lunes, 30 de mayo de 2016

TOMÁS PASCUAL SANT JORDIET 2017 FILÀ ARAGONESOS

El xiquet de la filà Aragonesos Tomás Pascual Cantó serà el pròxim Sant Jordiet 2017. El sorteig es va fer el passat 26 de maig durant l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi. En aquesta es van estrenar els nous majorals i es van pactar novetats importants per a les futures Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Juan Anduix, Sant Jordiet del present any, esperava l'extracció de la bola com un dels moments més esperats del seu any com a protagonista de les Festes d'Alcoi. El mètode d'elecció s'ha canviat aquest any perquè ja no es fa amb boles de bingo i el xiquet estava un poc nerviós. L'atzar va permetre que Tomás Pascual fora proclamat Sant Jordiet 2017. Enhorabona a la família i a la filà Aragonesos.

El xiquet estava jugant i sopant al Parterre quan el seu iaio li va tocar per telèfon a Estrella Cantó. La mare de Tomás Pascual Cantó va acudir amb molts familiars fins al Casal de Sant Jordi per a presentar al nou Sant Jordiet públicament. Es palpava la felicitat en l'ambient i Tomás Pascual ha demostrat desde el primer moment que serà un Sant Jordiet molt alegre i viu ja que va atendre als mitjans de comunicació amb un gran somriure i optimisme. 

Tomás Pascual es va estrenar pels carrers d'Alcoi en la Processó del Corpus. Ahir dia 29 de maig va prendre contacte amb el públic per primera volta, al igual que els quatre càrrecs de les Festes 2017. Ni el ball de la moma, ni els xiquets de la Primera Comunió, ni el Corpus Christi van poder eclipsar a Tomás Pascual que ja té en possessió la bandera de la creu de Sant Jordi. 

A les fotografies d'Elías Seguí es pot veure com va disfrutar de la Processó Tomás Pascual. El xiquet té 7 anys i va a primer de Primària als Salesians. Juga a futbol i a l'Entrada Cristiana li agrada fer esquadra amb la seua filà els Aragonesos. Com és costum entre els xiquets també li fa il·lusió l'Aparició de Sant Jordi per a poder llançar fletxes.

Tomás Pascual és el segon Sant Jordiet de la filà Aragonesos. És una filà amb pocs Sant Jordiets ja que el primer va ser fa exactament 10 anys, Jordi Casimiro Olcina en 2007. Gràcies a l'elecció de Tomás Pascual com a Sant Jordiet 2017 la filà Aragonesos pot enllaçar el càrrec que han tingut en 2016 amb tot l'acompanyament que mereix el Sant Jordiet. Hi ha que recordar que la filà Aragonesos va ser l'encarregada de l'esquadra d'enmig cristiana 2016.

A l'Assemblea General Ordinària també es van presentar la resta de càrrecs festers per a les pròximes Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Per la filà Almogàvars serà capità cristià Luis Sanus Pastor, conegut per haver dissenyat moltes esquadres de negres i boatos. El capità moro de la filà Xanos serà Fidel Mestre Moltó, pare de l'alférez moro 2016. La filà Verds és molt clàssica i va depositar com a fiança un colgant amb la mitja lluna i l'estrela de cinc puntes que identifica al bàndol moro. José Jaime Bernabeu tancarà l'Entrada Mora del 22 d'abril de 2017 com a alférez moro de la filà Verds. La fiança que va entregar la filà Navarros per a l'alferecia cristiana va agradar més ja que reproduïa a escala l'escut autèntic en forma de llàgrima del Regne de Navarra. És l'escut original fet de fusta i metall, abans de que fora substituït pel famós escut de les cadenes de Navarra. Amb aquest entusiasme es va presentar l'alférez cristià Gabriel Barrachina, involucrat fins hi tot en la creació de la fiança de la filà Navarros per als seus dos anys de càrrec. Desitgem que tots disfruten d'un any tan especial.

La cronista Xesca Lloria va llegir la seua última crònica i es va despedir del càrrec, al igual que altres membre de la Junta Directiva com Roque Monllor que es va queixar perquè no s'ha profunditzat amb la reforma dels Estatuts i no es va acceptar al 100%. Va demanar la desaparició de grups interns amb interessos ocults dins de l'Associació de Sant Jordi. Perquè deixant els enfrontaments de la institució és més fàcil arribar al consens i avançar. Cal recordar que aquesta Junta Directiva va prendre poder en 2014, després de la dimissió de Rafael Tortosa com a president. En aquell moment l'Associació de Sant Jordi passava per un moment delicat que s'ha estabilitzat gràcies als vocals.

L'actual president de l'Associació de Sant Jordi no vol optar a la reelecció així que també es va despedir del càrrec amb orgull. Carlos Aracil també va ser crític en alguns aspectes de les últimes Festes de Sant Jordi. L'autocrítica es va centrar en la poca serietat de les roponaes d'algunes filaes i la repetició de marxes mores. També va posar en alerta a algunes filaes que havien deslluït les Entrades amb pseudoballets que no estaven a l'altura. Va qualificar de catastròfiques algunes Entraetes pel desastre del dissabte de Spiderman i la cabo batidor que no pertanyia a cap esquadra de negres.

La filà Maseros ja té nou disseny femení per a les properes Festes de 2017. Aquest substituirà a l'actual i tindrà saragüells per a adaptar-se millor a l'essència d'aquesta filà tan valenciana. El nou disseny femení va ser aprovat per aclamació i sense tanta polèmica com el de la filà Vascos. Tot indica que en pocs anys la filà Maseros també traurà una esquadra femenina. I la Glòria de 2017 també serà femenina. Els dirigents de l'Associació de Sant Jordi van rebutjar la proposta de la filà Xanos per a que la Glòria fora mixta, és a dir amb homes i dones mesclats a l'esquadra. Per tant la Junta Directiva ha plantejat una modificació alternativa de l'acte per a que les dones participen. La decisió presa és una Glòria Doble que haurà d'aparèixer redactada a l'Ordenança. Hi haurà 4 formacions: 2 cristianes masculines i femenines i 2 mores masculines i femenines.  

El problema de 2017 ve donat si algunes filaes no tenen representant femenina per a la Glòria Doble. La complicació més gran prové de la creació d'un nou càrrec fester: Les Sergentes. Aquestes dos dones hauran d'arrancar la Glòria amb la formació femenina de cada bàndol. Hi ha que convocar un concurs de Sergentes per a que estiguen preparades per a dirigir a les glorieres en abril. Aquest personatge femení desperta grans incògnites. Hi ha dubtes en referència al paper de les Sergentes durant els actes de la Trilogia, per exemple si arrancara la Diana o obriran les Entrades junt als seus companys masculins, els Sargentos. Si històricament s'ha dit que les dones no anaven a la guerra se'ls permetrà a les Sergentes lluitar amb espases a l'Alardo? Totes aquestes qüestions seran tractades pels primers trons de les filaes.

Altre canvi per a la Glòria de l'any que ve és el dia en que es celebrarà. Com la Setmana Santa cau molt prop de la Trilogia Festera la Glòria Major i la Glòria Infantil podrien sofrir alguna novetat. La opció més aclamada és celebrar la Glòria Major el dissabte sant, que en 2017 serà el 15 d'abril. El diumenge de Resurrecció es podria fer la Glòria Infantil ja que no hi han prous dies per a celebrar tots els actes preliminars a la Trilogia Festera. Així que el diumenge 16 d'abril de 2017 és possible que desfilen els xiquets i no la Glòria dels adults com és tradició. Aquesta proposta no està aprovada encara però és probable que la primera Glòria Doble es celebre la vesprada del dissabte 15 d'abril. I una setmana després, el 22 d'abril es celebrarien les Entrades d'Alcoi. Les Entraetes començarien el dia 1 d'abril, que precisament és el dia en el que es destapa el Cartell de Festes. La pregunta de "Cavallers volen festa?" va tindre com a resposta un si rotund i l'Associació de Sant Jordi proposarà a l'Ajuntament que la Trilogia 2017 siga 22, 23 i 24 d'abril perquè cauen en cap de setmana. La última volta que la Glòria va caure en dissabte va ser fa 100 anys. A partir de 1917 la Glòria es va celebrar el Diumenge de Pasqua i es podria celebrar aquesta efemèride celebrant la Glòria en dissabte de manera puntual, sols pels problemes de calendari que presenta abril de 2017.

No sols es commemoren els 100 anys de l'última Glòria en dissabte. En 2017 també farà un segle de l'aparició de la primera esquadra de negres. Aquesta va ser de la filà Verds que curiosament podrà celebrar l'aniversari de la primera esquadra de negres en el seu any d'alferecia mora. Altra filà que estarà d'enhorabona seran els Judíos que compliran 200 anys. Aquesta filà tan antiga participa en les Festes de Moros i Cristians desde 1817 i traurà una esquadra commemorativa del bicentenari en l'Entrada Mora. Per últim, les filaes d'enmig de 2017 seran Realistes i Andaluces que ja tenen el disseny de l'esquadra de negres escollit.

jueves, 26 de mayo de 2016

ELS ORÍGENS DE SANT JORDI


En honor a Sant Jordi es fan les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Però Sant Jordi també és el patró de moltes altres ciutats com per exemple Barcelona. També és el patró de païssos com Anglaterra, Portugal, Bulgària o Geòrgia. El nom "Jordi" prové del grec i significa "agricultor". És un dels sants més venerats arreu del mon per la seua popularitat a l'Edat Mitjana. I no sols pel cristianisme, també a l'Islam se li té un gran respecte. A Palestina se l'anomena Mar Giries o Al-Khader en àrab. Al llarg dels segles s'han popularitzat les seues llegendes però es sap molt poc de la seua vida, que va transcórrer en època romana.

Jorge de Capadòcia era un soldat romà nascut a l'actual territori de Turquia. Era un militar convertit al cristianisme que va morir màrtir per no renunciar a la seua fe en Déu. Era fill d'un guerrer i per això va nàixer al 270 d.C. a Dióspolis, ciutat on estava destinat l'exèrcit del seu pare. Sant Jordi també es va allistar a l'exèrcit i quan tenia 30 anys va ser part de la guàrdia personal de l'emperador romà Dioclecià a Nicomèdia. Aquest emperador va ordenar una persecució contra els cristians en l'any 303 d.C. per així acabar amb la nova religió emergent. Sant Jordi es va proclamar cristià i Dioclecià el va torturar per traïdor. Sant Jordi renegava de la milícia romana i es negava a rendir culte a Apolo, un dels Déus pagans de l'Imperi Romà. Va morir decapitat com a màrtir i posteriorment fou santificat pel Papa Gelasi I l'any 494 d.C. El Papa el va pontificar quan ja s'havia construït una església a la seua tomba, en Israel. Al Santoral el seu dia és el 23 d'abril, ja que va ser el dia que va morir decapitat.

El cristianisme era una nova religió que necessitava herois i personatges venerats per a fer més fàcil el procés evangelitzador. El culte i devoció a Sant Jordi va augmentar gràcies als seus miracles i la construcció de molts temples dedicats a ell, sobretot a Orient i en Terra Santa. Amb la primera Croada s'extèn el culte de Sant Jordi per Occident. En 1098 ja es parla de la llegenda del drac i els creuats contaven la llegenda al tornar de Guerra Santa. Ricard Cor de Lleó parlava del Sant amb entusiasme i com a rei d'Anglaterra va popularitzar la llegenda de Sant Jordi per Europa. A partir del segle XII apareixen nombroses llegendes de guerres on Sant Jordi apareix miraculosament per ajudar als cristians en el moment decisiu de la batalla contra els musulmans. És per exemple el cas de la vila d'Alcoi que va rebre l'ajuda miraculosa del Sant de Capadòcia en 1276. L'escut de Sant Jordi és una creu roja que representa el Cristianisme sobre un fons blanc.

A Catalunya el culte a Sant Jordi s'inicia gràcies a les campanyes militars dels almogàvers i els comtes catalans. El rei Pere I d'Aragó va invocar a Sant Jordi per a reconquistar Osca l'any 1096, en la batalla d'Alcoraz contra els sarraïns. Al llibre de fets de Jaume I també s'esmenta a Sant Jordi per la seua ajuda en la Conquesta de Mallorca. Com a "Sant Jordi Matamoros" apareix a la Batalla del Puig de València en 1237. Per tant a la Península Ibèrica les llegendes de Sant Jordi giren entorn als miracles i aparicions sobre cavall per a evitar que els musulmans d'Al-Andalus s'apropien de territoris cristians, encara que havien sigut conquistats poc abans.

Tots els contes sobre princeses i dracs provenen de la llegenda de Sant Jordi. Els contes de fades tenen l'origen de la història de Sant Jordi que apareix al segle IX:
Conta la llegenda que en Líbia un ferotge drac amb ales assolava els pobles i no deixava viure en pau a la gent, que vivia amb por pel foc que llançava de la boca. L'alè del drac enverinava l'aire i als habitants els feia tan de temor el drac que li entregaven ramats de cabres i ovelles per a que no se'ls menjara. Quan ja no quedaven animals es va decidir que a l'atzar cada dia s'entregaria a una persona per a ser devorada pel drac. Un dia al sorteig va eixir elegida la filla del rei, una princesa jove i bella. El rei estava molt trist mentre veia com la seua filla Margarita anava en direcció al llac on vivia la fera per a ser sacrificada. Però cavalcant un cavall blanc va aparèixer un cavaller amb armadura molt valent. Era Sant Jordi que anava a combatre al drac i salvar la princesa. La lluita del drac contra el cavaller amb una creu roja al pit va ser intensa. Sant Jordi li va estacar la llança al pit i va matar a la bèstia. Sant Jordi va rescatar a la princesa Margarita i va degollar al drac. Els habitants es van alegrar molt de la gesta i coratge de Sant Jordi. De la sang del drac va créixer un roser de roses roges i Sant Jordi li va oferir una flor a la princesa. El rei volia que es casaren però Sant Jordi va dir que la seua visita havia sigut causada per una revelació divina i va desaparèixer misteriosament després de recomanar als habitants que foren bons cristians i veneraren a Jesucrist.

Aquesta llegenda de Sant Jordi i el drac és molt coneguda en Catalunya i per això el 23 d'abril els catalans es regalen llibres i roses, tal i com va fer Sant Jordi a la princesa Margarita. A més a més en la literatura s'ha recurrit moltes vegades a la figura de Sant Jordi. A Anglaterra Sant Jordi representa la lluita del bé contra el mal i es fan moltes representacions teatrals, al igual que en Aragó on es parla molt de la Cucafera. A Alcoi es celebren les Festes de Moros i Cristians per l'aparició de Sant Jordi Matamoros a la Batalla d'Alcoi de 1276. 

El 5 de maig de 1276 l'exèrcit mahometà del cabdill Al-Azraq pretenia assetjar Alcoi per a entregar-lo al Regne de Granada. Jaume I va enviar 40 cavallers i no eren suficients per a guanyar la batalla. Els cristians de la vila d'Alcoi van lluitar animats pel Mossèn Torregrosa contra els banumarins que volien reconquistar els territoris cristians de l'est de la Península Ibèrica. Quan la batalla pareixia perduda per als cristians va aparèixer desde la muntanya la figura d'un Sant a cavall que portava una bandera cristiana. Era Sant Jordi que llançava fletxes i salvava als cristians mentre que els moros l'anomenaven "Walí". Una de les fletxes va acabar als ulls blaus d'Al-Azraq. El cabdill musulmà va morir en la Batalla d'Alcoi aquell 1276 i el seu exèrcit es va retirar cap al sud. Al Barranc de la Canal els cristians encara van rebre la tirania de l'exèrcit musulmà, ja que a pesar de la rendició els van preparar una xicoteta emboscada a les afores de la vila medieval d'Alcoi. Però gràcies a l'ajuda miraculosa de Sant Jordi va acabar la Tercera Revolta. Desde aquell moment Sant Jordi és el patró dels alcoyans i a ell van dedicades les Festes de Moros i Cristians. Aquestes Festes celebrades a la tercera setmana d'abril tenen un dia que recrea aquesta batalla de 1276. 

Tots els anys un xiquet ocupa el càrrec de Sant Jordiet i porta un trage d'estètica romana, en referència als orígens del Sant Màrtir. Alcoi té una relíquia de Sant Jordi. Es tracta de dos dits de la ma dreta. En un trono luxós d'or es trau en Processó la Relíquia de Sant Jordi cada 23 d'abril, en la Trilogia Festera d'Alcoi. Sant Jordi és molt venerat a la ciutat i dels tres patrons és el que més fidels té, junt a la Verge dels Lliris.

Aquest repàs sobre la història de Sant Jordi ve degut a que aquesta vesprada es celebra l'Assemblea de l'Associació de Sant Jordi i en ella s'elegeix al Sant Jordiet 2017. Al xiquet Juan Anduix, Sant Jordiet d'aquest any, li feia molta il·lusió traure la boleta que per sorteig designarà al nou Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi. Molta sort a tots els xiquets apuntats! 

viernes, 20 de mayo de 2016

PORTADES EXTRA SANT JORDI PREMSA ALCOI

Al mes d'abril no sols es publica la Revista de Festes d'Alcoi, també hi ha un altra publicació oficial molt interessant que ix de l'impremta gràcies al periòdic local. Es tracta de l'Extra Sant Jordi. Antigament era el periòdic "Ciudad" l'encarregat de publicar el Extra Sant Jordi i ara "El nostre" li ha agafat el relleu i presenta cada any una completa revista amb tot el que es relaciona amb les Festes de Moros i Cristians. Hi han articles d'opinió, històrics, d'informació i de fotografia. Però sobretot destaquen les entrevistes fetes pels periodistes de la premsa alcoyana. Hi ha entrevistes extenses dels dirigents del Casal i l'Ajuntament i dels càrrecs festers, incloent el Sant Jordiet, capitans, alferes, les favorites, el artista del Cartell de Festes i el director de l'Himne. Professionals del mon gràfic s'han encarregat de fer portades que mostraren l'esperit festiu de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. A continuació presentem una recopilació de les portades del Extra Sant Jordi de la última dècada:
 2006.

 2007.

 2008.

 2009.

 2010.

 2011.

 2012.

 2013.

 2014.

 2015.

 2016.

El mon fester es troba en aquest moment recuperant-se de la recent Trilogia 2016 però el nou cicle està en marxa i en aquest moment la prioritat és buscar al pròxim president de l'Associació de Sant Jordi. Carlos Aracil no es presenta a les pròximes eleccions, i a més dels motius personals i professionals també està la qüestió de la Reforma dels Estatuts que no s'ha aprovat al 100%. Molta sort en el procés.

domingo, 15 de mayo de 2016

RANKING ESQUADRES 2015

Per a garantir una participació alta s'ha donat molt de temps per a votar la millor esquadra de negres de les Festes d'Alcoi 2015. I després de mesos per fi tenim els resultats del Ranking Esquadres 2015. Nosaltres agraïm els correus rebuts mentre que és la filà Abencerrajes qui ha d'agrair tot el suport. I si ahir España perdia en Eurovisión també el Ranking d'esquadres té una perdedora: La filà Judíos. No obstant aquesta filà si ha aconseguit guanyar dos voltes el premi: En la edició del 1986 i 2000 amb les alferecies. Amb l'esquadra del capità moro no té tanta sort i s'ha quedat prou lluny de la filà Mozàrabes. Els Abencerrajes han guanyat per primera volta gràcies a la seua africana esquadra d'enmig. El casc amb plomes va acaparar tota l'atenció i l'han convertit en guanyadora. Aquest Ranking marca diferències amb els Premis Samarita que van guanyar la filà Alcodianos. Altre detall diferent amb els Premis Samarita és que en aquest Ranking no entren les esquadres commemoratives i per tant la filà Magenta no podia rebre vots en nom de l'esquadra del 150 aniversari. L'esquadra del capità cristià 2015 de la filà Vascos ha quedat en un meritori segon lloc. Enhorabona a les 6 filaes, en especial a la filà Abencerrajes.

1a: Mig Abencerrajes.

2a: Capitania Vascos.

3a: Mig Alcodianos.

4a: Alferecia Miqueros.

5a: Alferecia Mozàrabes.

6a: Capitania Judíos.


Posem punt i final a l'apartat del Blog dedicat a les Festes d'Alcoi 2015. Un any després seguim valorant-les com un any magnífic per a Nostra Festa i històric per moltes raons. Una d'elles va ser la primera esquadra femenina, la que van traure la filà Marrakesch a la Diana. En 2017 segurament la filà Xanos també tindrà una esquadra femenina. En l'última assemblea del Casal es van aprovar els nous estatuts de l'Associació de Sant Jordi i en ells desapareix la discriminació a les dones a les filaes. Desde la perspectiva que ens dona el pas del temps no hi ha dubte de que 2015 va marcar un punt d'inflexió en les Festes de Sant Jordi. Ja no valen passos enrere, ara sols es pot mirar avant.

jueves, 12 de mayo de 2016

CELEBRACIÓ POST NÚMERO 500

Aquesta publicació del Blog http://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ és converteix en la número 500 i hi ha que celebrar-ho i donar l'enhorabona i les gràcies a tots aquells que ho han fet possible i han donat informació o cedit fotografies per a que les 500 publicacions siguen una realitat i formen part de l'univers de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Per a començar hi ha que destacar que aquest blog és anònim, no dona informació personal ni tampoc opinions que puguen ferir sensibilitats. L'únic objectiu és arribar a la població alcoyana i que tinguen orgull de les Festes de Moros i Cristians que tenen els 60000 habitants de la ciutat. No es busca lucrar-se, ni guanyar diners a partir de les noves tecnologies. I la veritat ens importa ben poc el reconeixement o l'agraïment per part de l'Associació de Sant Jordi o altres estaments de Nostra Festa. Nosaltres ens devem als visitants que entren al blog diàriament. 

Poc importen les visites, ni la fama ja que la funció del blog és recopilar dades de les Festes de Sant Jordi i presentar-les d'una forma interessant. Les col·leccions de fotos també són molt importants al blog i són la base per a tindre un àlbum complet de cada capitania o alferecia, a part d'altres detalls i actes relacionats amb el mon dels Moros i Cristians.

Com la fotografia és l'element vital del blog hi ha que agrair a tots aquells fotògrafs que tenen obres seues publicades al blog. Alguns d'ells són Paco Grau, Elías Seguí, Toni Miranda, Juan Martínez, Xavi Terol, Alba Soler o Francisco Tomás. Hi ha que remarcar els estudis fotogràfics de "Somosmonos" i "Estudios Cyan" i els mitjans de comunicació "Pàgina 66", "Aramultimèdia", "Radio Alcoi", els periòdics locals, "Les Muntanyes", "TVA" i "Portal Fester" I com no tampoc ens podem oblidar de col·laboradors que ens ajuden a investigar i aconseguir curiositats desconegudes. Gràcies a Enric, Kiko, Pedro, Nacho, Óscar, Carmina, Jesús i altres persones que han posat el seu granet d'arena.

Però sobretot hi ha que donar les gràcies a aquells que realment fan que les Festes de Moros i Cristians siguen una realitat al carrer. És a dir als dirigents de l'Associació de Sant Jordi, als festers, als músics i als espectadors. Ells conformen un cúmul de sentiments que es veu reflectit col·lectivament durant tres dies d'abril. Així que també hi ha que nombrar así als dissenyadors que han fet tan grans les Entrades. Alguns ja han mort com Alejandro Soler o Luis Solbes, altres estan retirats com Rafael Guarinos, Paco Aznar o els germans Sempere, i la resta continuen en actiu sorprenent-nos any rere any. Ells són: José Moiña, Jordi Sellés, Roberto Pérez, Luis Sanus, Paco Verdú, Ernesto Ferràndiz, Pablo Miró, César Vilaplana, Alfredo Mullor i David Verdú. Però els que estan tenint més èxit als últims anys són Juan Climent i Santi Carbonell. Les Festes d'Alcoi també estan nutrides per les marxes mores i cristianes i d'açò s'encarreguen grans compositors com Amando Blanquer, José Maria Valls, Saúl Gómez, Francisco Valor, José Rafael Pascual Vilaplana, José Maria Ferrero, Francisco Esteve o José Pérez Vilaplana. A ells va dedicat l'apartat del blog Música Festera.

Per supost als càrrecs festers també hi ha que donar-los l'enhorabona perquè sempre ens deixen un bon sabor de boca quan desfilen amb les seues carrosses. No els podem nombrar a tots però estan inclosos capitans, alferes, Sant Jordiets, ambaixadors, sargentos i demés càrrecs principals. La valentia i imaginació que demostren els festers i festeres han fet que Alcoi tinga les millors Festes del mon. I també hi ha una xicoteta menció a les coreògrafes que tots els anys obsequien als espectadors amb espectaculars Ballets enmig dels boatos. Elles són:  Virginia Bolufer, Ana Botella, Carmina Nadal, Ana Calvo, Inma Cortés, entre moltes altres.

Ara parlarem de cada apartat del Blog. El primer de tots és Curiositats Festeres. Podem veure una sèrie de anècdotes i també recopilacions de detalls que envolten les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Informació sobre actes, heràldiques, el patró, vídeos i altres tipus de dades interessants o desconegudes. Potser hi ha algun error i demanem perdó per ells.

Altra part fonamental del blog són les cròniques sobre les Entrades de cada any. Les cròniques estan separades per càrrecs: Capità Cristià, Esquadra d'Enmig Cristiana, Alférez Cristià, Capità Moro, Esquadra d'Enmig Mora i Alférez Moro. La edició de 2016 està programada per a estiu, però de moment podem disfrutar de moltíssimes fotografies de tots els càrrecs, esquadres i boatos que han eixit a Alcoi desde fa 30 anys. Aquest apartat ha significat anys de treball i recerca que tenen com a resultat una ampla crònica fotogràfica de 180 càrrecs festers. Punxant sobre els enllaços següents es pot accedir a cada any i començar amb l'alférez moro per acabar amb el capità cristià i el Cartell de Festes:

Sobre els "Rankings d'Esquadres" hi ha que dir que la participació ha sigut irregular i en alguns anys hem rebut molts correus amb els vots i en altres ocasions, sobretot amb els anys més llunyans, no s'han valorat tant les 6 esquadres que habitualment ixen a les Festes d'Alcoi. Actualment està obert el termini de votacions per al "Ranking Esquadres 2015". Acabarà prompte però encara hi ha temps per a enviar les votacions a seserino.95@gmail,com i dir quina és la vostra esquadra preferida. Hi ha hagut edicions amb un clar guanyador com 19901993 o 1997 i altres més renyides com 19961999200420052008. Les més recents també van tindre uns resultats sorprenent.  L'edició sobre les esquadres de 2006 va ser la més igualada perquè hi havien esquadres impressionants i finalment va haver un empat entre la filà Maseros i la filà Cordoneros que tenia la capitania mora. 

L'apartat de Fotos Antigues alberga tots aquells reportatges fotogràfics anteriors a 1985. Hi ha recopilacions de càrrecs i esquadres dels anys 70 i últimament també s'han sumat recopilacions de capitans d'altres pobles que celebren Moros i Cristians com per exemple Cocentaina, Ontinyent, Muro o Ibi.

Al Guió d'actes s'explica que es fa a la ciutat en cada dia de la Trilogia, així com també té publicacions sobre els actes preliminars del mes d'abril. Cal recordar que les Festes d'Alcoi no són sols desfilades, sinó que també tenen un dia dedicat a Sant Jordi i l'últim dia té molta pólvora gràcies a l'Alardo. Tradicionalment han sigut els dies 22,23 i 24 d'abril

A l'apartat de La Ciutat d'Alcoi es parla d'aspectes urbans que té el municipi. Alcoi és atractiu turísticament pels seus edifics modernistes i pels seus paratges naturals. En aquest apartat trobareu informació sobre edificis, ponts, personatges famosos d'Alcoi i la resta de festivitats que té la ciutat. Com la Cavalcada de Reis Mags és molt important per a Alcoi també hi ha un apartat dedicat al Nadal Alcoyà.

Tornant al tema de les Festes de Moros i Cristians hi ha que recordar que Alcoi té 14 filaes en cada bàndol i a totes elles les estimem i aplaudim. Les 28 filaes estan presents a les cròniques sobre els càrrecs festers però també expliquem breument la història de les filaes tant mores com cristianes: LlanaJudíosMiquerosXanosVerdsMagentaCordonerosLigerosMudéjaresAbencerrajesMarrakeschRealistesBerberiscosBenimerinesAndalucesAsturianosCidesMaserosGusmansVascosMozàrabesAlmogàvarsNavarrosTomasinesMuntanyesosCruzadosAlcodianos i Aragonesos.

L'últim apartat del Blog és molt important per a estar al dia en tot el que ocurreix al mon fester. Es tracta de Notícies festeres que resumeix les últimes novetat que han passat a les filaes o l'Associació de Sant Jordi. És simplement informació actualitzada de actes que s'organitzen a Alcoi i tenen alguna relació amb els càrrecs festers o Sant Jordi. També s'anuncia qui fa el cartell, qui serà el Sant Jordiet, quins són els dies de la Trilogia o qui dirigeix l'Himne de Festes. Hi han publicacions sobre el Mig Any i Fontilles i també es donen els horaris d'entraetes o s'explica que ha passat a les reunions del Casal.

Ja per acabar, ens queda agraïr a tot el públic pel recolzament rebut desde l'any 2009, quan aquesta xicoteta iniciativa d'internet es va convertir en realitat el dia 8 d'abril, en plena primavera. Gràcies per valorar l'esforç que respecta actualitzar el post setmana rere setmana. I poc a poc arribarem a les 1000 publicacions, encara que potser tardem 7 anys més. Encara no hem arribat al milió de visites però continuarem avant fins aconseguir-ho. Els comentaris positius són molt agradables i demostren el suport que té el blog. Per això continuarem publicant posts a aquest blog, fent més gran cada apartat i per damunt de tot fent més gran Nostra Festa. Perquè la volem i forma part de nosaltres. Sense l'estima cap a les Festes de Moros i Cristians no s'entendria aquest treball desinteressat que fem dedicat a tots els alcoyans. 
MOLTES GRÀCIES A TOTS! VISCA SANT JORDI!

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites