sábado, 28 de noviembre de 2015

VÍDEOS CAPITANIES I ALFERECIES ALCOI 1995-2015

A continuació presentem una recopilació dels vídeos dels capitans i alferes que han eixit a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Cada any una filà mora i una filà cristiana tenen el càrrec de la capitania, mentre que les següents dos filaes de cada bàndol representen la alferecia amb honor. Les capitanies i alferecies tenen boatos especials e irrepetibles que fan que cada any les Entrades siguen úniques. Les capitanies i alferecies dels últims 20 anys es poden veure als següents vídeos:


domingo, 22 de noviembre de 2015

VÍDEOS DEL NODO RTVE SOBRE LES FESTES D'ALCOI

En la etapa franquista els informatius de televisió estaven manipulats per alabar al règim dictatorial. Els vídeos següents estan en blanc i negre però són un reflex visual de com eren les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi al segle XX. Els comentaris tenen un regust ranci i feixista que demostra la mentalitat dels directors de la televisió espanyola en els temps de Franco. El canvi de Nostra Festa, de RTVE i de la societat és evident i per sort les tradicions alcoyanes van anar a millor sense perdre identitat. Destaquen els vídeos de 1967 per ser la primera noticia d'Espanya donada en imatge a color, el vídeo de 1976 per la singularitat de ser l'any del 700 centenari de Sant Jordi com a patró d'Alcoi i el vídeo de 1978 per tractar-se d'un reportatge en anglés per a la BBC. A pesar de la retòrica hortera, podeu disfrutar de imatges de les Festes de Sant Jordi dels anys 1923, 1943, 1945, 1950, 1952, 1958, 1967, 1969, 1972, 1975, 1976, 1977 i 1978.


martes, 17 de noviembre de 2015

CARTELL CAVALCADA ALCOI 2016. LA POLÈMICA DEL PLAGI

Cartell alcoyà és sinònim de polèmica en aquesta ciutat. Tots els Cartells que anuncien una Festa d'Alcoi són criticats i alabats pels habitants. L'anàlisi a aquestes obres artístiques, que s'exposen públicament en la Plaça Espanya, ha derivat en que el Cartell de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi 2016 s'haja envoltat de polèmica i expectació.

El Cartell de la CXXXI Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi 2016 serà finalment l'obra de Andrea Cremades Candela, després d'uns fets turbulents que es van destapar a les xarxes socials. Andrea Cremades ha realitzat un Cartell en tons blaus basat en les sombres dels 3 Reis Mags: Melchor, Gaspar i Baltasar. La silueta d'una xiqueta reflexa que aquesta Festa va dedicada a la infantesa. Dins de la silueta de la xiqueta es pot veure el Pont de Sant Jordi amb els camells de les majestats Reis d'Orient. 


Però el primer Cartell guanyador de 2016 no va ser el de Andrea Cremades. En un principi el Cartell de la Cavalcada 2016 anava a ser el de Óscar Climent. Aquest Cartell d'estètica infantil representava una corona formada per unes figures allargades: els 3 Reis Mags, el patge típic pintat de negre i l'estrela. A les poques hores de ser presentat pel regidor Raül Llopis, el Cartell de Óscar Climent era criticat per la semblança amb dos cartells de Carnestoltes. Dos Cartells pareguts que havia presentat Óscar Climent en Madrid i Irún. El Cartell de les Carnestoltes de Madrid 2010 recordava pel colorit al de la Cavalcada d'Alcoi 2016. Les acusacions de plagi es multiplicaven a la xarxa social Facebook i les crítiques es centraven en el premi que Óscar Climent havia guanyat copiant una obra seua en la que la única diferència eren les mans.

Óscar Climent ja va ser el guanyador del Cartell de la passada Cavalcada d'Interés Turístic Nacional i per a aquest any la seua obra havia sigut escollida d'entre més de 90. La polèmica arribava al punt de l'atac personal i traspassava la crítica constructiva cap al seu Cartell, el que anava a ser el símbol del Nadal d'Alcoi. Degut al plagi, Óscar Climent renunciava al premi de 1100 euros en un acte de molta honradesa. Amb urgència es va convocar de nou al jurat del concurs per a elegir altre Cartell per a la Cavalcada, triada d'entre les obres finalistes. Óscar Climent amb la seua decisió va demostrar ser conseqüent en aquest comunicat que presentem íntegrament:

"Vista tota la polèmica creada en el cartell de la Cavalcada, he decidit renunciar al premi. Se que molta gent està totalment indignada amb l'elecció, i tan sols vull dir que no ho he fet amb cap mala intenció. Molts grans autors s´han basat en grans obres per fer després noves interpretacions, inclús en el mateix Cartell de Festes de Moros i Cristians. Està clar que me basat en aquest cartell de Madrid, però en el meu cas representa els 5 personatges principals de la festa simulant una corona. Tampoc vull justificar-me, ni renunciar, i que semble que estic admitint el fet de plagi. Cada un es lliure de pensar el que li parega i jo sempre ho respectaré. Tan sols repetir que no ha sigut per a rés eixa la meua intenció, i que si he pogut equivocar-me demanar perdó a tots els ciutadans i gent d´Alcoi que es puguen haver sentit ofesos. Així que si la gran majoria no vol el cartell seleccionat com a representació del poble, el més just és que puga eixir algun altre guanyador, per això mateixa he decidit prendre aquesta decisió i esperar que el següent cartell siga de bon gust per a tots".


El Cartell de Andrea Cremades es proclamava guanyador de rebot, encara que és un cartell molt bonic, original i agradable a la vista. El color blau li dona un toc hivernal i les estreles aporten esperit nadalenc. Però desgraciadament el Cartell de la Cavalcada de Reis Mags 2016 oficial també ha sigut acusat de plagi per estar basat en un cartell que ni tan sols és d'Espanya. Als carrers d'Alcoi ja s'estan començant a muntar les llums extraordinàries de Nadal que adornaran els barris alcoyans en aquesta època de l'any tan familiar i acollidora.

L'Ajuntament d'Alcoi ha designat les entitats que acompanyaran als Reis Mags d'Orient el pròxim 5 de gener de 2016. El rei Melchor tindrà un acompanyament molt musical per la Colla de xirimiters La Degollà. Amb el rei Baltasar anirà la filà Tomasines. La CXXXI Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi la tancarà el rei Gaspar amb un seguici de l'Associació d'Agents Comercials d'Alcoi. El dia anterior a la Cavalcada, el 4 de gener, l'Emissari Reial llegirà el Bando que estarà escrit per Vicent Argudo. 

Altra designació important per a Alcoi en 2016 és la dels autors del Cartell de Festes de Moros i Cristians. En l'ambit fester, els germans Piñero seran els encarregats d'aquesta tasca tan important en la nostra ciutat. Com s'ha pogut comprovar, aquest honor també té un gran risc: les crítiques d'aquells que es creuen experts en art. Per això Antonio i José Miguel Piñero van organitzar un esmorzar el passat dissabte 14 de novembre amb els autors del Cartell de Festes en anys anteriors. En un ambient agradable a la seu de la filà Cides, molts pintors i artistes alcoyans es van juntar per intercanviar idees i contar anècdotes i experiències durant la creació i descobriment del Cartell de Nostra Festa. 20 artistes que havien fet el Cartell de Festes van parlar sobre art i de la responsabilitat que suposa crear la imatge de les Festes de Sant Jordi. També van aconsellar als germans Piñero i per suposat els van donar sort, encara que fins el dia 1 d'abril de 2016 no sabrem el resultat.

miércoles, 11 de noviembre de 2015

LA RODA: L'AVANÇ FESTER DE 1980

 
A l'any 1980 les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i en especial les Entrades del 22 d'abril van tindre un gran canvi. Un canvi positiu i que va donar tantes satisfaccions que es manté hui en dia amb molts bons resultats. Es tracta de La Roda. Un invent rotatiu que permet que les filaes desfilen any rere any canviant de posició en la desfilada. Es tarden 14 anys a pergar-li el gir a la roda, pel simple fet de que hi han 14 filaes en cada bàndol.
Fins 1979 l'ordre de la desfilada el marcava l'antiguitat de cada filà. El càrrec de capità obria l'Entrada i la segona filà en desfilar era la més antiga de les Festes de Sant Jordi: La filà Andaluces per part del bàndol cristià i la filà Llana per par del bàndol moro. I així es dirigia l'ordre successivament fins que abans de la filà de l'alférez desfilava la més nova de les filaes. No era un ordre circular, sinó que totes les filaes ocupaven el mateix lloc tots els anys. 
La filà Llana, a més de aristocràtica, sempre era la que tenia el privilegi de eixir en segon lloc. La gran perjudicada d'aquesta manera d'ordenar les filaes eren els Berberiscos que patien retrassos horaris i fins hi tot desfilaven amb menys públic, degut a que eren els penúltims. Mentre que la filà Llana sempre arrancava del Partidor a les primeres hores de la vesprada, la filà Berberiscos per ser la més nova sempre li tocava arrancar a última hora de la vesprada.
Durant tota la dècada dels anys 70, filaes com Muntanyesos, Cruzados, Alcodianos, Realistes i sobretot Marrakesch demanaven revisar el tema perquè patien les conseqüències de un sistema poc democràtic que sempre beneficiava als mateixos: Els components de les filaes antigues. La filà que més va lluitar a partir de 1976 per la implantació de "La Roda" va ser la filà Berberiscos i en especial el seu primer tro Rafael Insa. Aquest fester bequetero va convertir el seu amor per Nostra Festa i la seua filà en una autèntica batalla contra els dirijients de l'Associació de Sant Jordi que li restaven importància al tema de les rotacions als actes de la Trilogia. Rafael Insa va ser capità moro uns anys més tard, convertint-se en el càrrec més recordat de 1984 per la brillantesa i originalitat del seu seguici .
La filà Xanos no tenia problema perquè sempre desfilava en quinta posició, darrere de la filà mora capitana i les filaes Llana, Judíos i Miqueros. Però les últimes filaes cada any estaven més molestes amb la seua inferioritat i fins hi tot es van editar paperets de humor que criticaven: "El Bequetero s'encontra del tot pansit i tanmateix el llanero va de lo més devanit. Lliçó= Mentre regne el feudalisme hi haurà espavilats que amb tot el seu egoisme faran a molts desgraciats.
La filà Abencerrajes, entre altres, tan sols demanava un canvi a millor que donara les mateixes oportunitat a totes les filaes. Un repartiment just que no beneficiara a cap filà i que permetera a totes les filaes tindre el mateix prestigi i gaudir del públic per igual. La proposta es basava en que després de l'any de capitania, eixa filà desfilara en segon lloc i a l'any següent en tercer lloc, anant retrocedint any rere any fins arribar a l'esquadra d'enmig. Successivament anirien tirant cap enrere fins que els tocara l'alférez. Per tant la filà que desfilara davant de l'alférez li pertocaria eixe càrrec a l'any següent. Si una filà ocupava el nové lloc en la desfilada, tardaria 14 anys en tornar a ocupar eixe nové lloc. La filà Abencerrajes va aconseguir que s'aprovara la proposta en el seu any d'alferecia mora. I per descomptat van tancar l'Entrada Mora amb total dignitat.
El debat al Casal de Sant Jordi es va produir el 29 de gener de 1979, per poder posar en pràctica les decisions al mes d'abril de 1980. La Reforma Festera va tindre 16 vots a favor i 11 en contra. La Roda sols s'aplicava a les dos Entrades. De fet actualment la Diana es continua començant amb la filà del capità cristià i darrere la filà Andaluces i Asturianos, pel simple fet de ser les més antigues. De la mateixa forma la Processó General del dia Sant Jordi s'inicia amb la filà Llana, per ser la més antiga del bàndol moro i tindre més de 200 anys d'història. Aquesta Reforma Festera de 1980 no sols tenia com a centre polèmic "La Roda" sinó que proposava un canvi en el recorregut Fester, traslladant l'inici del recorregut a "El camí" i no al Partidor. Aquest canvi no es va aprovar per l'oposició de filaes com Tomasines, Judíos, Cordoneros, Andaluces, Vascos i Maseros que, entre altres, també s'oposaven a "La Roda" per un clar motiu: Sempre ocupaven les primeres posicions als actes. En aquella època el president de l'Associació de Sant Jordi era Enrique Sanus i va demanar que cesara la demagògia. En les Entrades de 1980 també es va estrenar la filà Benimerines, la més jove de totes i que es va aprovar en 1979, al igual que "La Roda". Per tant aquesta nova filà mai va tindre problemes en la posició que ocupava a l'Entrada Mora, però si que és la última filà que arranca la Diana.
"La Roda" va suposar un gran avanç en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. I hui en dia no se li dona importància però durant molts anys va ser tema d'enfrontament entre progressistes i conservadors de Nostra Festa. Per veure el gran canvi que va portar "La Roda" presentem una comparativa de l'ordre de desfilada de les filaes cristianes en 1979 i 1980:
-1979:                                                         - 1980                                                                   
-Filà Cruzados. Capità Cristià, 12a antiga           -Filà Alcodianos. Capità Cristià. 1980
-Filà Andaluces. 1a antiga.                                  -Filà Cruzados. Capità 1979.
-Filà Asturianos. 2a antiga.                                 -Filà Muntanyesos. Capità 1978.
-Filà Cides. 3a antiga.                                         -Filà Tomasines. Capità 1977.
-Filà Maseros. 4a antiga.                                    -Filà Navarros. Capità 1976.                         
-Filà Vascos. 6a antiga.                                      -Filà Almogàvars. Capità 1975.
-Filà Mozàrabes. 7a antiga.                                -Filà Mozàrabes. Capità 1974.
-Filà Gusmans. 5a antiga, filà d'enmig.               -Filà Vascos. Capità 1973 i filà d'enmig 1980.
-Filà Almogàvars. 8a antiga.                              -Filà Gusmans. Capità 1972.
-Filà Navarros, 9a antiga.                                  -Filà Maseros. Capità 1971.
-Filà Tomasines, 10a antiga.                              -Filà Cides, Capità 1970.
-Filà Muntanyesos, 11a antiga.                          -Filà Asturianos, Capità 1969.
-Filà Aragonesos, 14a antiga.                            -Filà Andaluces. Capità 1968.
-Filà Alcodianos. Alférez Cristià, 13a antiga      -Filà Aragonesos. Alférez Cristià 1980.
L'Entrada Mora 1980, encapçalada per la filà Mudéjares, va resultar tot un èxit, tant per la capitania mora palomina, com per l'estrena de la filà Benimerines. Però el gran canvi va ser el innovador sistema de posició que provocava un ordre nou en la desfilada depenent de la capitania i no de l'antiguitat. La rotació no va dur problemes i les filaes van anar retrocedint llocs fins que la filà Mudéjares li va tornar a tocar càrrec en 1993. La filà Mudéjares desde la seua capitania en 1980 va anar amb el pas dels anys arribant a l'últim lloc en l'ordre de les Entrades. La particular Roda de cada filà culmina en l'any d'alferecia i l'esquadra d'enmig marca l'equador ja que estan a mitad camí entre la última capitania i la pròxima alferecia. La capitania és un càrrec de celebració pel començament d'un nou cicle.
En l'actualitat es segueix gastant "La Roda" per l'efectivitat que té. La Reforma festera de 1980 va portar un gran avanç a les Festes de Moros i Cristians i en 2015 s'ha seguit posant en pràctica. La explicació és complexa però fàcil d'entendre. La filà Vascos haurà d'esperar fins 2029 per tornar a tindre el càrrec de capità cristià. La causa és els 14 anys que ha d'anar retrocedint en l'ordre de la desfilada mentre les altres filaes fan la capitania cristiana. Començant per la filà Mozàrabes que en 2016 fa la capitania cristiana. Els gats obriran l'Entrada Cristiana de l'any que ve ja que en 2015 li van posar punt i final a l'acte amb la seua espectacular alferecia. Una alferecia cristiana que no havien tingut desde l'any 2001, 14 anys abans.

sábado, 7 de noviembre de 2015

LES FESTES 2016 SERAN 22-23-24 D'ABRIL

El calendari oficial per a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2016 es va aprovar fa dos mesos. Les Festes de Sant Jordi es celebraran en les seues dates tradicionals: 21, 22, 23 i 24 d'abril de 2016. L'Associació de Sant Jordi va proposar aquests dies i l'Ajuntament els va acceptar al veure que coincidien amb el cap de setmana. El Consell Econòmic de la ciutat ha vist bé que el dia de l'Entrada siga divendres i van declarar els festius locals: 22 i el 23 d'abril. L'alcalde Toni Francés va posar molta atenció als festius locals per a que no hi hagueren polèmiques amb el comerç, cosa que ha passat en anys anteriors. Les grans superfícies i el Centre Comercial Alzamora no obriran els dies no laborables. Aquest any hi ha prou antelació per a que els contractes dels funcionaris estiguen preparats, ja que molts treballadors s'encarreguen del muntatge de elements com l'enramada, les banderoles, el Castell de Festes o la col·locació de les tribunes i cadires per al públic.

El divendres 22 d'abril es celebraran la Diana i les Entrades. Per el matí el torn serà per a les filaes cristianes que faran la seua Entrada encapçalada per la capitania de la filà Mozàrabes. El dissenyador del boato serà Juan Climent mentre que el boato de l'alférez cristià de la filà Almogàvars correrà a càrrec del dissenyador José Moiña. Per la vesprada l'acte principal serà l'Entrada Mora amb la capitania de la filà Miqueros, confeccionada per Julio Ibàñez i l'alferecia mora de la filà Xanos que serà obra de Jordi Sellés i tancarà un meravellós dia, la millor jornada per a festers i espectadors.

Aquest any els conservadors de la Festa poden estar satisfets: El dia Sant Jordi caurà el dissabte 23 d'abril. I el mateix dia del patró s'honrarà la seua figura amb la Processó General. Els xiquets iniciaran el dia amb la Segona Diana però el xiquet protagonista serà Juan Anduix de la filà Asturianos. En la Processó de la Relíquia estrenarà el seu trage com a Sant Jordiet 2016. Els portadors de la Relíquia del patró i els heraldos seran esquadres de les filaes d'enmig: Aragonesos i Marrakesch.

El tercer dia de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi serà el dedicat a la recreació història de la batalla de 1276. El dia els Trons tornarà a ser 24 d'abril i l'Alardo omplirà de soroll dels trabucs el centre de la ciutat. Les ambaixades són molt esperades pels alcoyans, sobretot desde que els actors Ricard Sanz i Juan Javier Gisbert interpreten els parlaments com a ambaixadors cristià i moro respectivament. Per la nit l'Aparició de Sant Jordi finalitzarà les Festes 2016.
 

Garantint les dates de la Trilogia Festes les filaes de càrrec ja poden planificar els seus boatos i organitzar bandes de música i carrosses. 2016 retorna la costum de celebrar les Festes de Sant Jordi els dies 22-23-24 d'abril. La última volta amb aquestes dates va ser en 2012, quan les Entrades van caure diumenge. A l'any següent el Govern Municipal va adelantar el dia de les Entrades al 21 d'abril per evitar una disminució de visitants, degut a que les dies típics coincidien en dilluns, dimarts i dimecres. En 2014 les Festes es van atrassar fins a principis del mes de maig com a conseqüència de que la Setmana Santa era molt tard. Aquest 2015 les Festes s'han celebrat els dies 25, 26 i 27 d'abril perquè el 22 d'abril era un dimecres laborable. Els ciutadans van acceptar aquesta decisió progressista i les Entrades van ser tot un èxit.

També és destacable que la Glòria del pròxim any caurà el diumenge 27 de març, per tant hi haurà un ample calendari d'Entraetes. En 2016 tindrem molts dies d'Entraetes fins l'anhelat 21 d'abril, dia dels músics. Hiroshi Fujii dirigirà l'Himne de Festes en la Plaça d'Espanya per iniciar la Trilogia. Els alcoyans esperem amb ansia les Festes 2016, en les dates tradicionals.

lunes, 2 de noviembre de 2015

HIROSHI FUJII DIRECTOR HIMNE DE FESTES 2016

 
L'Ajuntament va designar fa uns dies a la persona que dirigirà l'Himne de Festes d'Alcoi 2016. Serà el japonès afincat en Alcoi Hiroshi Fujii. Serà el primer estranger en dirigir l'Himne de Festes i a més a més també serà el primer xirimiter, com a representant de tots els músics que toquen la xirimita: el estimat instrument valencià de so agut.
En 1993 el simpàtic Hiroshi Fujii va arribar a Espanya per estudiar classes de guitarra. El seu professor va ser l'alcoyà José Luis Gonzàlez. Però es va integrar tant en la ciutat que va acabar descobrint la societat valenciana i la seua música tradicional. Va quedar fascinat per la xirimita i ara tot Alcoi el coneix com el japonès que toca la xirimita de categoria. 
Forma part del Grup Barxell i fins hi tot ha participat en un capítol de la sèrie "El secreto de Puente Viejo". L'alcalde del PSOE, Toni Francés li va comunicar la noticia a Hiroshi Fujii per videoconferència ja que en el moment del nomenament abans del Mig Any es trobava de viatge familiar a Japó. Per a la Presentació de Càrrecs va arribar a Alcoi, rebent les felicitacions de tots els ciutadans ja que Hiroshi Fujii és famós i estimat, sobretot al mon fester.
El japonès va acceptar gratament la responsabilitat de dirigir l'Himne de Festes i es mostrava sorprés. No sabia com explicar als seus pares que anava a tindre un paper vital a les pròximes Festes de Moros i Cristians 2016. Al programa "Destino España" de la 1 de TVE va aparèixer en un capítol de l'any 2010, explicant l'Entrada Cristiana desde la perspectiva d'un músic.
Hiroshi Fujii és una demostració viva de la tolerància i la integració positiva que tenen persones d'altres països quan arriben a Alcoi. Els músics li van transmetre una passió per la cultura valenciana que ell va acceptar i va aprendre a estimar. Hiroshi Fujii s'ha involucrat en molts actes culturals d'Alcoi, sobretot en temes relacionats amb la música i també amb les tradicions. Per això la seua designació com a director de l'Himne de Festes 2016 és una magnífica forma de premiar tot l'esforç i la participació activa que ha tingut aquest japonès en la vida diària de Alcoi.
El pròxim dia 21 d'abril de 2016 ell serà l'encarregat de donar inici a la Trilogia Festera i de dirigir a les bandes de música i als cors de veu que a la Plaça d'Espanya cantaran la lletra de l'Himne de Festes:
Nostra Festa ja,
Cridant-nos està,
Cridant està.
Amb veu i alé,
que és vida.
Per tots és beneïda,
Beneïda.
Viscaa.
Visca!
Llaor, llaor,
per donar-te esplendor.
Riu en l'esfera,
la primavera.
Visca!
Viiiscaaaa.
Al mateix temps també s'ha nomenat a la dona que pintarà la portada de la Revista de Festes. En aquesta ocasió serà una pintura de l'artista Dori Cantó. Desde 1997 que una dona no pintava la portada de la Revista de Festes. Dori Cantó serà la segona dona en fer-ho i en 2013 ja se la va relacionar en el mon de les Festes de Moros i Cristians al dissenyar l'alferecia mora de la filà Llana. El seu art contemporani garantitza una il·lustració magnífica per a la portada de la Revista de Festes i l'animem en el seu procés creatiu amb el pasdoble dianer "Sara" de José Rafael Pascual Vilaplana.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites