domingo, 26 de marzo de 2017

MARXES MORES FILÀ JUDÍOS

La filà Judíos celebra aquest any el seu bicentenari i 200 anys donen per a molta música. L'antiga filà Sultans va nàixer el mateix any que les bandes de música començaven a aparèixer en les Festes de Moros i Cristians. Per tant 1817 va ser un any molt novedós. La filà Judíos té unes marxes mores prou identificatives i famoses i la llarga història de la filà fa que aquest repàs de la seua música festera siga molt extens.

"ÉXODO" és la marxa mora que més s'associa a la filà Judíos. Un dels motius és que acompanya a les esquadres oficials de la filà. L'altra raó és que aquesta insigne marxa mora està inspirada en la pel·lícula de Hollywood "Exodus" que narra la travessia dels judíos exiliats desprès de la Segona Guerra Mundial per a fundar l'estat d'Israel. La coneguda banda sonora es va adaptar en 1962 per Enrique Castro i desde aquell any sona el 22 d'abril a Alcoi.  


"JAMALAJAM" torna a estar de moda gràcies a la filà Judíos. En algunes ocasions l'esquadra oficial ha desfilat amb aquesta marxa mora del contestà José Ferràndiz.
"LAWRENCE D'ARABIA" va sonar per primera volta en la seua versió per a marxa mora amb l'alférez moro 1986. La filà Judíos aprofita bandes sonores de pel·lícules per a desfilar amb elles i aquesta es va fer molt famosa i continua sent molt interpretada per les bandes de música valencianes. "Lawrence d'Arabia" és obra del francés Maurice Jarre.

La part central del boato de l'alférez moro 1986 es va acompanyar de la marxa mora "ALS LIGEROS". Com indica la peça de Pedro Joaquim Francés va dedicada a la filà Ligeros d'Alcoi. Desde 1981 acompanya als Ligeros però la qualitat de la marxa mora fa que moltes altres filaes també l'escolten en les seues desfilades. 

"VOLUNTAT DE FER" del mestre contestà José Pérez Vilaplana es va composar en 1968. El títol de la marxa mora fa al·lusió a la bona voluntat de les persones i dels músics per crear art. L'esquadra de negres de l'alférez moro 1986 va desfilar amb aquesta magistral marxa mora.


"A MONS PARES" és altra marxa mora de José Pérez Vilaplana dedicada als seus pares. El seu ritme lent és molt adequat per a l'Entrada Mora però sols la banda Unió Musical Contestana té les partitures. Per això el capità moro 1987 va contractar a la banda de Cocentaina per a que tocaren "A mons pares" darrere d'ell. Aquesta marxa mora de 1959 va servir d'homenatge ja que el capità moro de la filà Judíos li va dedicar el càrrec als seus pares.

El boato del capità moro 1987 es va acompanyar de la marxa mora "BON CAPITÀ". José Maria Ferrero Pastor li va dedicar en 1971 aquesta marxa mora a Roque Monllor, capità moro i fester d'honor de la filà Marrakesch. Va rebre el primer premi en el concurs de música festera que organitza anualment l'Associació de Sant Jordi.

"ALS JUDÍOS" està pensada per a la filà Judíos d'Alcoi però les poques voltes que s'ha tocat ha sigut amb esquadres de negres. És una peça musical de José Maria Valls escrita en 1986 i que l'any 1993 va acompanyar a l'esquadra d'enmig africana.


"JUANJO" va ser composada pel murero Francisco Esteve Pastor en 1986. A l'any 2000 la filà Judíos desempenyaven la capitania mora i aquesta peça musical va marcar el pas del ballet de Virginia Bolufer, amb una coreografia sobre el dia i la nit.

"ALFÉREZ JUDÍOS 2000" és una complicada i excel·lent marxa mora en la que les xirimites tenen molt de protagonisme. Com indica el nom està dedicada a l'alférez moro de la filà Judíos pel músic Vicente Juan Sanoguera. José Francisco Camáñez va disfrutar de "Alférez Judíos 2000" sobre la seua carrossa en forma d'elefant. La dificultat de la marxa mora fa que s'haja sentit molt poc al carrer però la melodia és una meravella infravalorada, fins hi tot pels alcoyans i els propis festers moros.

"XAVIER EL COIXO" és una marxa mora molt popular però que sols s'ha sentit una volta amb la filà Judíos: Amb l'esquadra de negres de l'alférez moro de l'any 2000. José Rafael Pascual Vilaplana li va dedicar "Xavier el coixo", un amic de Muro en 1985.

"ALS BEREBERS" és una de les marxes mores més conegudes de José Pérez Vilaplana i està dedicada a la filà Bereberes Borts del seu poble natal: Cocentaina. Encara que és una marxa mora de 1972 amb la filà Judíos sols ha sonat al boato del capità moro de 2001.


"HABIBI" és una relaxant i moruna marxa mora d'Alfredo Anduix Rodríguez, també de Cocentaina. El títol significa carinyo en àrab i al ser estrenada en 1989 va gaudir de gran popularitat als anys 90. En 2001 va acompanyar a la favorita del capità moro Mario Santacreu.

"CAVALL DE FOC" és una marxa mora típica de la filà Realistes d'Alcoi però fins hi tot la filà Judíos ha caigut rendida davant la majestuositat de l'obra de José Rafael Pascual Vilaplana. Està dedicada a Miguel Ángel Alcaraz, alférez moro 1996. En l'any 2001 "Cavall de foc" va sonar per al ballet de Carmina Nadal que precedia al capità moro.

Al capità moro 2001, Mario Santacreu, el va acompanyar la majestuosa marxa mora "MITJA LLUNA". José Maria Valls és d'Alcoi però "Mitja lluna" s'ha escoltat molt poc a la ciutat desde la seua composició en 1988.

"ATUNGULU" és una estrena de la capitania mora 2001. La filà Judíos sempre inclou una part africana en els seus boatos i "Atungulu" de Bene Ripoll va marcar el ritme del ballet ètnic de Virginia Bolufer. Atungulu Tonga són tribus d'Àfrica que es barallaven i aquesta lluita es percep en les diferents parts de l'obra de l'ibense.

"EL KABILA" té el primer premi en el Concurs de Música Festera d'Alcoi 1965. L'obra de José Maria Ferrero Pastor està dedicada a un gran fester d'Ontinyent i va servir d'acompanyament musical a l'esquadra de negres de la capitania Judíos 2001.

"ALS XAPARROS" és la marxa mora de l'esquadra d'enmig 2007 de la filà Judíos. José Rafael Pascual Vilaplana la va escriure en 1990 per a una colla d'una filà de Muro, lloc d'on és l'autor.

"LLIBERTAT" és una peça musical trepidant del contestà Francisco Valor. Va ser un encàrrec de la filà Judíos per al ballet de l'alferecia mora 2014. Virginia Bolufer va representar la fugida del poble jueu lluny de l'esclavitud i les cadenes. Per això l'obra per a xirimites es diu "Llibertat".
Mal Passet- Llibertat (Francisco Valor Llorens) from Diània.tv on Vimeo.

"BENDITOS" és una marxa mora de Francisco Valor dedicada a la colla Benditos de la filà Marroks de Muro. La va estrenar en 2010 una esquadra en la capitania mora dels Marroks. L'alférez moro 2014 de la filà Judíos, Juan Mataix, va desfilar amb aquesta obra junt al rodella i els seus cavallers en la mateixa carrossa.

Altra marxa mora de Francisco Valor va acompanyar a les dames i la favorita de l'alférez moro 2014. En aquesta ocasió era "BEN AL SAHAGUI", dedicada a l'abanderat moro 2005 de la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina. A més a més és un carrer de Cocentaina i com a marxa mora està agafant prestigi en els últims anys.

"ESCACS" és una peça musical de 2014 composada per Francisco Valor Llorens. El títol fa referència al joc àrab d'estratègia, un element de la filà Judíos. En la capitania mora de 2015 "Escacs" va encapçalar el boato ja que havia sigut un encàrrec musical de la filà.

"MENORAH" és un canelobre, element ritual dels jueus i un símbol de la seua religió. També és una peça musical ràpida de Francisco Valor. La van estrenar els xirimiters en el boato del capità moro 2015 de la filà Judíos.
Colla Mal Passet - Menorah (Francisco Valor Llorens) from Diània.tv on Vimeo.

La veloç melodia de "JUDITH" va fer dansar al ballet de l'oasi de Virginia Bolufer en la capitania mora 2015. "Judith" és la primera peça musical que Marcos Verdú va fer en 2011.

"ROPERIA XIMO" és una marxa mora que el dissenyador Ximo Pascual li va encarregar a Francisco Valor en 2006. El nom de la peça és l'empresa de confecció de trages d'esquadres que hi ha a Cocentaina. "Roperia Ximo" va sonar en l'Entrada Mora 2015 d'Alcoi en un dels ballets de la capitania de la filà Judíos.

"EL GUARDIÀ DE L'ARCA" és la marxa mora ceremonial que va estrenar el capità moro perquè en la seua carrossa hi havia una arca daurada amb riqueses. Francisco Valor Llorens li va dedicar aquesta marxa mora i "Yehudit" a Toni Masià, capità 2015 de la filà Judíos. "El guardià de l'arca" té parts cantades per una coral i algunes estrofes inspirades en la melodia de "Éxodo", música preferida de la filà Judíos. Anem anant Judíos: Felicitats pels 200 anys!!!

martes, 21 de marzo de 2017

MARXES CRISTIANES FILÀ ASTURIANOS

El repàs per la música festera que ha acompanyat a les filaes d'Alcoi al llarg de la història continua. Seguim amb la filà Asturianos que té moltà història darrere per ser una filà molt antiga. "A la Creueta" és una marxa cristiana que José Maria Valls va dedicar als Asturianos, utilitzant el seu malnom: La Creueta.

Durant alguns anys "ALQUY ASTUR" va ser la marxa cristiana de Jordi Company que va sonar en l'Entrada de la filà Asturianos. La peça musical té introduïdes melodies dels pobles d'Astúries i el nom fa referència a l'antiga denominació medieval d'Alcoi. 


En 1990 la banda de música Unió Musical Contestana va tocar la marxa cristiana "VÍCTOR" per a l'esquadra d'enmig de la filà Asturianos. Aquesta peça musical de José Francisco Molina Pérez va ser molt popular als anys 80 i 90, desde la seua estrena en 1983. "Víctor també va sonar en 1988, quan la filà Asturianos va celebrar el seu 150 aniversari.

L'alferecia cristiana de 1996 va estar marcada per la percussió però també van sonar algunes marxes cristianes poc conegudes. Una d'elles era "CATARSIS" del contestà José Vicente Egea Insa. Encara que estava composada en 1982 fins a 1996 no va sonar en Alcoi. L'honor el va tindre el ballet dels llops de Virginia Bolufer. Un ballet guerrer molt recordat al que "Catarsis" va afegir agressivitat. Aquesta marxa cristiana és molt original i bèl·lica.

L'òpera "Carmina Burana" de Carl Orff s'ha escoltat algunes voltes en les Festes d'Alcoi. En especial la peça musical "OH FORTUNA". Música i coral van acompanyar a l'alférez cristià 1996 de la filà Asturianos. Fermín Vélez va escollir "Oh fortuna" i la seua misticitat per a la seua desfilada i va ser tot un encert. L'òpera de l'alemà Carl Orff recordar als càntics de l'Edat Mitjana però va ser composada en 1936 i "Oh fortuna" ha passat a la història.
"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" és la marxa cristiana més interpretada en les Festes d'Alcoi i la filà Asturianos la va utilitzar per a la desfilada de l'esquadra de negres de 1996. L'alferecia cristiana sempre compta amb la presència del càrrec d'ambaixador, a qui va dedicada aquesta marxa cristiana vibrant. "L'ambaixador cristià" és coneguda desde els anys 80 i de fet la va estrenar al carrer una esquadra de negres de la filà Asturianos. Rafael Mullor Grau és el seu compositor i va rebre el primer premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi 1982.

El ballet de la capitania cristiana de 1997 va ballar amb la marxa cristiana "GLORIA". La filà Asturianos i Virginia Bolufer van aprofitar aquesta marxa cristiana plena de força per al boato del capità cristià. "Gloria" va ser escrita per Pedro Joaquim Francés l'any 1993.

"CID" va ser la triomfal marxa cristiana que va acompanyar a Federico Agulló, capità asturià de 1997. També és obra de Pedro Joaquim Francés i va ser composada en 1995 fent-li homenatge a Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador.

"CABALLEROS DE NAVARRA" disfrutava d'una gran popularitat als anys 90. En totes les poblacions s'escoltava aquesta marxa cristiana de Ignacio Sánchez. Encara que es va composar en 1995 a Alcoi va sonar en 1997, amb la favorita de la filà Asturianos.

L'esquadra de negres de 1997 va desfilar pels carrers del centre d'Alcoi amb la peça musical "Als cristians", que José Maria Valls va dedicar a tot el bàndol cristià en 1975. Aquesta marxa cristiana clàssica ha sonat prou amb la filà Asturianos.

En l'any 2004 va sonar la marxa cristiana "ALELUYA" gràcies a la filà Asturianos i la seua esquadra d'enmig. "Aleluya" d'Amando Blanquer és la primera marxa cristiana de la història. El compositor li la va dedicar a la filà Vascos en la seua alferecia. Davant la necessitat d'un estil propi per a les filaes cristianes, Amando Blanquer va crear aquest subgènere en 1958. La filà Asturianos li va afegir càntics en l'esquadra de negres 2004. 

"COVADONGA" va ser la peça musical que va iniciar l'alferecia cristiana 2010. El so de les xirimites anunciaven l'arribada de la filà Asturianos. "Covadonga" està dedicada al capità cristià 1995 de les Festes d'Ontinyent i el nom prové d'Astúries ja que era un encàrrec de la filà Asturs al músic Enrique Orquín. Les espumeires van desfilar amb "Covadonga" per a obrir el boato. 

"BALL DEL SOMNI" va ser la peça musical amb la que va ballar el grup d'Ana Botella en 2010. Jordi Company la va composar per a la seua filà en l'any de l'alferecia cristiana i estava relacionada amb altres marxes cristianes de la filà Asturianos.

"EL DIVÍ" va sonar en 2010 per als cavallers, quan encara no era una marxa cristiana explotada. "El diví" de Francisco Valor està dedicada al capità cristià 2007 de Torrent. La filà Asturianos la va descobrir en la seua alferecia cristiana de 2010.



"SOMNI ANDUIX" va dedicada a Juan Carlos Anduix, alférez cristià 2010 de la filà Asturianos. Jordi Company li va posar aquest nom a la marxa cristiana pel somni de fer el càrrec i pel cognom de Juan Carlos Anduix.

"LA ROSA I EL DRAC" va servir d'acompanyament musical a les dames de l'alferecia cristiana 2010 de la filà Asturianos. Aquesta marxa cristiana de Francisco Valor es va estrenar en 2004, amb la favorita de l'alférez de la filà Tomasines. Per això el nom recorda dos símbols d'aquesta filà alcoyana: La rosa i el drac. La favorita de l'alférez cristià 2010 va desfilar amb la marxa cristiana "Lucentino" de Jordi Company, estrenada en Alacant un any abans.

L'esquadra de negres 2010 va fer una bona elecció per a la seua marxa cristiana: "BENATAIRE" de Francisco Valor. Té un caràcter més pirata que asturiano però va servir de digne colofó a l'alferecia i l'Entrada Cristiana. "Benataire" està dedicada al capità cristià 2005 del poble de Muro.

Música asturiana obria la capitania cristiana de 2011. Carlos Nuñez és qui toca "ANDRO" però en Alcoi es van encarregar els gaiters d'Oviedo.

"CANTICUS" va sonar en el boato del capità cristià 2011. Aquesta obra per a xirimites està composada per Jordi Company, de la pròpia filà Asturianos.


"THOR" va ser estrenada pel ballet Masters d'Ontinyent en l'Entrada Cristiana 2011 d'Alcoi. La filà Asturianos li va fer l'encàrrec al compositor Saül Gómez. Les notes musicals de "Thor" representen una tempesta de pluja amb trons i llamps. El ballet Cellisca recreava una fina aigua llançada pel déu Thor. En la mitologia Thor és el déu de la pluja i els trons.

"JAUME CAPITÀ" va ser la marxa cristiana de Miguel Ángel Más Mataix que va acompanyar als espectaculars cavallers asturianos de 2011. La brillant marxa cristiana és de 2007 i va dedicada al capità llaurador de la Vila Joiosa: Jaume Lloret.

"BELAY CAPITÀ DE MAIG" és una marxa cristiana en honor de Rafa Pastor, capità cristià de les Festes d'Alcoi 2011. La filà Asturianos va tindre un grandíssim càrrec i per això el membre de la filà Jordi Company va composar aquesta marxa cristiana. El nom fa referència a Pelayo, el primer rei del regne d'Astúries. Aquest monarca va començar la reconquesta cristiana, frenant als musulmans i és un personatge històric molt important que s'identifica amb l'alfa i l'omega. Rafa Pastor va representar en 2011 a aquest mandatari i la marxa cristiana té una rima en castellà: "Pelayo capitán de mayo". Cal recordar que les Entrades de 2011 es van celebrar el 14 de maig.

"LA CONQUISTA DEL PARAÍSO" pertany a la pel·lícula "1492" i tracta sobre l'arribada a Amèrica de Cristóbal Colón. La banda sonora de Vangelis s'ha adaptat per a marxa cristiana. Gaspar Ángel Tortosa va fer l'adaptació en 1992 i les favorites del capità asturiano de 2011 la van escollir per a la seua desfilada pels carrers d'Alcoi.

"INARPA" de Saül Gómez va sonar per primera volta a Alcoi amb les dames de la favorita del capità cristià. Aquesta marxa cristiana va dedicada al capità cristià 2009 d'Ontinyent, pertanyent a la filà Cides. La filà Asturianos d'Alcoi la van posar de moda en 2011.

"XIRIMIQUI" és actualment la marxa cristiana que més sona en la filà Asturianos. Està dedicada a un membre desaparegut de la filà, Paco Xirimiqui que era un artesà de les armes. Jordi Company va composar aquesta marxa cristiana a canvi d'una llança que li va fer Paco, que tenia aquest curiós malnom. "Xirimiqui" va ser estrenada al carrer per l'esquadra de negres del capità cristià 2011. Però anteriorment s'havia tocat en un concert de música festera i Paco va poder escoltar la marxa cristiana abans de la seua mort. És una peça musical molt emotiva i en ella es poden escoltar campanetes i melodies celestials en record de l'asturiano Paco Xirimiqui.

miércoles, 15 de marzo de 2017

HERÀLDIQUES CÀRRECS 2017

Les heràldiques festeres són el logotip que identifica de forma visual als càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians. Per mitjà d'una representació pictòrica i moderna la filà explica els motius principals de la temàtica de la capitania o alferecia. És una descripció senzilla dels elements i característiques que tindrà el càrrec, boato i esquadra però sense donar massa detalls. També s'anuncia el càrrec amb la filà i l'any que correspon en lletres grans, a part del dibuix que normalment guarda relació amb l'estil propi del dissenyador de la capitania o alferecia. Les heràldiques van associades a tots els actes que organitza la filà de càrrec durant tot l'any i es fa una versió en banderí per a ser exposat pel carrer durant els dies de la Trilogia Festera. Aquest any tornen ha haver 8 heràldiques: Les dels 4 càrrecs de Almogàvars, Xanos, Navarros i Verds, la del Sant Jordiet de la filà Aragonesos, les de les esquadres d'enmig de Andaluces i Realistes i es suma la de la efemèride dels 200 anys de la filà Judíos.
 Capità Cristià filà Almogàvars.

 Esquadra d'enmig filà Andaluces.

 Alférez Cristià filà Navarros.

 Capità Moro filà Xanos.

 Esquadra d'enmig filà Realistes.

 Alférez Moro filà Verds.

 200 anys filà Judíos.

 Sant Jordiet filà Aragonesos.

sábado, 11 de marzo de 2017

HIMNE DE FESTES ALCOI. 100 ANYS DEL SIG DE GONZALO BARRACHINA.

L'acte de la Festa del pasdoble és la benvinguda a Nostra Festa i als músics. El dia 21 d'abril s'interpreta a la Bandeja l'Himne de Festes, obra de Gonzalo Barrachina Sellés. Pareix un acte simple però és la resposta col·lectiva de tota la societat alcoyana demostrant amor a les tradicions. Aconsegueix any rere any un poder de convocatòria increïble. Això demostra el caràcter dels alcoyans i les ganes de Festa que es respira desde principis d'abril. Sense cap dubte l'Himne de Festes és especial i màgic perquè té una capacitat de participació que no es pot igualar. Aquest any celebrem el centenari de la proclamació de l'obra de Gonzalo Barrachina "El Sig" com a himne oficial de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Gonzalo Barrachina va composar "La bella Zaida", una zarzuela d'ambient exòtic. La zarzuela és un gènere musical teatral molt popular a finals del segle XIX i principis del segle XX. El denominat "género chico" tracta temes costumistes i caricaturitza la vida quotidiana. 
"La bella Zaida" inclou una part que es va fer molt popular: "El Sig" d'on prové l'Himne de Festes. La força del fragment va agradar tant que fins hi tot es tocava en l'Entrada Mora. "La bella Zaida" va acabar sent un projecte frustrat com a zarzuela però la seua música va ser adaptada pel propi Gonzalo Barrachina. La filà Marrakesch va estrenar l'obra en la seua primera capitania mora de 1910. Aquell càrrec va ser memorable perquè al boato van eixir camells per primera volta. La sorpresa de la gent al veure animals del desert va ser enorme, però "El Sig" també va entusiasmar al públic. Sig és una ciutat prop de l'Orà, a Argèlia, i d'ahí prové el títol de la peça musical. Gonzalo Barrachina forma part del romanticisme i aquest moviment artístic mostra interès per l'estètica oriental. D'ahí naix la filà Marrakesch i el seu trage distint a la resta. 

Gonzalo Barrachina va participar en un viatge dels festers al Nord d'Àfrica. La expedició a Orà en 1909 buscava inspiració per a un boato original. Al mes d'abril de 1910 es van traslladar a Alcoi autèntics musulmans, camells i burretes per a desfilar tots junts en l'Entrada Mora amb la filà Marrakesch. L'impacte va ser tan gran que fins hi tot està marcat com un moment històric de les Festes d'Alcoi. Gonzalo Barrachina va portar d'Argèlia instrument musical àrabs i els va utilitzar en l'Entrada Mora de 1910 i en les seues composicions orientals.

Als jocs florals de 1913 "El Sig" no va guanyar el concurs per a ser l'Himne de la ciutat d'Alcoi. La decepció va ser major al comprovar que l'obra elegida no sonava massa i va quedar en l'oblit. Gonzalo Barrachina va morir en 1916 i com a homenatge es va proposar que "El Sig" es convertira en l'Himne de Festes. Era una iniciativa dels amics del músic: Rafael Casasempere, José Gisbert i José Abad. La proposta li va agradar al periodista Eugenio Moltó i va decidir escriure la lletra. Eugenio Moltó treballava d'abogat però tenia una bona reputació com a poeta. Inicialment l'Himne tenia 30 versos en llengua castellana: 
"Nuestra fiesta ya, 
llamándonos está, 
llamando está, 
con voz d'aliento y vida, 
de todos bendecida. 
Hurra! 
Loor, loor, 
por darte a tí esplendor, 
rie en la esfera, 
la primavera. 
Es luz y color,
contento bullidor,
renovador,
venero de ilusiones,
imán de corazones.
Hurra!
Del patrio hogar,
es himno y es cantar,
de nuestra historia,
cifra de gloria.
Sacro ritual,
de un culto patriarcal,
inmemorial,
a tí en estas canciones,
van nuestra oblaciones.
Hurra!
Y por tu honor,
sobre tu ara de amor,
juntan sus manos,
los alcoyanos.
Hurra! Hurra!

La Junta General de l'Associació de Sant Jordi va aprovar "El Sig" com a Himne de Festes el dia 25 de febrer de 1917. Gonzalo Barrachina passava a formar part de la història festera desprès de la seua mort. El dia 11 d'abril de 1917 es va fer un assaig públic de l'Himne de Festes al Teatre Calderón. Per a la seua estrena Rafael Casasempere va dirigir un cor femení i les tres bandes de música de la ciutat. El dia 21 d'abril de 1917 es va convocar a les bandes locals per a tocar-lo com a inici de les Festes, però va quedar deslluït per la improvisació de músics i directius. La premsa va criticar la desorganització però l'Himne de Festes va calar entre la gent i va ser molt aplaudit. Posteriorment la versió en valencià es va institucionalitzar amb 19 versos i aquesta és la versió definitiva i coneguda:


BIOGRAFIA: Gonzalo Barrachina Sellés va nàixer en 1869 en l'Alcoi industrial. Desde xicotet es va interessar per la música i la literatura. Llegia molt i es va convertir en un jove solitari, sensible i melancòlic que tenia moltes ganes de saber. Era dòcil i curiós, per això volia aprendre de tot. Els seus pares el van enviar a estudiar al Convent de Cocentaina, on va rebre una educació religiosa i va començar a composar música. Tocava l'oboe a la Banda Nova de Iris. Als 18 anys es va traslladar a Madrid. En la capital d'Espanya va estudiar al Conservatori, tutelat pel professor alcoyà Juan Cantó. Va aprovar oposicions per a professor d'orquestra. Inspirat en "Las leyendas" del poeta Gustavo Adolfo Becquer, Gonzalo Barrachina va escriure una de les seues millors partitures: "La venta de los gatos". L'obra va ser galardonada en Sevilla, desprès del fracàs de "Romance morisco". La depressió, la timidesa i el mal d'amor van ser problemes psicològics contra els que va lluitar Gonzalo Barrachina. La tristesa habitual de l'autor es pot notar en moltes de les seues obres. La èpica òpera "Escipión" no va arribar a estrenar-se en Madrid. En aquella època estava més de moda el sainet. El seu pasdoble més famós entre els valencians és "Ecos de Levante". Gràcies al folklore regional va triomfar amb la seua obra "Escenas levantinas". Enyorava Alcoi i per això va decidir tornar en 1904 a la seua ciutat natal. En l'etapa oriental va composar marxes àrabs i la zarzuela "La bella Zaida", plena de sumptuositat. "El Sig" tenia un aire moruno que es va adequar perfectament a l'Entrada Mora. La marxa més destacada del músic és "Àrabe y gitano". Va composar poca música sacra però és recalcable la "Misa para niños". Gonzalo Barrachina va morir en 1916 a causa d'una enfermetat.

En 1964 es va celebrar per última volta la Festa del pasdoble a la Glorieta. Es tractava de certamens musicals que cada volta tenien menys afluència de públic, fet preocupant al fer-se el dia 21 d'abril, dia de les panxes buides i víspera de la Trilogia Festera. En 1965 l'alcalde d'Alcoi declara l'Himne de Festes com a Himne Oficial d'Alcoi per la seua popularitat. Es va substituir com a himne de la ciutat per aquell composat en 1913 que no havia quallat. Com tenia una lletra antiquada era desconegut pels ciutadans i "El Sig" complia millor la seua funció com a himne aglutinador de l'emoció col·lectiva. A partir de 1965 un músic de prestigi dirigeix a les bandes de música per a que tot Alcoi cante el seu himne el dia dels músics. 

L'honor recau en un mestre de música o director alcoyà dessignat per l'Ajuntament en base a les seues qualitats i vinculacions amb la Festa de Moros i Cristians. Fernando de Mora va ser el primer en 1965. Va pujar al podium per a que els músics, agrupats en la Plaça Espanya, interpretaren "El Sig" de Gonzalo Barrachina. Alguns van ser crítics amb l'acte però la participació massiva i el clamor popular van ser que s'instaurara com a acte oficial. En 1966 es va repetir l'acte de l'Himne de Festes amb la direcció del famós compositor Amando Blanquer. 

Per uns carrers saturats de gent les bandes de música desfilen per a anunciar el començament de les Festes de Sant Jordi. D'aquesta forma Alcoi demostra orgull pels personatges culturals de la ciutat. L'acte de l'Himne de Festes ha gaudit de bon temps normalment, i això que es tracta del mes d'abril. Però en els pocs anys que el dia els músics ha patit inclemències meteorològiques la resposta dels alcoyans ha sigut fidel i han acudit a cantar la lletra en valencià d'Eugenio Moltó. L'any més plujós va ser 1981, quan Pilar Mompó va ser la primera dona en dirigir l'Himne.

·1965: Fernando de Mora Carbonell.
·1966: Amando Blanquer Ponsoda.
·1967: Rafael Casasempere Juan.
·1968: José Juan Pérez.
·1969: Moisés Davia Serrano.
·1970: Rodrigo Alfredo de Santiago.
·1971: Bernabé Sanchis Porta.
·1972: José Esteve Solbes.
·1973: José Pérez Vilaplana.
·1974: Luis Blanes Arques.
·1975: Enrique Llàcer Soler. 
·1976: Gregorio Casasempere Juan.
·1977: Antonio Mompean Valenzuela. 
·1978: Carlos Palacio García.
·1979: Enrique Castro Gamarra.
·1980: Rafael Giner Estruch.
·1981: Pilar Mompó Aracil.
·1982: Amando Blanquer Ponsoda.
·1983: Alfonso Sellés Cabrera.
·1984: José Maria Valls Satorres.
·1985: Gregorio Casasempere Gisbert.
·1986: Vicente Jordà Payà.
·1987: Copérnico Pérez Romà.
·1988: José Luis Gonzàlez. 
·1989: Vicente Ivorra Pujalte.
·1990: José Miguel del Valle Galvañ.
·1991: Carmina Verdú Esparza.
·1992: José Almeria Molina.
·1993: Eduard Terol Botella.
·1994: José Luis Almeria Pintado.
·1995: Alfonso Saura Llàcer.
·1996: José Almeria Gisbert.
·1997: Antonio Linares Linares.
·1998: Ernesto Valor Calatayud. 
·1999: Andrés Pérez González.
·2000: Javier Juan Romeu.
·2001: Jaume Lloret Miralles.
·2002: Rafael Mullor Grau.
·2003: Moisés Olcina Berenguer.
·2004: José Antonio Silvestre Sanz.
·2005: Juan Tomás Silvestre Tabasco.
·2006: Mario Ferrer Bataller.
·2007: Marisa Blanes Nadal.
·2008: Consuelo Colomer Francés.
·2009: Francisco Amaya Martínez.
·2010: Jordi Bernàcer Valdés.
·2011: Juan Ponsoda Pla.
·2012: Rafael Rufino Valor.
·2013: Daniel Ferrero Silvaje.
·2014: Pedro Estevan Estevan.
·2015: Josep Francesc Almeria Serrano.
·2016: Hiroshi Fujii.
·2017: José Antonio Linares Igual.

Si "El Sig" de Gonzalo Barrachina és hui en dia conegut com l'Himne de Festes d'Alcoi és gràcies a l'impuls que es va fer fa 100 anys. En 1917 Francisco Laporta era el president de l'Associació de Sant Jordi i li va donar categoria a l'obra de Gonzalo Barrachina. Aquesta part de "La bella Zaida" és immortal i passarà de generació en generació gràcies a l'amor que els alcoyans li tenen a la seua música i les seues tradicions. També hi ha que agrair que els admiradors de Gonzalo Barrachina s'esforçaren en recuperar la seua memòria desprès de la mort de l'autor. Els seus amics van defendre a Gonzalo Barrachina i iniciaren la campanya per a que "El Sig" es convertira en l'himne. A més a més van col·laborar en la difusió d'algunes obres musicals de Gonzalo Barrachina com "Los viejos compadres", "Gratitut", "Escolta" i per supost "Ecos de Levante", que sona tots els anys a la Diana i sobretot a la desfilada de bandes del 21 d'abril, dia dels músics.

domingo, 5 de marzo de 2017

200 ANYS BANDA DE MÚSICA ALCOI

En 1817 la filà Llana va ser la primera en estar acompanyada per una banda de música en les Festes de Moros i Cristians. La banda de Milicianos Nacionales va tocar música per als actes en honor a Sant Jordi. Fins aquell any sols algunes trompetes i tambors marcaven el pas en les desfilades. La filà Llana va contractar al Batalló de Milicianos Nacionales perquè era la única corporació musical que existia en la ciutat.

La resposta del públic davant de la innovació musical va ser molt positiva. Els alcoyans van aplaudir de forma massiva aquesta idea de que les filaes s'acompanyaren d'una banda de música. Degut a l'aclamació popular moltes altres filaes van començar a contractar a músics per a que tocaren peçes musicals durant els dies de festa al carrer. 

Per l'èxit de la incorporació de la música, l'Associació de Sant Jordi li va otorgar a la filà Llana el privilegi d'obrir l'Entrada Mora tots els anys. A més a més els llaneros serien els encarregats de fer-li escolta al capita moro, junt a la banda de música. La filà a la que pertanyia el capità moro eixia en segon lloc, sempre per darrere de la filà Llana. En 1830 es funda la banda "Corporació Musical Primitiva d'Alcoi", coneguda com la vella. Va ser la primera banda de música alcoyana en incorporar el saxo com a intrument musical de banda. Als anys 30 del segle XIX la Llana ja no era la única filà amb banda de música i com el capità moro tenia als seus propis músics ja no va fer falta que la filà Llana i els Milicianos Nacionales encapçalaren la parada musulmana. 

 En 1842 es va fundar la "Societat Musical Nova d'Alcoi". Les bandes de música anaven en augment i en 1840 la majoria de filaes alcoyanes tenien la seua pròpia banda de música, encara que pertanyien a altres pobles. Les desfilades van perdre caràcter militar per a convertir-se en una celebració lúdica i sonora. La música que s'interpretava era marcial perquè encara no havia nascut el gènere del pasdoble sentat. Hi ha referències de que en 1866 s'interpretaven polkes, mazurques, habaneres i vals. Fins a 1882 no apareix el primer pasdoble catalogat com a música festera. Juan Cantó Francés va composar "Mahomet", una peça musical molt original que és l'origen del pasdoble sentat. No es pot concebre una Diana sense els pasdobles.

Amb el segle XX arriba una filà mora molt especial: els Abencerrajes. Les marxes de caràcter àrab i les melodies orientals es posen de moda i aquesta influència marca la forma de composar del músic Antonio Pérez Verdú. En 1907 es crea la primera obra musical exclusivament per a l'Entrada Mora. "A Ben Amet" va dedicada a la filà Abencerrajes. "A Ben Amet" va resultar tot un triomf al carrer. La marxa mora és diferent al pasdoble dianer i enseguida va acaparar l'atenció de festers i compositors alcoyans. Poc desprès Camilo Pérez Laporta va composar "La canción de l'harem". Les marxes mores van substituir als pasdobles sentats en l'Entrada Mora.

Altra gran revolució de la música festera va ser l'invent de la marxa cristiana. "Aleluya" es va estrenar en 1958 i va sonar en l'esquadra de negres de la filà Vascos. El seu autor era l'alcoyà Amando Blanquer que va composar la primera marxa cristiana tenint en compte factors com l'esperit cristià, guerrer i un ritme adequat per a l'Entrada Cristiana. "Aleluya" va marcar un abans i un desprès per la forma en que va sorgir aquest subgènere de la música festera. D'entre les obres d'Amando Blanquer la més premiada és "L'Ambaixador". Aquesta marxa mora va guanyar el primer premi en el concurs de música festera celebrat en Alcoi a l'any 1959.


Altre gran exponent de la música festera és el músic d'Ontinyent José Maria Ferrero Pastor. És l'autor de "Bonus Christianus", "Apòstol poeta", "Ximo", "Reige", "El kabila" i "Bon capità". Als anys 60 va composar magnífiques marxes mores que continuen interpretant-se hui en dia a les Entrades. Una d'elles és "Mozàrabes 1960".

Les marxes cristianes es van consolidar en les Festes de Moros i Cristians als anys 70. A partir dels anys 80 comença un verdader boom amb les marxes cristianes. Músics com José Pérez Vilaplana es van reinventar per a crear obres del gust dels festers com "Cruzada 83". La proliferació de marxes cristianes era evident i algunes com "Ix el cristià", "Als cristians" o "L'ambaixador cristià" disfrutaven i continuen disfrutant d'una gran popularitat. Els temps havien canviat desde el naixement del subgènere de marxa cristiana i les noves peçes musicals que acompanyaven a les filaes cristianes agafaven altre estil. Una de les característiques principals són el ritme ràpid i l'ambient festiu i alegre que transmeten. Bona prova d'aquest tipus de marxa cristiana és la composició d'Antonio Carrillos "Capitania Cides 1986".

Amb els anys 90 apareixen nous compositors. Un dels més polèmics i transgressors va ser el contestà José Vicente Egea Insa. Marxes cristianes com "Picadilly Circus" i "Catarsis" van sorprendre a espectadors i festers per sonar molt diferents a la resta de música festera. Són peçes musicals amb grans defensors i alguns detractors. Una marxa cristiana de gran qualitat és "Marfil" que José Vicente Egea Insa va composar en 1994.

Enrique Alborch també va composar unes quantes marxes cristianes plenes de força per al bàndol de la creu. A finals dels anys 90 algunes marxes cristianes com "Caballeros de Navarra", "Gloria" o "Cid" van acaparar l'atenció. Les obres del valencià Enrique Alborch van compartir protagonisme. "Terra Nostra" va quedar relegada en Alcoi però va ser molt interpretada en altres poblacions que celebren Festes de Moros i Cristians desde la seua composició en 1999.

Precisament en 1999 el percussionista Francisco Valor Llorens composa la seua primera marxa cristiana: "Laia". El compositor de Cocentaina és actualment el rei de la música festera i té una gran quantitat de marxes cristianes i mores. Destaquen "Creu daurà", "Aralk", "Xamarcai", "El diví", "Almugâwir", "Roperia Ximo" i "Martí Ximanà". Té un estil propi que no es pot confondre i que li ha donat grans alegries. Francisco Valor és famós dins del mon fester i no hi ha Entrada en la que no es toque una obra seua. Una de les seues marxes cristianes més desconegudes és "Puche", estrenada en 2006.


Altre compositor de gran prestigi en l'actualitat és Saül Gómez. Aquest músic nascut en Ontinyent és especialista en marxes mores. Les seues melodies són sútils i agradables. Sonen eufòriques, sensuals i alegres. Saül Gómez ha sabut captar l'essència d'una Entrada Mora i ha traslladat a la partitura tot l'ambient de sumptuositat que desprenen les filaes mores. Per això marxes mores com "Xabat", "Abenserraig", "Al Wazir", "Blau i nacre" o "Belsaí" són les preferides de molts festers. Les bandes de música ha tocat poques voltes la marxa mora "Shukran" però es tracta d'una de les marxes mores més boniques de Saül Gómez per la seua delicadesa i dolçor.


Està clar que la música festera ha evolucionat de la mateixa forma que ho han fet les tradicions valencianes. Però tot aquest progrés musical i compositiu no haguera sigut possible si la filà Llana d'Alcoi no haguera contractat una banda de música per a les Festes Patronals. Per aquesta raó 1817 va ser un any històric i va canviar el rumb de les Festes de Moros i Cristians. Gràcies a la banda de Milicianos Nacionales podem disfrutar de la música festera. I sempre hi ha que recolzar les bandes de música que amb la seua professionalitat fan més gran i participativa Nostra Festa. 200 anys desprès de l'aparició d'una banda de música en les Festes d'Alcoi, aquestes agrupacions continuen sent una part vital de la cultura valenciana.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites