Analytics

martes, 13 de febrero de 2018

MARXES MORES FILÀ CORDONEROS

La filà Cordoneros abarca distints estils de marxes mores dins d'un repertori molt variat. Destaquen les marxes mores clàssiques junt a algunes estrenes i innovacions musicals. Els Cordoneros també destaquen per ser una de les poques filaes que no tenen una marxa mora pròpia que els identifica totalment. Per això cada any desfilen a l'Entrada Mora amb una peça musical diferent, encara que si repeteixen alguna quan es fa molt famosa. La filà d'origens otomans agafa influències de Turquia a la música dels seus boatos. La banda que els acompanya és l'Ateneu Musical de Cocentaina. En la següent selecció de marxes mores es pot apreciar el bon gust dels Cordoneros:

"TARDE DE ABRIL" és la marxa mora amb la que més ha desfilat la filà Cordoneros. La predilecció de la filà de la ploma per aquesta marxa mora està justificada. És una obra d'Amando Blanquer d'una qualitat suprema. A pesar de que la filà Cordoneros té algunes marxes mores pròpies, com "Cordón 95" o "Ploma i Cordó" ninguna ha tingut la mateixa transcendència que "Tarde de abril", una simfonia d'inspiració àrab. També és la marxa mora que ha acompanyat a les dos últimes esquadres d'enmig cordoneres: La de 1998 i la de 2012, que van patir els inconvenients de l'aigua. "Tarde de abril" es va estrenar en 1957 amb la filà Abencerrajes, encara que ha sigut adoptada per la filà Cordoneros, junt a marxes mores com "Juanjo", "Penya Cadell" o "Abenserraig". Aquestes són les marxes mores més interpretades per la Quarta de Llana, nom d'origen de la filà Cordoneros.


"FRAN-SEMP" està dedicada a Francisco Sempere, un fester de la filà Manta Roja de Cocentaina. Curiosament és la filà germana dels Cordoneros d'Alcoi ja que les dos vestimentes tenen característiques en comú: La manta i la ploma tricolor al turbant. L'esquadra de negres de l'alferecia mora 1991 de la filà Cordoneros va desfilar amb "Fran-Semp" entre els xiulits del públic pel retràs horari d'aquella desordenada Entrada Mora. Miguel Picó Biosca va composar aquesta sumptuosa marxa mora en 1952.

"SERGEN 78" va ser la marxa mora que va tancar l'alferecia mora 1991 desempenyada per Antonio Pascual Valor. L'esquadra oficial cordonera disfrutava lentament d'una marxa mora dedicada a la filà: "Sergen 78". L'obra composada per al càrrec va ser "Sultanid" però ràpidament va passar a l'oblit, al igual que la fanfàrria del ballet i altres cançons corals. En canvi "Sergen 78" ha resistit millor el pas del temps amb l'inconvenient de ser una marxa mora passada de moda. Els gustos musicals no són els mateixos que als anys 70, una època en la que els festers demanaven marxes mores al compositor d'Alcoleja Miguel Picó Biosca. "Sergen 78" té influències de la cèlebre marxa mora de l'autor "El president". La va estrenar l'esquadra de negres del capità moro 1978 de la filà Cordoneros d'Alcoi. De fet, la paraula "Sergen 78" és negres escrit al revés.

"JUANJO" és molt coneguda com a marxa mora de Francisco Esteve Pastor i ha sonat en prous esquadres de la filà Cordoneros. Entre elles en la de negres del capità moro 1992, Antonio Climent. Una esquadra africana que es va anomenar "la botifarra" per un detall del casc. El músic murer li va dedicar la marxa mora "Juanjo" al seu nebot Juanjo Rico Esteve en 1986.

"AL-AZRAQ" és una marxa mora seriosa que es correspon a l'època en la que es va composar: 1955. Rafael Casasempere Juan va guanyar el premi de composició del Festival de Música Festera d'Alcoi amb "Al-Azraq". Una marxa mora clàssica i poc coneguda que ens transporta a Granada, ciutat on va estar exiliat el visir Al-Azraq. El d'ulls blaus va voler conquerir Alcoi en la Tercera Revolta de 1276 i en aquest fet es va basar l'alcoyà Rafael Casasempere per a aquesta lenta marxa mora. És estrany que amb aquest ritme pausat fora la marxa mora elegida per a un dels ballets de la capitania mora 1992 de la filà Cordoneros. Inma Cortés va preparar moltes coreografies per al boato, on també va destacar la música original com la "Quinta simfonia de Nielsen", "Huseyni" i "Ussak". També una rara adaptació de "Xavier el coixo" que no ha tornat a sonar en les Festes d'Alcoi, com tampoc ho han fet les anteriors. Són marxes mores gens escoltades i que per raons diverses no han calat en el públic.

"ANY D'ALFERIS" no podia ser més apropiada per a arrancar l'alferecia mora 2005 de la filà Cordoneros. L'esquadra oficial va desfilar amb aquesta impressionant marxa mora d'Amando Blanquer. Com el compositor alcoyà estava lligat a la banda Primitiva d'Alcoi li va dedicar "Any d'alferis" a la filà Abencerrajes. La Primitiva era la banda oficial de la filà Abencerrajes en 1967, any en que es va estrenar la marxa mora amb l'esquadra de negres de l'alférez moro. Desde aleshores moltes filaes aprofiten "Any d'alferis" per a subratllar que tenen càrrec.

"DOLÇAINES II" és la peça musical que va marcar el pas de l'únic ballet de l'alferecia de la filà Cordoneros en 2005. La coreògrafa Carmina Nadal va pensar que la melodia de "Dolçaines II" s'adaptava perfectament a l'ambient turc del boato. El ballet, les titelles i la música de Vicent Ferragut van ser tot un encert en el boato de l'alférez moro 2005. "Dolçaines II" és la segona part d'una cançó del disc "Viatge" que el musicòleg va editar en 1991. La combinació del ballet del triomf de l'Islam i "Dolçaines II" va agradar molt al públic. El colorit del conjunt va continuar amb un grup musical autòcton de Ankara que interpretava obres del folklore turc.

"ANABEL" és una magnífica marxa mora del percussionista alcoyà Enrique Llàcer Soler. En 1974 el conegut  Regolí va composar "Anabel" per a la seua filla i va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. En 2005 "Anabel" va acompanyar a Jeremías Gisbert, membre destacat de la filà Cordoneros. L'alférez moro va disfrutar de la sonoritat de la marxa mora "Anabel" sobre la seua carrossa, que emulava la mesquita de Istanbul.

"EL PRESIDENT" és una marxa mora de sobra coneguda. La ment creativa de Miguel Picó Biosca ens ha regalat una de les més meravelloses marxes mores de tots els temps. Data de 1971 i ni Rafael Todolí, a qui va dedicada la peça musical, s'imaginava l'èxit de "El president". I el títol no parla de cap president del govern, sinó del fester de la filà Manta Roja de Cocentaina que va millorar els actes de les Festes de Moros i Cristians per mitjà de la Junta de Festes. A Alcoi "El president" va guanyar el segon premi al Festival de Música Festera i dècades desprès va acompanyar a les favorites de l'alférez moro 2005. Les filles de Jeremías Gisbert continuen vinculades a la filà Cordoneros i recorden la nit del 22 d'abril com màgica.

"EL MAHDÍ" va tindre una bona acollida en la seua estrena l'any 1976 però últimament no és massa interpretada. De fet la última volta que va sonar en les Festes d'Alcoi va ser en l'alferecia mora 2005. L'esquadra de negres de la filà Cordón va arrancar al Partidor amb aquesta entranyable marxa mora. El mestre José Pérez Vilaplana li la va dedicar a la filà Llana de Cocentaina en el seu any de capitania mora. El títol "El mahdí" és una traducció de l'àrab que vol dir l'enviat d'Alà, déu de la religió islàmica.

"HABIBI" és una preciosa marxa mora de 1989. És la única obra de música festera del contestà Alfredo Anduix Rodríguez i està dedicada a la seua dona. Per això el títol és "Habibi" que significa carinyo en àrab. A pesar de tindre certa popularitat en els últims anys "Habibi" està sent molt infravalorada en Alcoi. Fins el punt de que en l'última Entrada Mora que va sonar era la de 2006. Encara que la capitania mora de la filà Cordoneros començava amb una fanfàrria, les primeres emocions es van viure amb l'esquadra de blancs amb "Habibi".

"LA PRIMAVERA" és una peça musical per a xirimites del compositor Josep Lluís Valldecabres. El català va preparar tota la música de la capitania cristiana de la filà Cides en 1998, entre la que es trobava "La primavera". Pensada per al ballet del quadre del pintor italià Botticelli "La primavera". La coreògrafa Ana Calvo i Josep Lluís Valldecabres es van inspirar en l'època del Renaixement per a fer un conjunt coherent. 8 anys desprès i sense que el boato del capità moro tinguera res que veure amb el segle XV, Carmina Nadal va escollir l'obra musical "La primavera" per al ballet de l'escacs. En la meravellosa capitania mora 2006 dels Cordoneros no van faltar ballarines de dos exèrcits caracteritzats com a peçes de l'ajedrez.

"CAVALL DE FOC" és una espectacular marxa mora del murer José Rafael Pascual Vilaplana. Es va estrenar en l'alferecia mora 1996 de la filà Realistes d'Alcoi perquè anava dedicada a Miguel Àngel Alcaraz. El símbol d'aquell recordat càrrec va ser el cavall i la marxa mora va suposar tota una innovació que va gaudir de l'aprovació dels espectadors. 10 anys desprès "Cavall de foc" ja s'havia convertit en una marxa mora clau de les Festes de Moros i Cristians i va acompanyar als cavallers. Sobre camells i en carrossa van desfilar els amics i familiars del capità moro 2006 de la filà Cordoneros d'Alcoi.

"BLAU I NACRE" va ser la marxa mora principal de la capitania mora 2006, en la figura d'Antonio Aracil Payà. Saül Gómez estava adquirint molta notorietat gràcies a les seues marxes mores estrenades en Ontinyent i per això la filà Cordoneros li va encarregar una marxa mora seguint l'estil grandiós que tenia i continua tenint el compositor. Així va sorgir "Blau i nacre", una genial marxa mora que fa referència als colors del trage del capità moro 2006 d'Alcoi. El blau de la túnica i el blanc de les peçes de nacre al casc. Desgraciadament la marxa mora no s'ha tornat a tocar en un càrrec fester ja que es creu que dona mala sort. El motiu és la persistent pluja que durant tota la vesprada del 22 d'abril de 2006 va caure i que va estar a punt de suspendre l'Entrada Mora. "Blau i nacre" ens transporta a aquesta inoblidable capitania de la filà Cordoneros que continua en la memòria de molts alcoyans perquè l'emoció estava a flor de pell.

"XABAT" és la marxa mora més famosa de Saül Gómez Soler. La seua semblança i relació amb "Blau i nacre" no és casual, ja que va acompanyar a la favorita i el fill primogènit del capità moro 2006. Però "Xabat" és una marxa mora anterior a la capitania de la filà Cordoneros ja que es va estrenar en les Festes d'Ontinyent de 2003. Va ser un encàrrec del capità moro Salvador Gramage dels Benimerines. Davant de la carrossa de la favorita del capità moro 2006 d'Alcoi ballaven el grup de Maria José Albors però va quedar deslluït pel mal oratge. Una llàstima perquè "Xabat" i tota la capitania cordonera en general era increïble.

"TERRA" és una senzilla però alegre marxa mora de Joan Sanz. La melodia ens narra com la terra marró dels pobles valencians dona vida desde fa segles a persones de totes les cultures: Musulmans i cristians. Estrenada en Bocairent pocs anys abans, en Alcoi va sonar per a les dames de la favorita de la filà Cordoneros en la capitania mora 2006.

"SOC MARRAKESCH" és una marxa mora amb la que han desfilat una multitud d'esquadres de negres. Una d'elles és la impactant esquadra de negres del capità moro 2006. Els esquadrers Cordoneros van sorprendre amb un disseny africà on no faltaven les plomes, encara que estaven banyades. José Maria Valls va composar aquesta marxa mora en honor de la filà Marrakesch d'Alcoi. En 1986 ja va causar sensació pel seu ritme elèctric i una melodia novedosa que recordava una tribu amenaçadora. Amb un retràs horari de mitja hora per culpa de la pluja va desfilar l'esquadra de negres amb "Soc Marrakesch", tancant una destacada capitania mora.

"ADAS" és una suau marxa mora del contestà Santiago Revert. Li la va dedicar a la seua dona Ana i es nota en la delicadesa d'algunes parts i la utilització de instruments àrabs, cristalls i cascavells. Encara que en concert es va tocar per primera volta en agost de 2006 no va ser fins l'Entrada Mora de 2007 quan va sonar al carrer, de la ma de l'esquadra oficial de la filà Cordoneros d'Alcoi. Per tant amb "Adas" es va arrancar al Partidor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites