miércoles, 29 de junio de 2016

ALCALDES D'ALCOI I POBLES DE LA COMARCA

La política ha estat molt present als últims dies, degut a les Eleccions Generals del 26 de juny i desde así volem fer una llista de tots els alcaldes que ha tingut Alcoi desde l'arribada de la democràcia. Desde 1975 la ciutat ha tingut 5 alcaldes diferents. La primera època de la transició, la llarga etapa socialista, els principis de segle amb la dreta i més recentment una etapa de coalicions dels partits d'esquerres. Per a no perdre l'essència de la temàtica festera també es nombra la filà a la que pertanyen els alcaldes. No obstant, en bastants anys alguns alcaldes van decidir vestir els trages de les filaes capitanes mentre estaven a la Tribuna d'Autoritats, encara que en realitat no deixaven de pertànyer a la seua filà de joventut.
 
Rafael Terol. UCD 1975-1979. Mozàrabe.

 
Josep Sanus. PSOE 1979-2000. Magentero.

Miguel Peralta. PP 2000-2003. Llanero.

Jordi Sedano. PP 2003-2011. Realista.

Toni Francés. PSOE 2011-Actualitat. Miquero.

La majoria de dècades Alcoi ha estat reconeguda com una ciutat progressista i de fet el passat diumenge el partit més votat va ser "Unidos Podemos. A la Valenciana" amb 10821 vots per a Pablo Iglesias, quedant com a segona força el Partit Popular. També el passat cap de setmana es va celebrar "La Dinà" en moltes filaes de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Es tracta d'un dinar a l'aire lliure en el que es junta tota la filà i és reprèn el moviment fester després del descans durant el mes de maig i juny. Els components de les filaes es retroben després de l'intens abril i es comença a parlar de les Festes de l'any següent. "La Dinà" més nombrada d'aquest mes de juny ha sigut la de la filà Maseros i la de la filà Ligeros.

Les filaes de càrrec també comencen a preparar tot el que comporta una capitania o alferecia i normalment "La Dinà" serveix per a presentar públicament la heràldica davant de tota la filà. Aquest va ser el cas de la filà Xanos. Una demostració de que les filaes de càrrec 2017 ja estan organitzant actes és que la filà Navarros ha convocat als alcoyans a un "encierro de San Fermín solidari" el pròxim 2 de juliol desde el Partidor. L'acte, amb motiu de l'alferecia cristiana, promet ser multitudinari i molt divertit ja que la filà Navarros està fent molt de ressò dels San Fermins solidaris. I la filà de l'alférez cristià 2017 també és la filà del nou cronista de l'Associació de Sant Jordi: El periodista Natxo Lara que afronta aquesta responsabilitat amb el suport del recentment estrenat President de l'Associació de Sant Jordi Juan José Olcina.

Per últim hi ha que nombrar tots els pobles que conformen les comarques de l'Alcoià i el Comtat, de les quals són capitals Alcoi i Cocentaina respectivament. Les dos comarques són de muntanya, estan unides econòmicament i culturalment i totes les poblacions estan organitzades conjuntament gràcies a la Mancomunitat de Mariola. Són part del nord de la província d'Alacant, al costat de les comarques de La Marina, La Safor, La Vall d'Albaida, l'Alt Vinalopó i l'Alacantí. 

-L'ALCOIÀ I LA FOIA DE CASTALLA: Alcoi, Ibi, Onil, Castalla, Banyeres, Penàguila, Tibi i Benifallim. 
-EL COMTAT: Cocentaina, Muro, Benilloba, Agres, Alfafara, Alcoleja, Benasau, Milleneta, Gorga, L'Alqueria d'Asnar, Benimarfull, Quatretondeta, Fageca, Famorca, Tollos, Benimassot, Balones, Benillup, Almudaina, Alcosser, Planes, Gaianes, Beniarrés i L'Orxa.

viernes, 24 de junio de 2016

JUAN JOSÉ OLCINA NOU PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

Juan José Olcina Navarro, de 57 anys, és desde ahir el president de l'Associació de Sant Jordi. El seu mandat està programat per als pròxims 4 anys i serà continuista amb l'anterior junta directiva que va començar en 2014. Juan José Olcina és fester de la filà Mozàrabes i fins hi tot ha sigut Mossèn Torregrosa. També és veterà en l'Associació de Sant Jordi ja que ha ocupat càrrecs d'importància en anteriors juntes directives. Professionalment es dedica a la enginyeria tècnica industrial en una Mutua d'accidents de treball a Alacant.

La votació per a elegir President de l'Associació de Sant Jordi estava preparada per al 23 de juny i era molt senzilla ja que sols hi havia una persona que optara a la presidència. Juan José Olcina, conegut com Miki, va rebre el suport de Majorals i Primers Trons per ampla majoria. Ha tingut 47 vots a favor, 4 en contra i 3 abstencions dels 54 votants. Per via judicial s'està demanant que l'elecció del President de l'Associació de Sant Jordi siga per sufragi universal i que tots els membre de ple dret de les 28 filaes puguen votar. L'estatut fester no complei la llei d'Associacions i per això hi ha una demanda al Tribunal Suprem. Esperem que dins d'uns anys la realitat siga diferent i tota la comunitat festera puga votar i no sols una representació dels primers trons de les filaes.

Oficialment Juan José Olcina Navarro assumirà el seu càrrec com a president el pròxim diumenge. El dia 26 de juny pel matí prendrà possessió al Temple de Sant Jordi després de la missa. Carlos Aracil, anterior president, ha deixat el càrrec per motius personals i li ha desitjat molta sort a Miki, perquè la necessitarà. Hi han molts temes a tractar, com les dates de les Festes, la Glòria Mixta o les esquadres femenines que s'estan obrint camí. Un camí que va iniciar Rafael Tortosa de la filà Cordoneros quan va ser president del Casal.

Juan José Olcina, està satisfet amb el resultat de les votacions i es mostra disposat a treballar per Nostra Festa . Vol començar a reunir-se ja i parlar en tots els primers trons abans de que acabe l'estiu, al menys eixa és la seua intenció. Les seues primeres declaracions van ser: "És una il·lusió molt gran per a mi. En les votacions he tingut un gran recolzament per part de l'Assemblea, el que hem fa encara sentir mes feliç. Estic emocionat".

El president no va ser l'únic càrrec que es va votar ahir. També es va fer l'elecció de part de la junta directiva i en tots hi havia un sol candidat, excepte en el de tresorer. Els resultats són els següents:
-Vicepresident segon: Vicente Jorge Bas Aracil amb 37 vots a favor, 15 negatius i 2 abstencions.
-Vicesecretari: Rafael Torregrosa Ferràndiz amb 44 vots a favor, 8 negatius i 2 abstencions.
-Tresorer: Gonzalo Juan Abad Llopis amb 38 vots de 54.
-Vocals nous: Juan Antonio Domínguez Lillo, Pau Acosta Matarredona, Víctor Hugo Ribes Múñoz i José Antonio Canalejas Valenciano.

Les esquadres de negres i filaes de càrrec de 2017 ja estan publicant les seues heràldiques i a partir d'octubre el cicle fester començarà a cobrar intensitat amb el Mig Any. De moment ens conformem amb el vídeo de les Entrades d'Alcoi 2016 fins que arribe la pròxima Trilogia.

domingo, 19 de junio de 2016

MOSSÈN TORREGROSA: EL PERSONATGE HISTÒRIC

Mossèn Torregrosa va ser un eclesiàstic alcoyà que va existir realment i va viure en primera persona la batalla entre moros i cristians de 1276. És una figura històrica molt important perquè va canviar els esdeveniments i destí de la vila d'Alcoi quan es va produir l'atac del visir Al-Azraq, cabdill de la Tercera Revolta. Es té constància de la seua vida religiosa gràcies a antigues escriptures medievals.

El capellà Ramón Torregrosa era el religiós més valent de tot el clero. Estava en ple retir espiritual quan el 5 de maig de 1276 les tropes mahometanes es van aproximar a Alcoi per a començar un setge i demanar la rendició dels cristians. Quan el Mossèn Torregrosa va veure la proximitat de la guerra va encoratjar als repobladors alcoyans a que s'enfrontaren a l'exèrcit àrab, fins que Jaume I reclutara cavallers per a enviar-los a lluitar.

El propi Mossèn Torregrosa va tocar les campanes de guerra i es va unir a l'enfrontament per a recolzar als cristians. Va ser un heroi per avisar del perill que hi havia i per la seua fe a Sant Jordi el va invocar en plena batalla. La pregària va donar resultat i Sant Jordi va aparèixer llançant fletxes per a derrotar als musulmans i salvant als cristians, ja que va matar al cabdill Al-Azraq. Desde aquella primavera de 1276 Sant Jordi és el patró d'Alcoi i se li dediquen les Festes de Moros i Cristians més antigues i conegudes d'Espanya.

Encara que el Mossèn Torregrosa té un paper secundari dins de l'estructura actual de Nostra Festa, el seu fester representant participa en molts actes festers com l'Entrada, les Processons i la lluita de l'Alardo, sempre al costat de l'alférez cristià. De fet fins a 1840 tenia un contrincant moro, el Santón que era l'antítesi com a religiós de l'Islam. També està present en les Ambaixades, tal i com és pot veure en la fotografia de l'any 1981, quan encara era un descendent del propi Ramón Torregrosa qui desempenyava el càrrec. 

Fins als anys 70 la família Torregrosa tenia el privilegi de representar al Mossèn Torregrosa, ja que provenien del seu avantpassat. La sang del cognom Torregrosa anava passant de generació en generació i un home de la família vestia la sotana durant les Festes desde el segle XIX. La tradició va continuar de pares a fills fins la mort de Ramón Torregrosa Larxe que va morir en 1994. Aquest alcoyà, que no tenia cap vinculació amb l'església catòlica, va ser l'últim representant del Mossèn Torregrosa per raons familiars. No tenia descendència masculina i les seues filles no podien representar a un retor. A causa de la mort de l'últim descendent directe de Mossèn Torregrosa, l'Associació de Sant Jordi va optar per la idea de que un amic de l'alférez cristià desempenyara el càrrec.

El Mossèn Torregrosa sempre ha desfilat en l'alferecia cristiana però fins a 1994 no es va estipular que fora un fester de la filà a la que li corresponia l'alférez. Com Mossèn Torregrosa era cristià normalment desfila al costat de l'abanderat i l'ambaixador cristià. Ramón Torregrosa Larxe va heredar en 1943 el càrrec, que fins aquell any l'havia ocupat el seu tio Ramón Torregrosa Vilaplana. Van haver algunes excepcions als anys 80, ja que Ramón Torregrosa Larxe estava delicat de salut, però tots els anys que va poder va desfilar en l'Entrada Cristiana sobre un burret i amb el trage tradicional: La sotana negra.

La estirp de la família Torregrosa i la seua unió amb els monjos d'Alcoi va durar de 1880 a 1994. A partir d'aquell any el càrrec de Mossèn Torregrosa el tenia la filà de l'alférez cristià i la responsabilitat va recaure en la filà Aragonesos. A continuació estan els noms de tots els festers que han representat a Mossèn Torregrosa fins l'actualitat:

-1994: Jordi Ripoll Peidro. Filà Aragonesos.
-1995: Luis Gran Gisbert. Filà Andaluces.
-1996: Francisco Almeria Molina. Filà Asturianos.
-1997: Eladio Silvestre Orts. Filà Cides.
-1998: Cristóbal Rovira Vilaplana. Filà Maseros.
-1999: Juan Silvestre Jover. Filà Gusmans.
-2000: José Mora Nadal. Filà Vascos.
-2001: Rodolfo Terol Gisbert. Filà Mozàrabes.
-2002: Alfredo Navarro Vaello. Filà Almogàvars.
-2003: Juan Colomina Sempere. Filà Navarros.
-2004: Miguel Alzina Torregrosa. Filà Tomasines.
-2005: José Antonio Aura García. Filà Muntanyesos.
-2006: Francisco Colomina Giner. Filà Cruzados.
-2007: Miquel Jordà Linares. Filà Alcodianos.
-2008: Jordi Martí Ferri. Filà Aragonesos.
-2009: Federico Escoda Botella. Filà Andaluces.
-2010: Javier Cantó Silvestre. Filà Asturianos.
-2011: Javier Ruiz Doménech. Filà Cides.
-2012: Francisco García Juárez. Filà Maseros.
-2013: Juan José Más Alòs. Filà Gusmans.
-2014: Santiago Cano Gimeno. Filà Vascos.
-2015: Juan José Olcina Navarro. Filà Mozàrabes.
-2016: José Sempere Seguí. Filà Almogàvars.

Les filaes Andaluces, Cides, Gusmans, Vascos, Mozàrabes, Tomasines, Alcodianos i Aragonesos li han donat molta importància a la figura de Mossèn Torregrosa. Més allà de situar-los al costat de l'ambaixador cristià, com la resta de filaes, s'han encarregat de cohesionar el boato de l'alferecia al voltant del Mossèn Torregrosa. Per exemple amb la filà Gusmans el Mossèn Torregrosa sempre va escoltat de monjos i els Mossèn Torregrosa de la filà Mozàrabes han tingut una guàrdia personal dins del seguici de l'alférez cristià. La filà Alcodianos va preparar un teatre en plena Entrada Cristiana 2007 i el protagonista era el Mossèn Torregrosa que animava al poble a alçar-se en peu de guerra. En especial la filà Vascos realça d'una forma fantàstica la persona de Mossèn Torregrosa. Tant en l'alferecia de 2014 com en la de l'any 2000, en la que el Mossèn Torregrosa va portar un trage especial. Era diferent a la típica sotana i s'adequava més a l'estètica medieval que impregna les Festes de Moros i Cristians. És una llàstima que la proposta no continuara avant en anys posteriors i el trage del Mossèn Torregrosa siga tots els anys el mateix.

Curiosament un fester veterà que ha desempenyat el càrrec de Mossèn Torregrosa està a punt de convertir-se en el nou president de l'Associació de Sant Jordi. Es tracta de Juan José Olcina Navarro, fester de la filà Mozàrabes que va ser part del clero en l'alferecia cristiana de 2015. El pròxim 23 de juny el conegut Miki serà nombrat president de l'Associació de Sant Jordi. Per a que es produïsca aço la votació li ha de ser favorable, encara que és l'únic candidat oficial i té el recolzament dels Majorals. També té el suport dels progressistes perquè està a favor de la incorporació de la dona en les esquadres. Té experiència dins del Casal ja que ha format part de la junta directiva de Rafael Tortosa i Carlos Aracil, els dos últims presidents de l'entitat que organitza les Festes d'Alcoi.

jueves, 16 de junio de 2016

MURAL DE L'ALTAR DE LA FESTA ALCOYANA

El desaparegut pintor Ramón Castañer no sols va engrandir les Festes de Moros i Cristians amb la creació d'un nou llibret de filaes, sinó que també va pintar un meravellós mural a l'altar del Santuari de Maria Auxiliadora d'Alcoi. Aquest mural de Ramón Castañer té data de 1993 i es molt admirat entre els Salesians d'Alcoi perquè es troba en la capella de Sant Jordi.

En aquest mural apareixen tots els motius principals que conformen les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi: El patró, les filaes mores i cristianes, els càrrecs festers, la relíquia, els àngels celestials, carrosses, animals, banderes, l'alardo, l'enramada i el castell. El mural de la Festa Alcoyana és una pintura teatral i completa degut a que Ramón Castañer la va fer quan ja era un veterà i sabia aprofundir en detalls. Entre les filaes hi ha un autoretrat del propi pintor alcoyà, i destaca per damunt dels altres ja que l'abencerraje és l'únic fester que va a camell. Com Ramón Castañer pertanyia a aquesta filà mora, ell mateix porta el vestit groc i al seu costat apareixen també sobre camells les favorites que són la seua família. 

Fem un repàs de tots els elements del Mural, aprofundint en les 28 filaes que també són retrats de reconeguts festers de prestigi de cada entitat. Per exemple el llaner és José Luis Córcoles, fester il·lustre que va faltar fa pocs mesos. En quant als càrrecs festers estan inspirats en Hermelando Linares dels Gusmans en 1986, Santiago Lillo dels Judíos en 1987 i Rogelio Vaello que apareix disparant com a alférez cristià dels Almogàvars en 1988. Són càrrecs dels anys 80 que es poden reconèixer fàcilment pels seus trages i carrosses. A continuació mostrem els festers moros i cristians junt als escuts de les filaes que representen:
 Filà Benimerines.
 Filà Marrakesch.
 Filà Mudéjares.
 Filà Ligeros.
 Filà Abencerrajes.
 Filà Cordoneros.
 Filà Berberiscos.
 Filà Magenta.
 Filà Verds.
 Filà Realistes.
 Filà Xanos.
 Filà Miqueros.
 Filà Judíos.
 Filà Llana.
 Filà Andaluces.
 Filà Asturianos.
 Filà Cides.
 Filà Maseros.
 Filà Gusmans.
 Filà Cruzados.
 Filà Vascos.
 Filà Navarros.
 Filà Tomasines.
 Filà Mozàrabes.
 Filà Muntanyesos.
 Filà Alcodianos.
 Filà Almogàvars.
 Filà Aragonesos.
 Capità cristià.
 Capità moro.
 El patró a cavall llançant fletxes. Associació de Sant Jordi.
 Portadors de la relíquia de Sant Jordi.

Al lateral esquerre del mural estan pintats els trages antics d'algunes filaes, una carrossa floral i les muntanyes d'Alcoi amb la torre Na Valora en xicotet. A la part central i alineats estan els festers de les 28 filaes. El Mossèn Torregrosa separa el bàndol moro del cristià i alguns festers estan plantats i altres sobre cavalls. Al mig del mural estan la relíquia de Sant Jordi que brilla gràcies a la pintura daurada i que està envoltada de heraldos i coloms. D'entre els banderins de les filaes sorgeixen el capità moro i cristià amb les seues respectives carrosses luxoses. Uns àngels sostenen l'escut d'Alcoi i a l'altra part més alta està Sant Jordi Matamoros sobre un cavall blanc. Apareix d'entre els núvols per a llançar fletxes i salvar als alcoyans de l'atac dels invasors. A la part dreta del mural està l'enramada que subjecta una tela amb la creu i la mitja lluna. I baix apareix l'alférez cristià en el dia els trons i el Castell de Festes envoltat de fum. La cúpula de la capella forma un cel de núvols de colors.

El Mural de la Festa Alcoyana de Ramón Castañer no s'ha de confondre amb el Mural de Sant Jordi de Fernando Cabrera (1866-1937). Aquesta obra de 1888 es troba al Temple de Sant Jordi i conta la història de l'atac d'Al Azraq en 1276 fins l'aparició miraculosa del Sant. El Mural de la Festa Alcoyana és més colorista i està al Santuari de Maria Auxiliadora, encara que els dos tenen un component religiós i un protagonista comú: Sant Jordi.

Després d'acabar aquest mural, Ramón Castañer es va dedicar a pintar els quadres de caràcter històric que relataven els fets de la Revolució del Petroli en la que els insurrectes treballadors i sindicalistes van assassinar a l'alcalde Agustín Albors que és conegut en Alcoi com "el Pelletes". Per acabar, internet ens ofereix un vídeo de 1993 en el que està gravat el procés de creació de l'obra pictòrica de gran realisme que és el "Mural de l'altar de la Festa Alcoyana". A la gravació es poden veure diferents dies de treball en els que apareix Ramón Castañer pintant al oli els 200 metres quadrats que té la capella de Sant Jordi dels Salesians. Tota aquesta informació pretén ser un homenatge viral al magnífic pintor alcoyà Ramón Castañer.

Mural del Altar de la Festa, Alcoy por sebas233

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites