miércoles, 26 de abril de 2017

CÀRRECS FESTERS 2017

Han sigut unes sensacionals Festes d'Alcoi. Els protagonistes de les Festes de Moros i Cristians 2017 han sigut:
SANT JORDIET: TOMÁS PASCUAL (Filà Aragonesos)

CAPITÀ CRISTIÀ: LUIS SANUS (Filà Almogàvars)

ALFÉREZ CRISTIÀ: GABRIEL BARRACHINA (Filà Navarros)

CAPITÀ MORO: FIDEL MESTRE (Filà Xanos)

ALFÉREZ MORO: JOSÉ JAIME BERNABEU (Filà Verds)

viernes, 21 de abril de 2017

GUIÓ ACTES FESTES DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI 2017

A les portes de començar les Festes de Moros i Cristians 2017, els nervis i la il·lusió s'apoderen de tot Alcoi. L'emoció, l'entrega i la passió es veuen reflectides en els ulls dels festers. Sant Jordi és primavera, Sant Jordi és harmonia. Sant Jordi representa valors tan importants com la concòrdia, el respecte i la tolerància que caracteritza Nostra Festa. A més a més el nostre patró és un símbol d'unió de diferents religions: la cristiana, la musulmana i el judaisme. Totes tres bressol de cultures, devocions i llegendes que tenen el seu espai dins de les Festes de Moros i Cristians. Innovar, experimentar, reinventar-se i sorprendre són conceptes que descriuen les meravelloses Entrades. José Antonio Linares dirigirà el cor i la banda més gran que té aquesta ciutat: La que es forma a la Plaça d'Espanya la vesprada del 21 d’abril. Enguany celebrem el centenari de la proclamació de "El Sig" de Gonzalo Barrachina com a Himne de Festes. També les bandes de música estan d'enhorabona: Fa 200 anys que van aparèixer a les Festes d'Alcoi, al igual que la filà Judíos. Les filaes han teixit durant segles un patrimoni immaterial únic i inimitable per la seua creativitat i màgia. Alcoi té una festa que dura un any, que es viu al llarg de 12 mesos amb intensitat dins de cada casa i filà i explota al carrer en tres dies com els batecs del cor. I durant els mesos de fred trobem a faltar els moments únics de Nostra Festa. Tirem en falta el bullici d'abans de les Entrades i fins hi tot el silenci. Eixa pau que es respira en els instants anteriors a l'arrancà de la Diana. És una sort, un orgull i un honor poder formar part d'una festa tan meravellosa: Les millors Festes de Moros i Cristians del mon.

5 CÀRRECS, UNA FESTA:
-Luis Sanus Pastor: Capità Cristià de la filà Almogàvars.
-Gabriel Barrachina Pastor: Alférez Cristià de la filà Navarros.
-Fidel Mestre Moltó: Capità Moro de la filà Xanos.
-José Jaime Bernabeu Verdú: Alférez Moro de la filà Verds.
-Tomás Pascual Cantó: Sant Jordiet de la filà Aragonesos.

GUIÓ D'ACTES DE LA TRILOGIA FESTERA 2017:

VIERNES, 21 DE ABRIL

FIESTA DEL PASODOBLE.- A las 19:30 horas desfile de las Corporaciones Musicales, desde la Avinguda País Valencià, en el cruce con la calle de Santa Llúcia, hasta la Plaça d'Espanya, donde se interpretará conjuntamente por todas las bandas participantes el centenario Himne de la Festa. Con motivo de los 100 años del Himno los pasados directores de "El Sig" desfilaran juntos.

Nostra festa ja
cridant-nos està
cridant està
amb veu i alé que és vida
de tots es beneïda 
beneïda. Visca! Visca! 
Llaor, Llaor, 
per donar-te esplendor 
riu en l'esfera 
la primavera. 
Llaor, llaor, 
per donar-te esplendor 
riu en l'esfera 
la primavera. 
Visca! Visca! 

Al finalizar, Castillo de fuegos artificiales en el Pont de Sant Jordi. 
NIT DE L'OLLA.- Cena típica de festers y músicos en cada Filà. Posteriormente desfile hacia la Plaça d'Espanya. 
HORARIO E ITINERARIO.- Desde las 21:30 a la 1 de la noche. Las Filaes arrancarán desde Sant Nicolau (en la Font Redona), entrando en la plaza por delante del Ayuntamiento y finalizando detrás del Castillo. También arrancarán desde la Avinguda País Valencià (a la altura del cruce con la calle Bambú), entrando en la plaza por delante del Bar Ideal y finalizando detrás del Castillo. 

SÁBADO, 22 DE ABRIL- DÍA DE LAS ENTRADAS

A las 5:00 horas, Misa en la Parroquia de Santa Maria. 

DIANA.- A las 5:45 horas será izada la enseña de la Cruz en el Castillo. Después del rezo del Avemaria y de la interpretación del Himne de la Festa se inicia este desfile. Cada Filà estará representada por una escuadra con diez festers y su cabo, e irá seguida por su banda de música HORARIO.- La primera Filà arranca a las 5:50 horas y la última sobre las 7:45 horas.
ITINERARIO.- Se inicia en la plaça d'Espanya frente al Ayuntamiento y siguiendo por Santo Tomás, Templo de Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Jordi, Bambú y acaba ante el Sant Jordi Rajoletes. Sale de nuevo desde la Avinguda País Valencià, a la altura de la calle Santa Llúcia, y sigue por Sant Llorenç, Sant Francesc, finalizando a la altura de la placeta de la Creu Roja. Arranca nuevamente en el Partidor y discurre por Sant Nicolau, finalizando en la Bandeja.
FORMACIÓN.- Bando Cristiano: Almogàvars (Filà Capitán con Sargento Cristiano), Andaluces, Asturianos, Cides, Maseros, Gusmans, Vascos, Navarros (Filà Alférez), Mozàrabes, Tomasines, Muntanyesos, Cruzados, Alcodianos y Aragonesos. Bando Moro: Xanos (Filà Capitán con Sargento Moro y esquadra femenina), Llana, Judíos, Miqueros, Magenta, Cordoneros, Ligeros, Verds (filà Alférez), Mudéjares, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberiscos y Benimerines.

ENTRADA DE CRISTIANOS.- Desfile de los Campeones de la Cruz, estampa del romancero de la época del rei Jaume I el Conqueridor. Simboliza la concentración de fuerzas cristianas en defensa de la entonces Villa de Alcoi. 
HORARIO E ITINERARIO- Se inicia a las 10:30 horas en el Partidor y sigue por Sant Nicolau, plaça d'Espanya (el Capitán llega a la plaza sobre las 11:15 horas haciéndosele entrega de las llaves de la Villa), sigue por Sant Llorenç, acabando al final de l'Avinguda País Valencià. FORMACIÓN.-
Sargento Cristiano
Timbaleros y Trompeteros
Capitán Cristiano 
Escolta y séquito (boato capitania)
Almogàvars (Filà Capitán) 
Mozàrabes 
Vascos
Gusmans 
Maseros
Cides 
Asturianos 
Andaluces (Filà d'en Mig) 
Aragonesos 
Alcodianos 
Cruzados 
Muntanyesos 
Tomasines 
Timbaleros y Trompeteros
Alférez Cristiano  
Escolta y séquito (boato alferecia)
Navarros (Filà Alférez) 

ENTRADA DE MOROS.- Fantasía de la suntuosidad oriental que evoca las formaciones morunas del caudillo Al-Azraq que asediaron la Villa de Alcoi. 
HORARIO E ITINERARIO- Se inicia a las 17:00 horas y el Capitán llega a la plaza sobre las 17:45 horas. Se sigue el mismo itinerario que en la Entrada de Cristianos. FORMACIÓN.-
Sargento Moro
Timbaleros y Trompeteros
Capitán Moro 
Escolta y séquito (boato capitania)
Xanos (Filà Capitán) 
Miqueros 
Judíos (Escuadra 200 aniversario)
Llana 
Benimerines 
Berberiscos 
Realistes (Filà d'en Mig) 
Marrakesch 
Abencerrajes 
Mudéjares 
Ligeros 
Cordoneros
Magenta  
Timbaleros y Trompeteros 
Alférez Moro 
Escolta y séquito (boato alferecia)
Verds (Filà Alférez)

DOMINGO, 23 DE ABRIL- DÍA DE SAN JORGE

SEGUNDA DIANA.- Tiene características similares a la Primera Diana, pero es un acto con especial participación de la niñez festera y por primera vez los Sergentets Infantils arrancaran con las filaes capitanas (Almogàvars i Xanos). 
HORARIO E ITINERARIO.- A las 9:00 horas iniciarán la marcha los bandos. Finaliza antes de las 11 horas. Los Moros iniciarán el acto desde la Font Redona, hasta la plaça d'Espanya y terminarán en el Castillo, pasando por delante del Ayuntamiento. Los Cristianos partirán de la Avinguda País Valencià, a la altura de la calle Bambú, hasta la plaça d'Espanya y terminarán en el Castillo, desfilando por delante del Círculo Católico de Obreros.

PROCESIÓN DE LA RELIQUIA.- Traslado de la Reliquia de San Jorge desde su templo hasta la Parroquia de Santa Maria. HORARIO E ITINERARIO.- Se inicia a las 11:00 horas en el templo de San Jorge y sigue por las calles de Santo Tomás, L'Escola, Mossèn Torregrosa, Sant Llorenç con tirada de claveles al Sant Jordiet, plaça d'Espanya y Pintor Casanova (Major) a la Parroquia de Santa Maria, finalizando a las 12:00 horas aproximadamente. 
FORMACIÓN.- Heraldos, Capitán Moro (Filà Xanos), Sargento Moro y séquito, banderines de las Filaes Moras; Alférez Moro (Filà Verds), Embajador Moro, Abanderado y séquito; Capitán Cristiano (Filà Almogàvars), Sargento Cristiano y séquito, banderines de las Filaes Cristianas; Alférez Cristiano (Filà Navarros), Embajador Cristiano, Mosén Torregrosa, Abanderado y séquito; Asamblea General de la Asociación de San Jorge con bandera y Sant Jordiet, Reliquia, Reverendo Clero y Autoridades.

A continuación, solemne MISA MAYOR, interpretándose la “Missa a Sant Jordi”, de Amando Blanquer Ponsoda por la Orquesta Sinfónica Alcoyana y los Coros: Grupo Cantores, Coral Polifónica Alcoyana, Veus Blanques y Coro de El Trabajo. 

A las 14:30 horas MASCLETÀ en la plaça d'Espanya. 

DIANA VESPERTINA DEL CAVALLET.- A las 18:00 horas, desde la Font Redona hasta la plaça d'Espanya, a cargo de las Filaes Realistes y Berberiscos. 

PROCESIÓN GENERAL.- Se devuelve la Reliquia y la imagen ecuestre de San Jorge a su templo. HORARIO E ITINERARIO.- Empieza a las 19:30 horas y termina sobre las 21:30 horas. Los festers y devotos se concentrarán en la placeta del Carbó para subir por la calle Pintor Casanova (Major) donde se incorporará el Clero, Reliquia y Autoridades, siguiendo por la plaça d'Espanya, Sant Nicolau, plaça Ramón y Cajal, Sant Francesc, Mossèn Torregrosa, L'Escola, Santo Tomás al templo de San Jorge. Participan Heraldos, devotos, festeros de las 28 filaes, cargos principales como capitán i alférez i el niño Sant Jordiet, l'Associació de Sant Jordi, imagen de San Jorge, Reliquia del Santo, Reverendo Clero y Autoridades. 

RETRETA.- Desfile informal de festers sobre carrozas engalanadas e iluminadas y acompañadas con charanga de música. A las 23:30 desde la Font Redona.


LUNES, 24 DE ABRIL- DÍA DEL ALARDO O BATALLA

CONTRABANDO.- A las 8:00 horas, en la plaça d'Espanya se celebrará este antiguo acto entre las Filaes Andaluces y Maseros. 

GUERRILLAS.- Despliegue aislado de Filaes en escaramuzas con fuego de arcabucería, por diversas calles de la población, excepto en la plaça d'Espanya y alrededores. Empieza a las 8:45 horas y termina a las 9:45 horas. 
A las 9:45 horas se posesionarán del Castillo el Capitán Cristiano con su Filà Almogàvars y el Alférez con su Filà Navarros. La Filà del Alférez ocupará la segunda planta. 

ESTAFETA Y EMBAJADA MORA.- A las 10:00 horas el Estafeta (jinete moro) intima la rendición del Castillo, y ante la negativa regresará en veloz carrera por la calle Sant Nicolau. Llegan a continuación el Embajador Moro y su escolta, realizándose la Embajada mora desde la plaza al Castillo. 

ALARDO DE LA MAÑANA.-  Terminado el parlamento sin acuerdo, comienza el Alardo o batalla de arcabucería. Sobre las 11:00 horas salen del Castillo el Capitán y el Alférez Cristiano seguidos de sus huestes. La guerrilla en la plaza la harán los cristianos retrocediendo, de espaldas al Castillo y los moros avanzando de cara al mismo. Al final tiene lugar la lucha con arma blanca en la plaza y el Castillo que finalmente toman los moros. Las Filaes terminarán el Alardo ante el templo de San Jorge. 


ESTAFETA Y EMBAJADA CRISTIANA.- A las 16:15 horas se posesionarán del Castillo el Capitán Moro con su Filà Xanos y el Alférez con su Filà Verdss. La Filà del Alférez ocupará la segunda planta. A las 16:30 horas tiene lugar la Estafeta y Embajada con iguales características a la realizada por la mañana, pero con signo cristiano.

ALARDO DE LA TARDE.- Terminada la Embajada, nueva batalla de arcabucería con el mismo itinerario que en la mañana, pero siendo el Capitán y el Alférez Moro los que salen del Castillo sobre las 17:30 horas. Les seguirán las mismas Filaes que en el Alardo de la mañana. El Capitán y Alférez Moro, junto con sus filaes, realizarán el encaro en el mismo lugar que en la mañana (al principio de la calle El Camí y la calle Joan Cantó) y las demás Filaes de su bando seguirán el mismo recorrido que realizó el bando cristiano. Las guerrillas de la plaça d'Espanya las realizarán el bando moro retrocediendo y el bando cristiano avanzando. Al final tiene lugar la lucha con arma blanca y la toma del Castillo por los cristianos. El fuego de las Filaes termina frente al Templo de San Jorge, antes de las 20 horas. 

ACOMPAÑAMIENTO DE LA IMAGEN DE SAN JORGE.- Terminada la lucha, los Capitanes y Alféreces se dirigirán dando la vuelta a la plaza, a la Parroquia de Santa Maria (placeta del Fossar) donde se les unirá la Asamblea General de la Asociación de San Jorge y el niño Sant Jordiet con su Filà, acompañando, todos juntos, a la imagen de Sant Jordi el Xicotet por la calle Pintor Casanova (Major), plaça d'Espanya (por delante del Ayuntamiento) y calle Santo Tomás a su templo titular, para orar en acción de gracias al Santo Patrón. 
FORMACIÓN.- Capitán Moro con su Filà y Banda de Música; Alférez Moro con su Filà y Banda de Música; Capitán Cristiano con su Filà y Banda de Música; Alférez Cristiano con su Filà y Banda de Música; Sant Jordiet con su Filà y Banda de Música; Asamblea General de la Asociación de San Jorge; imagen del Santo y Banda de Música. 

APARICIÓN DE SAN JORGE.- A las 21:30 horas se celebrará la Aparición de San Jorge sobre las almenas del Castillo, entre los sones del Himne de Festes. Durante la aparición se disparará un CASTILLO DE FUEGOS ARTIFICIALES

SOPARETS.- Sobre las 22:00 horas, tras la salida del castillo del Sant Jordiet, se celebra este tradicional y desenfadado acto en la plaça d'Espanya y alrededores.

BONES FESTES. VISCA SANT JORDI!

lunes, 17 de abril de 2017

GLÒRIA MAJOR I GLÒRIA INFANTIL 2017

La Glòria 2017 ha sigut curiosa perquè s'ha celebrat prou tard en el calendari. Diumenge de resurrecció a una setmana del dia Sant Jordi. El 16 d'abril quedarà en la memòria dels 28 gloriers que han anunciat la imminent arribada de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Una efemèride amb poca difusió ha sigut que desde fa 100 anys la Glòria es celebra el diumenge de Pasqua. D'ahí prové la denominació del pròleg fester alcoyà com a "Glòria". En l'avís fester d'ahir va fer un sol radiant i el públic va acudir a la Glòria en massa. Com sempre, les filaes mores van arrancar a la Plaça Espanya primer. Daniel Méndez ha alçat la llança sense nervis, ja que és el seu tercer any com a Sargento Moro. La Societat Musical Nova d'Alcoi li ha posat música a la doble formació en l'any del seu 175 aniversari com a banda de música. 

Javier Lerma havia creat molta expectació en la seua estrena com a Sargento Cristià i la seua arrancà va superar tots els pronòstics. Lentament va guiar als 14 gloriers cristians amb una elegància poc vista als últims anys. Als ulls de Javier Lerma Llorca es nota la vitalitat i passió per Nostra Festa, és un gran coneixedor d'Alcoi i la seua història. El fester, que en realitat és de la filà Verds, ha estrenat un trage amb un escut platejat al pit que té la creu cristiana. La túnica és blanca i d'un blau clar que mai s'havia utilitzat en els trages del Sargento Cristià. El trage és un reflex de la joventut del nou Sargento Cristià, ja que té 22 anys.

Fins a 1916 l'acte s'havia celebrat el dissabte i de forma experimental es va canviar al Diumenge de Resurrecció. La Glòria 2017 ha sigut molt bonica però ha rebut reiterades queixes sobre la gent i fotògrafs que tapen l'arrancà. La part del carrer Sant Nicolau té més visibilitat i Javier Lerma l'ha disfrutat molt al so del pasdoble "Un moble més". El Sant Jordiet aragonès, Tomás Pascual, ha repartit puros als gloriers i al final de l'acte ha encès una forta mascletà a la Plaça Espanya.

Al matí següent, és a dir hui, s'ha celebrat la Glòria Infantil desde el Partidor. Queden pocs dies per a la Trilogia Festera pels capritxos del calendari d'abril i per això la Glòria Infantil s'ha celebrat el dilluns 17 d'abril. Aprofitant que és festiu, a les 12 del migdia els glorierets han desfilat per a pregonar els dies grans d'Alcoi. L'entranyable acte ha destacat per l'estrena en el càrrec del Sergentet Cristià: Víctor Fernàndez. El seu trage és com el del Sargento Major i és molt original, excepte pel casc daurat amb ploma roja. Aquest càrrec sempre ha tingut dissenys molt clàssics i aquesta volta s'han permès la llicència d'utilitzar colors diferents, per exemple el blau de la capa.

El públic esperava amb ansies les dos jornades de Glòria. Aquest any més que mai hi ha que exprimir els pocs dies d'ambient fester abans de la Trilogia 2017. El Sergentet Moro, Guillem Climent, ha fet una arrancà majestuosa. Una desfilada plena de somriures que ha acabat a les portes del Temple de Sant Jordi. Desde 2002 la Glòria Infantil ja no acaba al Parterre, sinó al carrer Santo Tomás. El vídeo pertany a "Radio Alcoy".


Aquesta vesprada els carrers del centre d'Alcoi faran olor a ciris per la Processó del Xicotet. Al Temple de Sant Jordi començarà el Trasllat del Sant Jordi el Xicotet fins l'Església de Santa Maria. El 17 d'abril sempre és especial per als devots del patró i més aquest any en que tots els actes previs estan concentrats en 6 dies. També les Entraetes estan comprimides en poques nits. Deixem l'intens calendari d'Entraetes per a que siguen consultades amb facilitat.

miércoles, 12 de abril de 2017

INFORMACIÓ FESTES ALCOI 2017


La Glòria es celebrarà el pròxim diumenge 16 d'abril. A les 10 del matí els gloriers de les 28 filaes i els Sargentos es reuniran a la Plaça d'Espanya i s'iniciarà l'acte amb el cant del centenari Himne de Festes. Sobre les 12:30 el nou Sargento Cristià Javier Lerma arrancarà del Partidor i al acabar la Glòria es dispararà una sonora mascletà. La celebració de la Pasqua continuarà amb la Glòria Infantil del 17 d'abril. Comença a les 12:00 i acaba a les 14:00 davant del Temple de Sant Jordi. Per la vesprada del mateix dia 17 es fa el Trasllat del Xicotet. La imatge de Sant Jordi serà portada per devots fins l'Església de Santa Maria a les 20:00.

Sols queden 10 dies per al màgic dia de les Entrades de Moros i Cristians. Dos Entrades que tenen a grans protagonistes que van a acaparar totes les mirades. Són festers molt involucrats en Nostra Festa i que estan plenament integrats en les seues filaes. Però les Festes de Sant Jordi tenen també un càrrec infantil que possiblement siga el més important: Sant Jordiet. Aquest any serà el xiquet Tomás Pascual Cantó de la filà Aragonesos.

Luis Sanus és molt conegut en Alcoi per la seua professió de pintor i també per dissenyar molts càrrecs i boatos. Aquest any ell es dissenyarà el seu propi trage perquè és el capità cristià 2017. Estrenarà la marxa cristiana "Rictus" d'Àngel Lluís Ferrando. La filà Almogàvars l'arroparà amb un boato guerrer, 3 ballets i una esquadra de negres de dracs amb la marxa cristiana "El diví".

Fidel Mestre és el pare de l'alférez xano de l'any passat i aquest any el veterà va a representar a un Al-Azraq ancià: És a dir al capità moro 2017. José Maria Valls li ha dedicat la peça musical "Al-Azraq viene". Al boato eixiran 3 ballets i l'esquadra de negres desfila amb "Juanjo", una marxa mora que feia anys que no es tocava en Alcoi.

Gabriel Barrachina és l'il·lusionat alférez cristià 2017 de la filà Navarros. Gràcies a ell sonarà la marxa cristiana d'Enrique Igual Blasco "Santos, poetas y guerreros" al migdia del 22 d'abril. El seu boato esotèric es compondrà de 2 ballets i l'esquadra de negres desfilarà amb una marxa cristiana nova: "Ultreia" de Francisco Valor.

José Jaime Bernabeu afortunadament ha superat el càncer i podrà ser l'alférez moro 2017. La filà Verds traurà al carrer un boato amb 2 ballets i marxes mores molt antigues. L'alférez moro desfilarà amb "Moro de Granada" i l'esquadra de negres amb "Uzul el selmim", una marxa mora molt alcoyana del compositor Camilo Pérez Monllor.

És destacable que Antonio Aracil crearà el seu primer boato gràcies a la confiança de la filà Verds. Luis Sanus portarà un trage almogàvar dissenyat per ell però el boato està confeccionat per José Moiña. Jordi Sellés repeteix amb els dissenys de la filà Xanos. Michel Abietar s'encarrega de l'alferecia de la seua pròpia filà i a més a més és amic de l'alférez navarro.

Aquest any la Diana estarà plagada d'esquadres de dones. La filà Aragonesos té per primera volta una esquadra femenina que està molt emocionada per fer el seu debut. Les festeres pioneres de les filaes Marrakesch i Vascos tornen a tindre esquadra en trams secundaris de la Diana. L'esquadra femenina de la filà Realistes arrancarà a la Plaça d'Espanya, al igual que la filà Xanos. L'esquadra femenina de la filà del capità moro ha causat molta expectació perquè les dones seran dirigides pel Sargento Moro, càrrec oficial que sempre ha sigut un home.

L'Associació de Sant Jordi s'ha marcat com a objectiu d'aquest any evitar la figura dels passejants. Eixes persones que durant les Entrades van passejant per mig del carrer entorpint la desfilada. Han demanat que s'utilitzen altres carrers per a desplaçar-se i no molestar als espectadors. Els passejants poden ser festers, públic o fins hi tot directius que estan organitzant l'Entrada i tapen l'espectacle. És un problema que es veu molt als últims anys i que crea situacions incòmodes per als mirons de les cadires. Els fotògrafs també poden ser un inconvenient perquè es desplacen per mig del carrer però estan fent el seu treball.

L'Associació de Sant Jordi i les filaes han fet un gran esforç per a mantindre l'esplendor de l'Alardo. En 2018 podrem disposar de 4 kilos per a disparar però aquest any encara ens haurem de conformar amb un kilo pel matí i un kilo per la vesprada. Els festers podran participar si tenen la llicència d'armes. Es podia aconseguir gratuïtament el permís per a disparar el trabuc gràcies a que estava sufragat per l'Associació de Sant Jordi i Urgensa. 2352 festers van complir els tràmits de la llicència d'avantcarga i podran recollir la pólvora amb unes mesures molt estrictes de seguretat per culpa de les normes de repartiment.

Per la seua part l'Ajuntament també ha demanat que no es llancen servilletes desde els balcons. Estava de moda tirar servilletes de paper en les Entrades i l'any passat es va comprovar que és una pràctica perillosa, sobretot si els carrers estan banyats. El regidor Raül Llopis ha indicat que aquesta prohibició es fa pel bé comú i per a evitar problemes. Persones i cavalls poden relliscar quan s'acumulen perquè les servilletes són d'un tipus de paper molt fi. A més a més quan es llancen de forma massiva tapen la visió i algunes carrosses perden el seu encant. La sanció seria d'uns 750 euros. Però es poden continuar tirant les típiques serpentines i confeti que aporten color i no molesten tant. La prudència és la clau en aquest cas i fins hi tot el confeti pot ser un perill.

Dins de les Festes de Moros i Cristians podem trobar diferents tipus d'actes: Actes religiosos com les Processons, la Missa Major o l'Aparició de Sant Jordi. L'Aparició també pot encasellar-se dins dels actes de representació. Són les batalles i la majoria de moments del 24 d'abril, dia de l'Alardo. Les Ambaixades, l'estafeta i la lluita són recreacions d'un fet històric de 1276. En tercer lloc trobem els actes d'exhibició. Les Glories són considerades com a actes d'exhibició i per tant les dos Dianes també. És curiós que tant la Glòria com la Diana tinguen la seua versió infantil per a que els xiquets també participen en aquesta exhibició de poder. Però la major demostració de força és l'acte de les Entrades. L'Entrada Mora i la Cristiana centren totes les mirades per ser l'acte més important de les Festes d'Alcoi. Està clar que els actes d'exhibició són els preferits dels festers. Els actes musicals es poden trobar en la vespra de la Trilogia. És a dir el 21 d'abril. Òbviament es diu "El dia els músics" pel protagonisme que tenen els actes musicals: Desfilada de bandes i interpretació de l'Himne de Festes. Per últim estan els actes lúdics que serveixen per a passar-ho bé durant els 4 dies de Festes. Les entraetes, els soparets, l'olleta i la Retreta són actes desenfadats que agraden molt per la seua diversió i alegria. En 5 grups es poden classificar els actes de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

"Es la hora y empieza la Entrada Cristiana. Ya nada será real. Todo será fantasía a excepción de la voluntad de un pueblo entero que vive inconteniblemente sus Fiestas. Las calles olvidarán su piel de asfalto y se revestirán de un delirio de música y color. La leyenda, la tradición, el mito y la fábula se entremezclarán formando un todo alucinante. Miles y miles de personas se habrán apiñado ya a lo largo del cada vez más insuficiente recorrido por donde las utópicas huestes desfilarán en un derroche de imaginación. Hay como un hechizo colectivo, una hipnosis compartida y por todos admirada..."

"Arranca la Entrada Mora. Y da la sensación de que Sant Nicolauet se ha estrechado más si cabe para acoger el desfile de los de la media luna. Porque si bajar Sant Nicolauet con un pasodoble vibrante resulta inenarrable, no hay palabras para describir esa bajada con el ritmo golpeando en cada rincón, revolviéndose en cada esquina, de una marxa mora repleta de timbales. Esos timbales que se quedan cogidos en los riñones del festero, que se meten dentro, muy dentro, en una evocación subconsciente de sonidos. Són el corazón de Alcoi latiendo, un Alcoi más moro que nunca. Y ese sentimiento indescriptible se evapora como un suspiro contenido, sin apenas tiempo para el recuerdo. Pese a que ya siempre quedará algo marcado en el interior del festero que vivió la experiencia."

jueves, 6 de abril de 2017

LES 4 BANDES DE MÚSICA D'ALCOI

La ciutat d'Alcoi pot presumir de tindre 4 bandes de música de gran qualitat. Totes elles amb molta història darrere i amb una gran relació amb les Festes de Moros i Cristians. És un orgull que hi haja tants músics i per fer-los un homenatge recordem la història d'aquestes 4 bandes de música. Hi ha que destacar que en 1817 va aparèixer la primera banda de música en les Festes d'Alcoi i també que la Societat Musical Nova d'Alcoi compleix 175 anys.

-CORPORACIÓ MUSICAL PRIMITIVA D'ALCOI: 
És la banda de música més antiga que continua en actiu. La Primitiva es va fundar en 1930 i els seus origens provenen de la denominada "Banda de Milicianos Nacionales" que va eixir en les Festes de fa 200 anys. Francisco Cantó Botella va ser el primer director oficial i a més a més va incloure el saxo com a instrument de la banda per primera volta. El nou saxofonista va despertar la curiositat de la societat alcoyana. En 1866 van estrenar uniformes i el primer reglament oficial de 1881 estructurava l'entitat en tres seccions: Banda, orquestra i capella. En 1875 naix de la Primitiva la escola de música anomenada "Centre Instructiu Musical Apolo". La banda Primitiva va estrenar en 1907 la primera marxa mora: "A Ben Amet". El propi autor, Antonio Pérez Verdú, era el director de la Primitiva i se'l coneixia com "Senyor Tonico la guapa". El conegut compositor Camilo Pérez Laporta també va dirigir la banda desde 1913 i va ser substituït Julio Laporta Hellín fins la seua mort en 1928. L'antiguitat de la banda va fer que es guanyara el nom de "La Vella" entre els alcoyans. Aquest nom es va utilitzar molt en la època en que Camilo Pérez Monllor era el director. Desprès de la Guerra Civil la banda Primitiva va aconseguir un gran prestigi gràcies al director Fernando de Mora i als nombrosos premis que va rebre la corporació fins als anys 50. També es van gravar els primers vinils de música festera abans de l'arribada de Jaume Lloret a la direcció. Gregorio Casasempere Gisber va assumir la direcció de la banda Primitiva en 1979, quan era jove i tenia moltes il·lusions musicals. El conegut Gori va reorganitzar l'acadèmia de solfeig i va marcar una època amb la seua forma de dirigir. Li va cedir el lloc a Àngel Lluís Ferrando en 2007 i actualment Gori és director del Conservatori Joan Cantó. De l'Apolo han sorgit excel·lents músics com Amando Blanquer, Enrique Llàcer Regolí, Eduard Terol i Juan Ponsoda. La Corporació Musical Primitiva ha estrenat obres tan importants com "L'entrà dels reis" o "Any d'alferis". Al Concert del Diumenge de Rams estrenen la marxa cristiana "Rictus". Àngel Lluís Ferrando li l'ha dedicat a Luis Sanus, capità cristià 2017. La música festera ha sigut molt important en la banda Primitiva i fins fa pocs anys estaven vinculats a la filà Abencerrajes. Tan sols els músics de "La Vella" podien tocar "Uzul el selmim", la famosa marxa mora de Camilo Pérez Monllor de 1914.


-SOCIETAT MUSICAL NOVA D'ALCOI:
Aquest entitat celebra el seu 175 aniversari perquè es va fundar en 1842. La "Societat Filarmònica la Nueva" tenia 25 components i a Jorge Verdú com a director. També van tindre una capella de cantants que participaven en celebracions religioses. La "Capella de Santa Cecília" pertanyia a la Nova i va estrenar l'Himne a Sant Jordi. D'aquesta banda de música van sorgir altres desaparegudes com "Música la Tercera", "La Novíssima" i"La Nova de Iris". Desde 1913 aquesta banda acompanya a la filà Miqueros, la més antiga del bàndol moro. Els músics porten un uniforme semblant al trage oficial de la filà mentre toquen "El moro del Sinc". Gonzalo Barrachina Sellés, autor de l'Himne de Festes, va pertànyer a la banda Nova d'Alcoi. Els músics de la família Almeria també eren d'aquesta banda. Enrique Castro va dirigir a la banda Nova d'Alcoi fins a 1966 i en 1975 abandonen la paraula "Iris" i passen a ser la Societat Musical Nova d'Alcoi. Van col·laborar en la gravació de molts discos de Ja baixen, la col·lecció de música festera. Baix la direcció de José Francisco Molina Pérez van evolucionar notablement en 1992, un any ple d'efemèrides. La banda Nova ha participat en els viatges de promoció turística alcoyana com l'expedició a Nova York o Fitur. José Maria Valls també és un destacat compositor de música festera molt unit a la banda Nova d'Alcoi, al igual que Moisés Olcina i Jordi Bernàcer. En l'acte de la Glòria acompanyen al bàndol moro. Desde 2009 el director de la banda Nova és José Antonio Linares i aquest any serà el director de l'Himne de Festes en el seu centenari. Enhorabona als músics de La Nova i llarga vida a la banda!

-UNIÓ MUSICAL D'ALCOI: 
Els antecedents de la Unió Musical d'Alcoi es troben en bandes antigues de 1905. Naix oficialment en 1928 impulsada per José Mompó, que va ser director fins 1952. Els músics de la banda Unió Musical provenien d'altres bandes alcoyanes de curta existència: "La pàtria", "El Trabajo", "La lírica moderna" i "La Creu Roja". La banda artística va tindre un gran auge en els anys de la Segona República i va haver de remodelar-se desprès de la Guerra Civil amb esforços. Alguns músics es van haver d'exiliar però la Unió Musical d'Alcoi va continuar el seu camí unint-se a la filà Llana. Francisco Agulló era el primer tro de la filà alcoyana i tenia un gran vincle amb la Unió Musical d'Alcoi. Així que José Albero li va dedicar "Llanero i president" en 1963. És la marxa mora que tots els anys interpreta la Unió Musical d'Alcoi en l'Entrada Mora. El músic militar Antonio Mompeán va dirigir a la banda en una època en la que la implicació i responsabilitat dels músics va donar com a resultat molts premis en Certamens Musicals. Va ser la primera banda de música d'Alcoi que va aparèixer en la televisió. En 1977 Vicente Ivorra va agafar la batuta de la Unió Musical i en 1985 Rafael Mullor Grau. Aquest compositor també li va dedicar algunes peçes musicals a la filà Llana d'Alcoi. Per exemple "Als llaneros dianers", "L'entrà dels negres" i "Al primer tro". José Miguel del Valle va deixar de ser el director de la banda en 2004, abans del centenari de l'entitat. La banda va destacar en 2005 i 2006 al participar en els càrrecs cristians de la filà Muntanyesos. La Unió Musical d'Alcoi obri la Glòria interpretant l'Himne de Festes i sols acompanya a un bàndol en la Glòria Infantil. Tradicionalment és la banda que toca per a Sant Jordi el Xicotet en la Processó del Trasllat del dia 17 d'abril. També és destacable que la primera dona en dirigir l'Himne de Festes, Pilar Mompó en 1981, era membre de la Unió Musical d'Alcoi.


-AGRUPACIÓ MUSICAL SERPIS D'ALCOI:
L'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi és la banda més jove i xicoteta de la ciutat d'Alcoi. Tan sols té 50 membres i es va formar en 1999. El president fundador és Roberto Company que va firmar els estatuts a finals del segle XX. La banda del Serpis destaca pels seus components juvenils i l'acadèmia de solfeig. En la Cavalcada de Reis Mags l'Agrupació Musical Serpis va darrere de l'Emissari Reial ja que les altres tres bandes van amb Melchor, Gaspar i Baltasar. La popularitat de la banda va augmentar en 2002 i a les Festes de Sant Jordi de l'any següent van participar per primera volta amb la filà Tomasines. És la única banda d'Alcoi que té contractada una filà cristiana. El fet de tocar per a la filà Tomasines ha fet que la banda del Serpis s'associe a marxes cristianes com "Ramón Petit", "Paco Jover" i "Pope", junt al pasdoble "Oh artista" de Fernando Caldeira que s'interpreta en la Primera Diana. Mentre que la resta de bandes d'Alcoi celebren el Concert d'Exaltació Festera al Teatre Calderón, l'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi ho fa al Teatre Salesians. A més a més s'ha instaurat com a tradició que siga la primera banda en celebrar el seu concert. Per tant la banda del Serpis obri el cicle de música festera alcoyana. El director de la banda és Andrés Guerrero Mañas, encara que anteriorment ho va ser Francisco Carchano Moltó. En 2012 els músics de la banda del Serpis van fer tota una demostració d'amor a Nostra Festa al tocar per a l'alférez moro de la filà Benimerines baix una pluja de justicia. Al ser la banda més recent és també la més desconeguda entre els ciutadans però va guanyant en qualitat any rere any i té un futur pròsper com a banda de música alcoyana.


A part de les grans bandes de música, Alcoi també te un gran número de colles de tabals i xirimita. La proliferació d'aquest instrument típicament valencià a les últimes dècades ha fet que molts músics s'inicien en l'estudi de la xirimita. Els xirimiters han fet un gran paper en la recuperació de la cultura valenciana i li han donat més esplendor a les Entrades de Moros i Cristians. Les colles de xirimiters participen en ballets i boatos de càrrec i destaquen especialment en l'apartat musical de la filà Maseros. La filà Verds va ser de les primeres en introduir música de xirimita en la seua alferecia mora 1989. Les colles de tabaleters i xirimiters més destacades de la Comunitat Valenciana són "La Xafiga" de Muro, "Mal Passet" de Cocentaina, "Raval Jussà" d'Albaida, "Castell Vermell" d'Ibi, "El Sogall" de Castalla, "El Regall" d'Ontinyent, "El Marell "Els arreplegats" de Xixona, "El terròs" de Petrer i "L'Aljub" de Bocairent. Alcoi té varies colles de xirimiters prou nombroses i d'una qualitat reconeguda i admirada:
-Colla LA DEGOLLÀ de 1989. Lligada a la filà Realistes.
-Colla BARXELL de 1990. Lligada a la filà Muntanyesos.
-Colla LA CORDETA de 1993. Lligada a la filà Abencerrajes.
-Colla EL REBUIG de 1998. Lligada a la filà Andaluces.
-Colla SOL MAJOR de 2000. Lligada a la filà Mozàrabes.

Falta poc per al popular campionat esportiu relacionat amb les Festes d'Alcoi: El Trofeu Filaes. La cita és el dia 13 i 14 d'abril, en plena Setmana Santa al Poliesportiu Municipal Francisco Laporta. Els festers de les filaes poden competir en diferents modalitats d'esport, entre les que destaca el futbol, el tennis taula, la petanca i el basquet.

domingo, 2 de abril de 2017

CARTELL FESTES D'ALCOI 2017


Un Cartell elegant i femení per a les Festes d'Alcoi 2017. L'autora Nani Serrano va deixar clar desde el principi que la protagonista del Cartell de Festes de Moros i Cristians seria una dona. Una dona sensual de pell blanca i cabells castanys que transmet serenitat. És un cartell modern, reivindicatiu i original però al mateix temps ens recorda a l'art clàssic.

Tècnicament és un Cartell de gran qualitat. És la primera volta que s'utilitza l'aerografia i Nani Serrano és una experta en l'àmbit, per això el resultat és perfecte. Per a dominar l'aerògraf s'ha de tindre molt de traç ja que és una pistola que expulsa aire amb pintura. D'aquesta forma Nani Serrano ha aconseguit els plecs del vestit de la dona, el rostre i també els dos clavells.

L'obra té colorit i realisme. La dona destaca per davant del fons amb confeti i la silueta del Castell de Festes, el Barranc del Sinc i l'enramada. Els adorns de la dona passen desapercebuts ja que la seua vestimenta crida més l'atenció. Sobretot la túnica que mescla el verd de l'Islam amb el blanc. A la part verda del trage es poden contemplar brodats daurats i una mitja lluna. Les creus roges simbolitzen al bàndol cristià òbviament. En una ma aguanta un clavell roig i altre blanc, mentre en l'altra sostén una fletxa metàl·lica de les que llança el Sant Jordiet en l'Aparició. La tipografia és senzilla i no costa de llegir. Totes les lletres són grans i al ser blanques sobre fons verd són clares. Un enfocament sofisticat i diferent, inspirat en la pintura prerafaelista segons Nani Serrano. No mostra l'alegria de Nostra Festa però si la solemnitat de la majoria d'actes.

El cartell no ha deixat indiferent a ningú. La pintora Nani Serrano explicava ahir que volia representar la mare de la Festa amb eixa figura envoltada de teles que fan al·lusió a la industria tèxtil que caracteritza a Alcoi. Una deessa renaixentista que admira a Sant Jordi i espera l'arribada de les Festes de Moros i Cristians. Nani Serrano es defineix com a feminista i per això ha llançat un missatge d'igualtat en el que la dona també participa i pot ser protagonista de les Festes d'Alcoi. En aquest cas protagonista del Cartell, encara que no és la primera volta. El Cartell de 2017 és un homenatge a la dona en un any en que varies esquadres femenines tornen a eixir al carrer. Un any més la polèmica està servida. Les crítiques constructives declaren que no representa massa les Festes de Sant Jordi però Nani Serrano pot sentir-se orgullosa d'un Cartell que està cuidat fins al mínim detall i té harmonia estètica.

El procés de creació del Cartell de Festes 2017 porta molt de treball i Nani Serrano ha sigut fidel al seu estil figuratiu. Serà un cartell polèmic però no es pot negar la seua bellesa pictòrica i la innovació que ha suposat desde el seu descobriment en la nit del dia 1 d'abril. És una imatge preciosa i delicada que no representa l'essència de les tradicions alcoyanes però si és fàcilment associable a la primavera i a les Festes de Moros i Cristians. La dissenyadora gràfica Nani Serrano es mostrava nerviosa però està contenta desprès de tantes hores de treball.

Socialment el descobriment del Cartell de Festes és un acte multitudinari que causa un gran expectació. Per això ahir dissabte la Plaça Espanya estava plena. El vent no va aconseguir destapar la cortina del flamant Cartell abans d'hora. El Sant Jordiet 2017, Tomás Pascual Cantó, va ser l'encarregat de descobrir l'obra de Nani Serrano. El gran poder de convocatòria d'aquest acte es nota al sentir els forts aplaudiments i xiulits dels ciutadans. Per a finalitzar la jornada es va llançar un castell de focs artificials mentre sonava l'Himne de Festes.

Les paròdies no s'han fet esperar i les xarxes socials i el Whatsapp feien bromes sobre el Cartell de Festes 2017. Alguns han comparat a la dona del Cartell amb Isabel Pantoja, Susana Díaz o Lola Flores. Tres dones andaluses però no tan tranquil·les com la deesa que ha pintat Nani Serrano. El sector conservador de Nostra Festa ha acusat al Cartell de provocador amb el tema de l'integració de la dona en les filaes. Altres no li troben relació amb Alcoi i el veuen més adequat per a la Romeria o la "Feria de abril de Sevilla". El Cartell sempre té defensors i detractors. Les crítiques sense argumentar sols demostren ignorància i no és un cartell lleig. Pocs anys la pintura té tanta qualitat i la tècnica empleada és difícil. Si que és cert que no representa l'essència de les Festes d'Alcoi però si que hi han elements dels moros i cristians. Tota la comarca comenta el Cartell de Festes d'Alcoi i això demostra fins a quin punt és important. Desde l'aparició dels mòbils que tots els anys es creen memes graciosos:

Anterioriment al descobriment del Cartell es va presentar la Revista de Festes 2017. La portada de David Pastor es va destapar al Teatre Calderón. El confeti i dos xiquets benimerins il·lustren la Revista de Festes. Impresa a tot color és un document amb molta informació i fotografies. Hi ha escrits sobre els 100 anys del naixement del poeta Joan Valls i els 200 anys de la música en les desfilades. Per descomptat estan les seccions habituals: Memòria d'activitats, crònica de l'any anterior, el patró, poesies, concursos de dibuix i fotografia, història d'Alcoi, in memoriam, miscel·lània, racó de les filaes, guió d'actes i pàgines dedicades a la publicitat.

 La Revista de Festes 2017 ja està a la venta i inclou molts articles sobre les Festes de Sant Jordi. La presentació de la Revista va tindre una gran afluència de públic, festers i autoritat civils. Els parlaments dels dirigents van tractar sobre temes com les esquadres femenines, el manteniment de l'Alardo, el recorregut de la Diana o els directors de l'Himne de Festes. Juan José Olcina s'estrenava com president de l'Associació de Sant Jordi. L'alcalde Toni Francés va remarcar el centenari de "El Sig" de Gonzalo Barrachina.

Alcoi ja anuncia les Festes de Moros i Cristians de moltes maneres. Donant la benvinguda a la ciutat per tots els punts de carretera s'ha col·locat una imatge gegant de l'Entrada Cristiana. Malgrat l'error inicial en l'any, l'esquadra anuncia perfectament que Alcoi celebra les seues Festes en honor a Sant Jordi. Abril ha arribat i es nota en els carrers del casc antic: L'atrezzo ja està muntat: Castell de Festes i enramada decoren el centre urbà d'Alcoi. És hora de disfrutar.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites