta per David Llorens. En la carrossa del centre mèdic es curaven als ferits en les batalles i així es va veure en el compacte però complet boato de l'alférez abencerraje. Un grup femení de beduïnes lluïa un preciós trage en negre i groc que va agradar per l'original turbant. Les beduïnes eren l'escolta personal de la carrossa dels cavallers arrastrada per bous. Els cavallers vestien un bèl·lic disseny amb una capa de ratlles marrons i una túnica blanca dividida per un cinturó de cuero. La cotamalla i el metall també formaven part del disseny dels cavallers, sobretot a la corassa i el turbant. José Vicente Juan Pérez encarnava a l'alférez moro de forma humil i amb molta il·lusió com es va poder comprovar en la seua emotiva baixada pels carrers al so de la marxa mora "Tarde de abril". Per a molts festers la millor marxa mora d'Amando Blanquer. L'alférez moro 2008 portava un abstracte disseny de David Llorens caracteritzat per la sobrietat. Els colors negre, blanc i ocre eren els protagonistes del senzill trage de José Vicente Juan Pérez que sense ser un alférez ric va lluir un trage simple amb xicotets brodats, cotamalla i un turbant que mesclava tela blanca i metall. Enganxat al cinturó tenia un escut metàl·lic prou gran. La capa negra amb pels blancs estava subjectada per unes muscleres de metall daurat. Altres detalls de color negre eren els guants, l'espasa i les botes que calçava. Tan austera com el trage va ser la carrossa feta de fusta. Més imaginativa i fantàstica va ser l'arribada de la favorita. Primer un grup de beduïns a cavall formaven un carrussel de doma obrint pas a la carrossa de les dames, rodelles i favorita. El trage de les dames s'allunyava de l'estètica alcoyana amb un trage en roig i blanc que no va agradar a tot el mon per un pompós turbant blanc adornat amb plomes de color taronja. Les rodelles i la favorita portaven un trage molt més sensual i agraciat que destacava per un escote blanc, una falda ocre i per unes fines teles amb pedreria que s'enganxaven als braços al descobert. També al descobert estaven els cabells de la filla de l'alférez ja que no portava turbant sinó una cinta cuidada al detall. La carrossa era tan àrab com la marxa mora que sonava: "Ali Geabà-Spyros". Un fet curiós va ser que les 4 favorites dels càrrecs festers 2008 van ser les més joves de la història dels Moros i Cristians ja que estaven entre els 12 i 20 anys exceptuant la dona del capità moro. En l'esquadra de negres de la filà Abencerrajes va haver doble sorpresa: Per una part l'original disseny dels germans Sempere i per altra que el cabo batidor cavalcava sobre un camell trencant amb la tradició de que el cabo batidor desfilara a cavall. Crítiques aïllades i sobretot ovacions va rebre el cabo batidor a camell de l'esquadra de negres abencerraje. El conjunt va ser increïble i es va arredonir amb la magistral interpretació que van fer els músics de la marxa mora "No ho faré més". El trage dels germans Sempere respectava l'estètica del desert que havia imperat al boato i per això es va poder veure un maquillatge fet d'arena. Per a la confecció es va emprar vellut i llana d'ovella que formava una falda d'estil nòmada. Una capa groga i les tonalitats verdes li van donar color a l'esquadra de negres de la filà Abencerrajes. De fet el turbant estava confeccionat amb teles verdes i tires grogues però l'escut metàl·lic també era de color verd. De l'escut metàl·lic apegat al cinturó penjaven tres campanes rovellades, sent molt difícil que el metall adquirisca un to verd. Igual de innovadora que el trage dels germans Sempere va ser l'arma dels amenaçants esquadrers: una afilada llança. L'esquadra de negres de l'alférez moro 2008 va tancar meravellosament el dia de les Entrades 2008 amb uns boatos més fluixets de lo habitual però amb unes espectaculars esquadres de negres que van passar a la memòria col·lectiva de la ciutat d'Alcoi. Però després d'un intens 22 d'abril de 2008, encara quedaven dos dies de festa per a Alcoi, amb bon oratge i amb la cançó del "Biri biri" sonant mil vegades a la "Plaça de dins".



 









El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites