martes, 29 de noviembre de 2016

JA BAIXEN: COL·LECCIÓ DE MÚSICA FESTERA

JA BAIXEN és una iniciativa musical que va començar en 1980 gràcies a la discogràfica valenciana "Alberri Soart". Es tracta d'una col·lecció de discos dedicats íntegrament a la música festera. En els 36 volúmens es pot escoltar una amplia varietat de marxes cristianes, marxes mores i pasdobles interpretats per diferents bande de música. Les 600 peces musicals registrades als discos es classifiquen en temàtiques variades com compositors, gèneres o obres musicals identificatives d'un determinat poble. Però sempre amb el nexe comú de les Festes de Moros i Cristians. Durant els primers anys de producció musical "Ja Baixen" eixien al mercat en format vinil però l'empresa va saber adaptar-se als nous temps i actualment tots els discos en poden trobar en format CD. A continuació presentem les portades dels discos de "Ja Baixen":
 1: Unió Musical d'Alcoi.

 2: Festa Alcoyana.

 3: Als músics.

 4: Serpentines i confetti.

 5: José Maria Valls Satorres.

 6: Paquito el xocolatero.

 7: Pas a la Festa.

 8: Ximo Ontinyent.

 9: Soc Fester.

 10: Moros y Cristianos.

 11: Nostra Música.

 12: Bocairent en Festes.

 13: 50 años de Fiesta en Elda.

 14: Saudites.

 15: Petrer y su música.

 16: Musulmans Elda.

 17: Petrer en Festes.

 18: Contrabandistes Ontinyent.

 19: Elx en Festes.

 20: Agrupació Musical de Pego.

 21: Apoteosis Festera 1.

 22: Apoteosis Festera 2.

 23: Contrabandistes Elda 2000.

 24: Per Alcoi.

 25: Música de nuestras escuadras.

 26: Moros de Sax.

 27: Per Sant Jordi.

 28: 25 anys de Festa en Elx.

 29: Concurs Alcoi 1949-1964.

 30: Concurs Alcoi 1965-1981.

 31: Concurs Alcoi 1981-2002.

 32: Fester i capità.

 33: Monforte del Cid 2004.

 34: 20 años certamen de Elda.

 35: Con nombre propio.

 36: Elda 1986-2010.

En els 36 discos estan gravades peces musicals tan importants com: "Llanero i president", "Zoraidamir", "El conqueridor", "Guàrdia Jalifiana", "Voluntat de fer", "Moros Verdes", "Als Berebers", "Almogàver i alcoyà", "No ho faré més", "El president", "Bonus Christianus", "El mahdí", "Fran-semp", "Pas als Maseros", "Soc Marrakesch", "Jamalajam", "Als Ligeros", "Desperta Ferro", "Ix el cristià", "Marxa del centenari", "Exodo", "Fanfàrria llanera", "Un moro mudéjar", "Ximo", "Sisco", "Els Contrabandistes", "El moro del Sinc", "Als Judíos", "Apòstol poeta", "Juanjo", "Xavier el coixo", "Tarde de abril", "Mozàrabes i Alfarrasí", "Obeida", "Víctor", "Reige", "Als cristians", "Aben-Bazel", "Gloria", "Esquadra Alferis 1995", "Farolero", "Ambaixadora Contrabandista 1998", "Tino Herrera", "El Barranc del Sinc", "Habibi", "Caballeros de Navarra", "Bon capità", "El kabila", "L'Enguerí", "Te Deum", "Any d'alferis, "L'ambaixador cristià", "Mitja lluna, "Moro de Granada", "Magenta", "Aleluya", "L'entrà dels negres", "Wahabitas", "Cid", "Alhakem", "Aljama", "Al-Azraq", "Gentileza 72", "Anabel", "Picadilly Circus" o"Marfil". A més a més hi han edicions especials en vinil i homenatges a autors com José Pérez Vilaplana que destaca per la marxa mora "A mons pares". 

La Corporació Musical Primitiva d'Alcoi també va tindre el seu propi segell discogràfic i van posar en venta discos, vinils i cassetes de música festera. La més important de les seues obres musicals exclusives és "Uzul el selmim", encara que als discos hi han peces musicals que tocaven habitualment en els concerts del Diumenge de Rams. Les portades dels vinils, a partir de fotografies antigues, són una meravella:








Les següents obres musicals són marxes mores i cristianes del segle XX que s'inclouen als discos de "Ja Baixen" però poques voltes sonen als carrers d'Alcoi:



La noticia festera més recent és l'elecció de Javier Lerma com a Sargento Cristià per als pròxims 4 anys. El concurs es va fer en la seu social de la filà Navarros, ja que desempenyen l'alferecia cristiana l'any que ve. Un jurat va determinar que d'entre els 5 candidats el millor era Javier Lerma Llorca. El fester de la filà Verds va ser elegit per la seua elegància amb la llança i serà un dels Sargentos Cristians més joves de la història, ja que tan sols té 22 anys. És un gran admirador d'Alcoi i viu amb passió les Festes de Moros i Cristians. Encara que la seua responsabilitat en la Glòria serà dirigir al compàs de pasdobles dianers, la seua obra musical preferida és "Tarde de abril", una marxa mora d'Amando Blanquer que fins hi tot té una versió simfònica.

jueves, 24 de noviembre de 2016

MUSEU ALCOYÀ DE LA FESTA. 10 ANYS DEL MAF.

Fa exactament 10 anys es va inaugurar el Museu Alcoyà de la Festa, el conegut com a MAF. La proposta de l'Associació de Sant Jordi es va fer realitat un 24 de novembre de 2006, amb les autoritats civils i el president Javier Morales plens de felicitat. En aquesta ocasió farem una visita guiada pel MAF per a explicar tots els seus amagatalls de forma virtual.

El nou Museu Fester d'Alcoi està situat al carrer Sant Miquel número 60, al costat del Casal de Sant Jordi on es fan les reunions dels dirigents de Nostra Festa. El museu està definit com un passeig didàctic per la història de les Festes de Moros i Cristians. Ens descobreix els elements més identificatius de les tradicions alcoyanes utilitzant les noves tecnologies.

Els horaris de visita són de dimarts a dissabte. Matins de 10:00 a 14:00 hores i vesprades de 16:00 a 19:00 hores. Els diumenges sols obri pel matí. El renovat MAF és modern però manté l'essència dels seus inicis i continua mostrant trages de càrrecs festers. Les nombroses fotografies del museu evoquen l'alegria d'Alcoi en abril. És de visita obligada si es vol conèixer i entendre gràficament la idiosincràcia de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

El MAF està dividit en 4 parts. A l'entrada trobem la venta de tickets, on ens atenen i hi ha una vitrina amb les andes de Sant Jordi i un punt de venta amb llibres i pel·lícules de Nostra Festa. El vestíbul té exposicions temporals, Cartells de Festes passats, un audiovisual d'introducció històrica sobre la batalla de 1276, els lavabos, l'ascensor i la recepció on ja es pot veure algun detall fester.


La primera planta està dedicada al patró Sant Jordi. Pujant unes escales trobem una sala on la devoció és patent. El visitant observa la importància de Sant Jordi Màrtir en la Trilogia Festera. La història del Sant de Capadòcia es conta en un audiovisual i es tenen presents les llegendes de Sant Jordi d'altres cultures o zones com Anglaterra o Catalunya. En la sala es poden veure quadres i taulellets on el protagonista és Sant Jordi. El més destacat de la sala és el Sant Jordi Xicotet que s'exposa en solitari, com si es tractara d'un santuari. És el Sant Jordi Xicotet antic que no es trau en la Processó i que va ser descobert desprès d'haver estat dècades desaparegut. El Sant Jordi Xicotet antic es va perdre en la Guerra Civil i pensaven que havia sigut destruït però al trobar-lo es va decidir que formara part del MAF. També hi ha una mostra de dos trages de Sant Jordiet, el vestit romà que porta un xiquet cada any. Una xicoteta part de la sala va dedicada a la institució que regenta Nostra Festa i actualment hi ha una exposició de quadres de Luis Sanus. El pintor serà el pròxim capità cristià 2017 amb la filà Almogàvars i per això ha organitzat aquesta fantàstica mostra del seu art: "Intrafesta". A més a més un apartat del museu va dirigit a les persones amb problemes de visió, per això hi ha una zona de tacte on aguditzar els sentits tocant escultures, materials i teles propis de les Festes de Moros i Cristians.
 


De la iconografia de Sant Jordi passem al patrimoni material i sentimental de Nostra Festa. La segona planta és la més completa del MAF i el seu primet atractiu és la música festera. Hi ha fotografies antigues dels músics, partitures, biografies dels grans compositors de marxes cristianes i mores i una mostra de instruments musicals. A part dels típics de banda, destaquen els clarins dels trompeters i timbalers que obrin les Entrades. Hi ha una vitrina sobre el café licor, medalles i revistes i una mostra d'armes com espases o trabucs. La història de les filaes i de les Festes en general ocupa prous panells, però els audiovisuals més atractius parlen sobre l'esperit del públic, dissenyadors, coreògrafes, modistes i sabaters que treballen professionalment per a les Festes d'Alcoi. Els artesans també tenen el seu espai al MAF i se'ls fa un homenatge per tot l'esforç que any rere any fan per traure els bocetos al carrer. Els mitjans electrònics i les pantalles de televisió ocupen la segona planta en diferents punts. Les 28 filaes es poden veure en estatues diminutes, en fotografies acompanyades de textos explicatius i en uns vídeos. En quatre vitrines es poden veure els trages oficials de home i dona de dos filaes que van canviant al igual que la Roda real de cada any. Però la part més atractiva són els trages de capitans i alferes lluïts per maniquins. Actualment es poden veure 8 trages: Capità cristià, alférez cristià, capità moro i alférez moro dels anys 2001 i 1987. Es poden contemplar els detalls dels trages i al costat hi ha un vídeo per a veure el resultat que van tindre al carrer. Coincidint amb la capitania i alferecia de cada filà es van renovant anualment els trages exposats. És una costum adquirida desde 2006 i per això el MAF canvia contínuament. 

Desprès de veure els oficis i el treball previ a la Trilogia toca viure intensament eixos tres dies en els que Alcoi es transforma en un escenari teatral de l'Edat Mitjana. La concepció medieval de les Festes de Sant Jordi i els seus actes centrals estan representats en la tercera planta. La última planta té una primera estança dedicada al Dia dels Músics. Uns banquets conviden a sentar-se i veure un audiovisual sobre la interpretació de l'Himne de Festes. Les càmeres de bona qualitat graven al director de l'Himne i als alcoyans cantant i quan s'acaba el vídeo la sala s'il·lumina gràcies a l'enramada de les parets laterals de la sala. L'Himne de Festes tocat dolçament per un pianista deixa temps per a passar a la següent sala on l'audivisual projecta espectaculars moments de l'Entrada Cristiana, l'Entrada Mora, el dia Sant Jordi i el dia els Trons. La realització és estupenda, destacant la gravació de l'estafeta i la forta música que emociona. El sentiment fester traspassa les pantalles i pareix que s'estiga vivint en directe la Trilogia Festera. L'ambient ens transporta als moments culminants de les Festes d'Alcoi. Mentre es projecta el vídeo s'enfoquen als laterals els trages dels últims càrrecs festers. Actualment apareixen els trages de capitans, alferes i Sant Jordiet de 2015 però pròximament s'estrenarà un audiovisual nou.


Desprès de veure un audiovisual que transmet les sensacions de la Trilogia i ens fa vibrar tornem a la sala de l'Himne de Festes. Una porta lateral ens condueix fins a les habitacions del Casal de Sant Jordi. És la tercera planta de l'edifici contigu al MAF. Allí hi ha una exposició de Fiançes i quadres però la part més impressionant és la filera de trages de càrrecs festers. Més de 90 vestits es poden contemplar amb tranquil·litat. Es necessita prou temps per a recórrer les vitrines on s'exposen els trages originals de capitans i alferez dels anys 40, 50, 60, 70, 80 i 90. Estan dividides en trages del bàndol moro i trages del bàndol cristià i són autèntiques joies guardades com a objectes històrics de museu. Algunes teles o metalls han tingut que ser restaurats. En altra zona trobem els trages de les alferecies dels anys 2000 i dels últims capitans cristians que ha tingut Alcoi. En maniquins de poc tamany estan els trages dels Sant Jordiets. Gràcies a l'exposició es poden comparar les corasses i l'evolució dels trages del personatge principal de les Festes d'Alcoi. Rodejant una taula hi han 3 vitrines amb els trages dels càrrecs de 1997, els càrrecs de 2014 i els últims capitans moros. Molt recomanable és entrar a aquestes habitacions del Casal que posen punt i final al recorregut pel Museu Alcoyà de la Festa.

La visita al Museu Alcoyà de la Festa és indispensable per a tot aquell amant de les Festes de Moros i Cristians. És un museu innovador i rotatiu, que està en continu moviment i avança per a adaptar-se al segle XII. La fe en Sant Jordi pot motivar a vindre al MAF, però també l'interès pels trages dels càrrecs o per a reviure l'ambient fester en qualsevol època de l'any. Al següent reportatge s'expliquen minuciosament totes les parts de l'actual MAF.


Sense cap dubte l'any 2006 va ser molt important per al desenvolupament cultural de la ciutat d'Alcoi. Els alcoyans celebràvem el 750 aniversari de l'otorgament de la Carta Pobla i per això l'Associació de Sant Jordi va organitzar la Glòria Històrica amb un èxit descomunal. A més a més les Entrades d'Alcoi van viatjar a Nova York. Les esquadres cristianes van desfilar per Manhattan amb motiu del dia de la Hispanitat. La Quinta Avenida de New York es va omplir de curiosos americans que van poder viure l'ambient de les Festes de Moros i Cristians en un radiant dia d'octubre. Però la novetat més permanent de fa una dècada va ser la posada en marxa del nou Museu Alcoyà de la Festa. 10 anys desprès de la seua inauguració manté el número de visitants semestrals gràcies a la constant renovació i la qualitat de les exposicions. Enhorabona als ponents que han convertit el MAF en un lloc de referència per als turistes i festers alcoyans.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites