martes, 31 de marzo de 2015

SETMANA SANTA ALCOI 2015


La Setmana Santa Alcoyana no és la més famosa de les valencianes, ni tan sols destaca com la més bonica de la província d'Alacant però es fa amb molta fe, seriositat i rigor. Ha agafat el millor d'altres processons conegudes i a més a més té una singularitat: La Processó dels Xiulitets.

La Setmana Santa Alcoyana comença a toc de tambor i amb la Benedicció de Palmes el Diumenge de Rams. Aquest acte es va celebrar el passat 29 de març de 2015 a la Glorieta.

La primera Processó s'efectua al matí del Diumenge de Rams amb l'entrada a Jerusalem de Jesús de Nazaret. El conegut pas de "la burreta" va fer la seua processó envoltat de palmes.


Per la nit es va celebrar la despedida de Jesús i la Verge Maria en una emotiva processó. L'encontre dels dos pasos a la Plaça Espanya amb les 3 reverències i el cant d'una saeta es va convertir en el gran moment del Diumenge de Rams 2015.

El pròxim 1 d'abril es celebrarà pels carrers de la ciutat el tradicional "Via Crucis" i per tant el descobriment del Cartell de Festes s'ha adelantat un dia. En el "Via Crucis" la "Cofradía del Cristo Yacente y Nuestra Señora de los Dolores" portaran el pas del Crist Crucificat desde l'Església de Sant Mauro.

El Dijous Sant, que en aquest 2015 cau el dia 2 d'abril, es fa la "Processó del Silenci". A les 9 de la nit desfilarà el pas del Crist Agonizant i la Verge de la Soledat. El silenci d'aquesta processó sols es trenca quan alguns canten commovedores saetes d'estil andalús, encara que és l'única processó en la que la música no la posa una de les 4 bandes d'Alcoi, ni xirimiters ni militars. El cant de saetes no és autòcton d'Alcoi i com es pot comprovar el tema lingüístic a la Setmana Santa no està massa clar ja que alguns pasos i processons tenen el seu nom oficial en valencià i altres en castellà, entre ells el nom de la cofradia.

Al Divendres Sant totes les mirades es concentren en la "Procesión del Santo Entierro". 6 pasos desfilen pels carrers del centre d'Alcoi gràcies al "Gremio de Labradores" i la "Cofradía del Cristo Yacente y Nuestra Señora de los Dolores". Aquest pròxim 3 d'abril de 2015 a les 8 de la vesprada partiran desde l'Església Arciprestal de Santa Maria els nazarenos amb capirot i els passos de "Nuestro Padre Jesús de Nazareno", el Crist Agonizant, la Verge de la Soledat, la Verge dels Dolors, el Crist Crucificat i el "Cristo Yacente".



Les oracions per la mort de Jesús durant el Dissabte Sant acabaran amb la missa de Pasqua i el so de les campanes que anuncien que Jesús ha ressuscitat. Per això a les 7:30 del matí del Diumenge de Pasqua es celebra la Processó dels Xiulitets. En ella els assistents podran fer sonar les botijetes mentre es celebra l'encontre entre la Mare de Déu i la figura de Jesús ressuscitat. La Mare de Déu pujarà en ràpida carrera pel carrer Sant Nicolau i esperem que aquest any no hi haja cap caiguda durant el Diumenge de Resurrecció.

Així acaba la Setmana Santa Alcoyana encara que el conegut dia de la mona també inclou el pròleg de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La Glòria es celebrarà el pròxim 5 d'abril com a punt de partida de la Trilogia Festera 2015 que serà el 25-26-27 d'abril. Com a preludi a l'acte de la Glòria aquesta mateixa nit es presentarà la Revista de Festes com a magnífic pregó i el moment més esperat d'aquest 31 de març és sense cap dubte el descobriment del Cartell de Festes a la Plaça Espanya. Després de les 9 de la nit ja tot el mon podrà contemplar desde l'Ajuntament la fotografia de Crespo Colomer que serà portada de les Festes d'Alcoi 2015. Falten poques hores per a que ja no siga un secret...

miércoles, 25 de marzo de 2015

EL CASTELL DE FESTES: 120 ANYS DE HISTÒRIA

El Castell de Festes d'Alcoi es va estrenar en abril de 1895. En aquella època el castell va ser encarregat per l'Associació de Sant Jordi al pintor alcoyà Fernando Cabrera, qui va fer un boceto impressionant d'un castell altiu i imponent.

El Castell de Festes és un icono que té una presència històrica en la Plaça Espanya i és una senyal que anuncia l'arribada dels moros i cristians d'Alcoi. Encara que la primera constància d'un castell data de 1741 l'actual es planta desde 1895. L'objectiu decoratiu de l'autor del boceto, Fernando Cabrera, era que tinguera una torre i almenes amb merlets.

La seua visió li dona una gran plasticitat a la Plaça Espanya, amb el Castell de Festes i el Campanar de fons. El Castell pesa 25000 kilos entre la estructura metàl·lica i tota la fusta de color marró fosc. L'Ajuntament assumeix els treball de muntatge i manteniment desde els anys 80 com és pot veure al següent vídeo.


La seua construcció va ser tan cuidada que 120 anys després segueix en peu i continua present desde mitjans de març fins que arriba juny. Els seus materials són de gran qualitat i fins hi tot té un pont llevadís i el conegut cavallet per a l'Aparició de Sant Jordi.

 Desde l'any passat el públic que ho desitge pot accedir a l'interior del Castell de Festes. S'ha convertit en un xicotet museu i els xiquets tenen molta curiositat per vore el Castell de Festes per dins i pujar les seues escales interiors fins al balcó principal.

 També es diu que si el Castell de Festes no és banya abans de la Trilogia és un mal presagi, aquest any pareix que tot anirà bé ja que en aquesta última setmana ha plogut molt. La conservació del castell corre a càrrec d'una empresa que el guarda de juny a febrer, mesos en els que no està plantat enmig de la Bandeja. La seua visió per darrere també és bonica ja que té unes curioses finestres de color roig com es pot apreciar en aquesta imatge de la filà Cordoneros durant l'Entrada Mora.

Quasi tots els actes de les Festes de Sant Jordi passen pel costat del Castell de Fernando Cabrera. De fet l'Himne és canta prop del Castell durant el "Dia dels músics" i al dia següent les esquadres desfilen per tots els punts laterals del Castell. La Trilogia dels moros i cristians també acaba quan el Sant Jordiet llança fletxes desde damunt de les almenes del castell sobre un cavall blanc en l'acte final de les Festes; L'Aparició de Sant Jordi.

 Hi ha un detall en la porta del Castell de Festes: Està escrit en lletres àrabs "Alabado sea Dios, Señor del mundo". Una inscripció que passa desapercebuda en moltes ocasiones però que no deixa de ser curiosa.

Les Entrades passen per darrere del Castell de Festes actualment, ja que bordejen la Bandeja però antigament tots els festers desfilaven per davant del Castell de Festes. A partir de 1985 el recorregut va canviar degut a la remodelació de la Plaça Espanya i ja no es van poder veure imatges tan medievals com aquesta de 1980:



















La fotografia pertany a l'alférez moro de la filà Abencerrajes. Va ser un dels primers treballs de Alejandro Soler per a la festa, basat en una quàdriga. Fins hi tot en 1977 va passar per davant del Castell un elefant que va causar gran impacte per ser el primer real que es veia en l'Entrada Mora. Sobre aquest elefant anava el capità moro de la filà Magenta.

Segurament l'acte on el Castell de Festes té més importància és durant les Ambaixades i l'estafeta. Com el dia de l'Alardo és el més teatral l'escenografia de la Plaça Espanya cobra una gran rellevància i desde el balcó del Castell els ambaixadors declamen els versos i amenaçes al contrincant. També desde el mateix lloc els capitans esgarren el pergamí que transporta l'estafeta, un genet que ix corrent després de veure la negativa del jefe del bàndol enemic.



En les següents fotos podem veure les esquadres d'enmig de l'any 2014 amb el Castell de Festes darrere com un marc incomparable per a la desfilada. L'esquadra de negres cristiana és de la filà Cruzados i l'esquadra de negres mora de la filà Mudéjares.


Però el Castell de Festes no és l'únic símbol distintiu de les Festes d'Alcoi: L'enramada que es va començar a posar fa 30 anys, els balcons blancs amb la creu de Sant Jordi en color roig i el confeti que es llança durant les Entrades també són tres imatges típiques durant el mes d'abril a la nostra ciutat.

En pocs dies, quan la pluja pare, el Castell de Festes estarà acabat de muntar i preparat per als actes festers. El primer serà el pròxim 31 de març amb la presentació de la Revista de Moros i Cristians 2015 i el descobriment del Cartell de Festes obra del fotògraf Crespo Colomer.

sábado, 21 de marzo de 2015

PASDOBLES DIANERS: PRIMAVERA

Hui comença la primavera. L'estació de les flors arriba amb pluja i això no és res estrany. Per a celebrar l'inici de l'època festera presentem el pasdoble dianer "Primavera" de Antonio Gisbert Espí. És un clar exponent del típic "pasdoble sentat". "Primavera" és una mostra de com eren aquells pasdobles antics del segle XX plens de harmonia i també certa seriositat. Perquè la Primera Diana és un acte seriós però que al igual que en el fort de "Primavera" fa brollar llàgrimes d'emoció. El seu ritme pausat ens transporta a la imatge dels dianers arrastrant els peus per portar el pas. En aquest pasdoble de l'any 1964 també es pot apreciar un gran canvi d'intensitat musical i com cada instrument té el seu protagonisme en una part del pasdoble (per exemple el clarinet i la flauta travessera). En març els ametlers trauen les seues flors de color rosa i en abril podem escoltar el preciós pasdoble "Primavera" que a més a més va guanyar el primer premi del Concurs de Música Festera d'Alcoi. "Primavera" és un gran exemple de com ha de ser un "pasdoble sentat". Disfruteu de la música i de l'estació de l'any més bonica.















Títol: Primavera.

Compositor: Antonio Gisbert Espí.

Any: 1964.

lunes, 16 de marzo de 2015

HORARI ENTRAETES 2015



Les conegudes "Entraetes" són les desfilades festeres que es fan a Alcoi en les jornades prèvies a la Trilogia dels Moros i Cristians. Comencen el diumenge de Pasqua, dia que també es celebra la Glòria. La primera entraeta sempre va dedicada als xiquets que poden fer el cabo després de menjar-se la mona. Per aquest motiu la primera Entraeta s'anomena "Entraeta del berenar".

A partir d'aquell dia les filaes ixen quasi totes les nits a desfilar i assatjar com fer el cabo. Sobretot els divendres i dissabtes els carrers es plenen de públic per aplaudir a les esquadres que passen. En cap de setmana fins hi tot acaben a les 2 de la matinada.


Els cavalls i els cabos batidors són un dels grans atractius de les "Entraetes" ja que fan moltes piruetes i aquest animal tan present a les Festes de Moros i Cristians ofereixen molta vistositat a les esquadres.
Alguns dies d'Entraetes requereixen una roba més mudadora i altres dies roba més quotidiana. Per això hi ha una gran diferència entre les esquadres que van amb trage i corbata i les que porten pantalons vaquers. Òbviament a les "Entraetes" cap fester va vestit amb el trage oficial de la filà, aquest està reservat tan sols als tres dies principals de Nostra Festa.




Poc a poc les dones també s'han fet un lloc en les "Entraetes" i cada any és més freqüent veure esquadres mixtes i fins hi tot femenines en algunes nits. De fet aquest any l'Associació Fonèvol ha preparat una "Entraeta de dones" per a reivindicar la plena integració de la dona.
Els carrers del centre d'Alcoi, sobretot Sant Nicolau, Sant Llorenç, la "Plaça Espanya" i l'Avinguda País Valencià es plenen d'ambient fester durant les nits d'abril i l'olor a puro anuncia la proximitat de la Trilogia Festera.

Altre dels components principals de les "Entraetes és la música que mai falla en Festes. Bandes de tot arreu s'aproximen a Alcoi per a acompanyar a les filaes i tocar el seu repertori en directe. A més a més moltes peçes musicals són tocades per primera vegada al carrer a les "Entraetes". Així els esquadrers poden comprovar la sonoritat de les marxes cristianes i mores i els directors de banda poden fer els canvis que consideren oportuns abans del gran dia: Les Entrades de Moros i Cristians.



Totes les esquadres de negres, els càrrecs festers de l'any, els primers trons i els directius de l'Associació de Sant Jordi tenen al menys una "Entraeta" reservada i són les les que a més espectadors congreguen ja que són les grans novetats de l'any fester.

La filà Aragonesos fa una de les "Entraetes amb més vistositat de totes. La popular "Entraeta de pals" destaca pel seu recorregut i perquè els esquadrers porten uns pals adornats amb cintes de la senyera. Amb els pals marquen el ritme i peguen colps als adoquins creant una sonoritat diferent. És una de les entraetes més dinàmiques i divertides, tan alegres com la filà Aragonesos.
Ni tan sols la pluja pot amb les "Entraetes". Moltes nits ha plogut i s'han continuat fent perquè els carrers estaven plens de gent amb paraigües. No obstant si plou entre setmana si que es poden suspendre les "Entraetes" ja que els dilluns no hi ha tant de públic i mullar-se no compensa ni als esquadrers ni als músics que han de protegir els seus instruments.



També al Mig Any es fa una entraeta oficial. És l'única en tot el mes d'octubre i es celebra el dissabte per la nit, després del Concurs d'Olleta. A la celebració del Mig Any no podia faltar un acte així, encara que no ens podem posar el trage de moro o cristià al menys si que hi ha una desfilada.
Les "Entraetes" tenen dos recorreguts diferents. El més demanat pels festers comença a la Font Redona i passa per la "Glorieta" i pel carrer preferit dels festers: El carrer Sant Nicolau. L'altre recorregut és fa en pendent ascendent. Comença al Parterre i segueix per l'Avinguda País Valencià i pel Carrer Sant Llorenç. Els dos recorreguts es junten a la "Plaça Espanya" on acaben totes les filaes.
L'any passat l'esquadra d'enmig de la filà Cruzados va alçar molta expectació en l'Entraeta oficial: Pel cabo batidor, pels detalls o pistes que portava l'esquadra sobre com seria el trage del dissenyador i esquadrer Santi Carbonell i per la marxa cristiana que anava a sonar per primera vegada ("Cristi de templo"). La filà Cruzados va fer una de les "Entraetes" més comentades de l'any 2014.
Aquest 2015 les "Entraetes" poden fer-se desde el dia 5 d'abril però realment fins al dia 8 d'abril no hia ha ninguna programada. Tindrem una esquadra especial amb cavall més de les habituals ja que a les dels càrrecs (Vascos, Alcodianos, Mozàrabes, Judíos, Abencerrajes i Miqueros) hem de sumar la del 150 aniversari de la filà Magenta. També les filaes sense càrrec tenen al menys una "Entraeta" reservada, encara que la crisi econòmica també s'ha notat ja que pagar a una banda de música un dimecres qualsevol té un cost elevat.
A continuació deixem l'HORARI D'ENTRAETES 2015 per a qui el vol consultar i saber a quina hora arranca cada esquadra.



El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites